Público
Público

Les retallades ofeguen les apotecaries rurals

El 90% dels clients són pensionistes i les seves factures les paga la Generalitat

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Si la majoria de farmàcies assegura que es troba amb l'aigua al coll, les apotecaries rurals ja fa temps que s'ofeguen. Tradicionalment, les farmàcies dels pobles han obtingut sempre menys beneficis que les urbanes, sobretot perquè cobreixen un sector de la població més reduït, i aquest desavantatge, agreujat per les mesures de contenció preses per l'Administració en els darrers anys, ha comportat que molts farmacèutics de localitats petites comencin a veure l'abisme de ben a prop.

En el cas de la Glòria González, l'abisme se li va fer realitat aquest estiu, i va decidir tancar la seva farmàcia de Talarn, a la província de Lleida, perquè les pèrdues que generava eren inassumibles. Com en la majoria de casos, el detonant de la seva decisió van ser les successives baixades del preu del medicament per part del Govern central, i el resultat la va convertir en la primera farmacèutica de tot Catalunya que abaixava definitivament la persiana del seu establiment a causa de les retallades.

L'Administració paga ara a 80 dies, i això ha acabat d'escanyar-les

'La qualitat de vida era baixíssima, i els guanys també', assegura la Glòria, que comptava també amb tres farmàcies obertes en tres pobles dels voltants. Com en moltes farmàcies rurals, la seva viabilitat econòmica era justa, però el servei social que oferia al poble era considerable i la recompensava. Ara bé, l'agost passat, finalment, conscient que no podia assumir les despeses de l'oficina i que hauria de tancar, va decidir obrir una parafarmàcia a Tremp. 'Almenys, ara els clients paguen al comptat', sentencia.

La xarxa d'oficines de farmàcia d'Espanya és de les més denses d'Europa. Per cada 2.449 habitants hi ha una oficina, mentre que en altres països la xifra és molt més elevada a Suècia hi ha una farmàcia per cada 10.440 habitants, i al Regne Unit, una per cada 4.726. Aquesta densitat s'aconsegueix, entre altres motius, gràcies a la presència de farmàcies en nombroses poblacions petites.

'La gent ens demana consell perquè som l'únic agent sanitari que hi ha al poble'

Només a la província de Lleida, fins a 26 pobles de menys de 600 habitants, entre ells fins ara Talarn, tenen oficina. Però en poblacions molt reduïdes les farmàcies no són rendibles, tot i el gran servei que fan al municipi i als seus veïns, sobretot els que tenen problemes per desplaçar-se a la capital.

'En molts casos també fem de consultori', detalla Xavier Tarradas, president de l'Associació Gironina de Farmacèutics Empresaris, que regenta també una farmàcia rural a la localitat empordanesa de Camallera. 'La gent acudeix a l'oficina a demanar consell perquè som l'únic agent sanitari que hi ha al poble', explica Tarradas, que lamenta que aquesta funció social que duen a terme no es vegi retribuïda.

Però la guspira que ha incendiat l'ànim i la butxaca de la majoria de farmacèutics rurals ha estat el retard en els pagaments per part de la Generalitat. La població a les zones rurals és més envellida, i són precisament els pensionistes els que no paguen pels medicaments, sinó que els subvenciona l'Administració. A les farmàcies rurals, els pensionistes suposen al voltant d'un 90% de la clientela, i el fet que la Generalitat ara pagui a 80 dies ha acabat d'escanyar les oficines.

L'única mesura de contenció que els professionals consideren acceptable és la reducció de les guàrdies a les farmàcies que donaven suport als centres d'atenció continuada, que també han deixat d'obrir a la nit. 'Això no vol dir que estiguem d'acord que tanquin alguns CAP de guàrdia, però si s'acaba fent és lògic que les farmàcies que els acompanyen també tanquin', argumenta Tarradas, però avisa que, com en la resta de retallades, 'el servei se'n ressent'.