Els que el van conèixer asseguren que Ricard Salvat (Tortosa, 1934) era una figura incòmoda per a les classes dirigents. Va morir el 24 de març del 2009, però aquest home de teatre i doctor en filosofia que va treballar per modernitzar el teatre català des de principis dels seixanta feia temps que no sovintejava als escenaris.

Ara, amb l'objectiu de rei­vindicar la seva trajectòria, un grup d'amics i un conjunt d'institucions han organitzat una sèrie d'actes d'homenatge que s'allargaran durant tot el mes de novembre. La iniciativa arrenca aquest dijous amb una jornada dedicada a explicar qui era Ricard Salvat.

'Un país desagraït i sense memòria és un país mesquí. Aquest homenatge ha de servir per fer un exercici de reconeixement d'un home que va defensar la cultura', argumenta el director de teatre Joan Maria Gual, un dels impulsors dels actes de 'vindicació' de Salvat. Segons el text escrit pel grup organitzador, en el qual hi ha Xavier Albertí, Pilar Aymerich, Araceli Bruch, Rosa Novell o Pep Tosar, entre d'altres, 'el dramaturg va ser injustament marginat de la vida cultural del país amb l'excusa del seu mal caràcter i que la seva idea de la direcció escènica havia quedat antiquada'.

Una afirmació que queda justificada repassant la programació escènica dels teatres catalans des de feia un parell de dècades: a Ricard Salvat no se'l programava. Amb tot, el 1999 va rebre el premi Nacional de Cutlura de Teatre, i el 2003 li va ser concedida la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona.

Ricard Salvat va dedicar les seves energies a la resistència cultural en una època en què la censura encara estava molt viva. Als anys seixanta va introduir a Catalunya el teatre de Bertolt Brecht i va crear l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, amb el mateix Gual i Maria Aurèlia Capmany. També va organitzar festivals, mostres, trobades i desenes d'activitats culturals en què les disciplines artístiques es connectaven entre elles.

'La interrelació de les arts l'obsessionava i volia fer una mena de Bauhaus', recorda Gual, que també apunta que quan a la cúpula del teatre Coliseum es va gestar l'embrió d'un museu d'art contemporani, Salvat també hi era. Com es desprèn dels assajos i dramatúrgies que va escriure, el que passava fora de Catalunya li interessava. I amb l'ajuda d'alguns companys estrangers va aconseguir crear xarxes internacionals d'intercanvi artístic.

Salvat perseguia la creació d'uns centres de formació transversals, on els creadors es formessin des d'un punt de vista teòric, tècnic i artístic. Concebia l'espectacle des de la totalitat del conjunt, i qüestionava les convencions de les arts escèniques des d'una perspectiva oberta i amb esperit de recerca.

Per l'actor Enric Majó, aquesta és una bona oportunitat per recordar les dramatúrgies que Salvat va fer de Mercè Rodoreda i Salvador Espriu. Va estrenar l'escenificació de Ronda de mort a Sinera el 1965, amb la companyia Adrià Gual, un muntatge que es va poder tornar a veure el 2002 al Teatre Lliure.

Dels actes organitzats per recuperar Salvat, en quedarà, si més no, la reedició a càrrec de la Diputació de Barcelona d'un dels seus textos cabdals, Una mirada al teatre modern i contemporani. Tal com sosté el secretari de Cultura de la Generalitat, Eduard Voltas, 'aquest homenatge ha de servir per trencar inèrcies històriques. En un futur, hem d'aprendre a encabir les figures incòmodes'.