Público
Público

Swing: Et dec un ball al mig del carrer

Els aficionats als passos del lindy hop porten el glamur i el ritme d'aquest estil als espais oberts

LUCÍA LIJTMAER

La noia maca s'ajusta la cotilla, les sabates de taló i es llança a la pista amb el seu xicot. La gent s'aparta, tothom sap que quan surten ells dos, s'apoderen de la pista. Sonen clarinets i trompetes i resulta impossible no seguir el ritme, àgil, eixelebrat. La parella té swing. Els surt el swing per les pestanyes, transpiren swing, més aviat.I, atenció, no som en una pel·lícula dels anys quaranta. Som a l'avinguda Gaudí, o al Parc de la Ciutadella, o a la plaça de la Virreina, un diumenge qualsevol de l'any 2010 a Barcelona. Benvinguts a la febre del swing i el lindy hop, que cada dia guanya més adeptes.

És possible que ho hagi vist en infinitat de cartells en alguna cantonada a prop de casa seva: 'Classes de swing', 'Torneig de lindy hop', o 'Cursos de xarleston'. Però què és? El swing és tota la família de balls relacionats amb el jazz que neixen als anys vint als Estats Units. Hi ha tants balls com gustos: el lindy hop, el balboa, el xarleston, el shag, el bugui-bugui... El lindy hop és un dels més populars. I ara més que mai.

Segons els seus adeptes, és un ambient lliure de modernitats falses

Montse Bravo, de l'escola Barcelona Swing, explica que aquesta variant es va començar a introduir a Catalunya fa uns deu anys. 'Durant un temps, l'interès pel lindy hop es va reduir a grups molt tancats i poc nombrosos, però, en els últims quatre anys, el nombre de practicants ha anat augmentant i cada vegada són més els que en volen aprendre'.

Així és. Només cal anar a un acte dels que es fan al carrer els caps de setmana a Barcelona hi ha, assíduament, entre quatre i deu trobades de ballarins aficionats al swing i al lindy hop, i preferiblement, en espais oberts.

Al carrer, la noia maca que balla amb el seu xicot es diu Vanessa. Cada vegada que pot va amb el seu nòvio a aquests esdeveniments. Les últimes vacances de Setmana Santa no van sortir de Barcelona, les van passar en un torneig al Poble-sec. Són dos fanàtics més.

La Vanessa explica que sempre va ser una entusiasta del ball en parella, però el que la va atreure del lindy hop, ja fa més d'un any, van ser les arrels negres del ball. 'El que més m'agrada és que es tracta del swing de carrer, és ballar enganxat a terra. Em resulta molt més interessant que el xarleston o altres balls que es van polir perquè els ballés la classe alta'.

I encara que cita una tradició de cent anys, el lindy hop no sembla un ball antic. Qualsevol persona que desconegui la història del swing podria pensar que ha sorgit ara. Sens dubte, això té a veure amb l'èxit recent: el lindy hop té glamur i pedigrí històric, però, sobretot, té ritme. I es nota: aquí la gent hi és perquè l'ha picat la bestiola del ball. Tots diuen el mateix, que enganxa.

'Hi ha entre quinze i vint persones que et vas trobant a tot arreu', diu el Julio, un altre adepte. I tant el Julio com la Vanessa confirmen una altra de les raons del seu interès: és un ambient sense ximpleries. 'Està completament lliure de modernitats falses, tan pròpies de l'ambient nocturn', diu la Vanessa.

Així que res de mirar-se de lluny i assajar passos de mico raquític, com a les discoteques. A la pista i al carrer s'hi ve a suar, a saltar, i sempre amb somriures. Les parelles de cinquanta anys, xavals de vint-i-tants i gent gran atrevida que hi ha cada cap de setmana en alguna plaça propera en donen fe.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias