Público
Público

"Estic convençut que encara es pot guanyar Barcelona"

José Zaragoza. Secretari d'Organització del PSC. Mostra optimisme davant les municipals, la campanya de les quals segurament dirigirà. Creu que el PSC ha d'oferir nous reptes als ciutadans

ALBERT VIDAL / J. RAMÓN GONZÁLEZ CABEZAS

José Zaragoza exhibeix al seu despatx una mostra impactant de la seva iconografia com a cervell de campanyes del PSC. Sembla visiblement orgullós i, sobretot, decidit a assumir novament la cuina electoral del partit per intentar remuntar després de la desfeta del 28-N. Zaragoza admet que cal un canvi: 'El PSC ha d'obrir-se i buscar gent que té complicitat progressista amb nosaltres fora de les nostres fronteres'.

El PSC necessita una refundació i un nou lideratge per aixecar-se?

Ens falta construir una alternativa. El president Montilla va anunciar que no optaria a la reelecció i pensem en un nou projecte per a Catalunya. Hem avançat el congrés i ara vénen unes municipals en què els ciutadans determinaran amb els seus vots els nous lideratges. Les posicions dels alcaldes del PSC en sortiran reforçades.

És suficient parlar de renovació?

Això es una discussió etimològica. Hem de canviar, li diguem com li diguem. Hem d'oferir a la gent nous reptes. En tot cas, el futur del PSC no depèn d'una persona, sinó del col·lectiu. El PSC ha d'obrir-se i buscar gent que té complicitat progressista amb nosaltres fora de les nostres fronteres. Això és canvi o refundació, com vulguin.

Vostè té aspiracions de lideratge?

Cap ni una, amb tota claredat. Hi ha moltes persones que tenen la possibilitat de liderar, però no només una persona, també col·lectius humans. El PSC té un gran planter, especialment en el món local, però hem de fer debat sobre alternatives i sobre la creació d'un equip i l'elecció d'un lideratge. I aquesta persona no té per què ser el candidat. Hi ha molts models.

La marxa de Ferran Mascarell i la irrupció de Montserrat Tura a les primàries són manifestacions diferents de l'eclosió catalanista?

El cas de Mascarell respon a una opció personal perfectament legítima però equivocada. Crec que no calia insultar el seu antic partit per anar-se'n a un altre. Em sembla de mal gust. La gent pot canviar d'opinió, ell ho ha fet, creu que amb CiU té més futur i punt. La decisió de Tura també és personal i legítima. Però la pregunta m'estranya. Es fa amb un clixé, pensant que la gent està enquadrada en grups dins els partits, i no és veritat. El que no té sentit és que gent diferent faci un exercici d'homogeneïtzació.

Quina és la naturalesa del partit?

El PSC és un partit plural i molt divers, amb gent més esquerranosa i gent més moderada; gent amb idees més avançades en el tema identitari, gent que no tant. És un partit d'àmplies fronteres, com els seus electors. Si el que es pretén és reduir les fronteres del PSC, hi estic en contra. Una alternativa ha d'anar a eixamplar i integrar. El nostre projecte és el del catalanisme, d'una esquerra moderada i de l'aposta federalitzant, i no crec que això hagi de canviar. S'ha d'eixamplar.

Hi ha una neutralitat aparent o forçada sobre les primàries.

Els que han de debatre són els candidats i ho estan fent bé. No hi ha una batalla personal, sinó política. Hereu i Tura són dues persones que s'estimen i es respecten i sempre han fet política en clau molt positiva. El seu estil no és de restar. Els dos responen a la centralitat política del PSC i són dirigents amb un ampli suport. Ja sé que a la gent li agrada el sang i fetge, però els candidats no hi han entrat.

Les eleccions estan perdudes?

Estic convençut que encara es poden guanyar i que qualsevol dels dos candidats té potencial personal per guanyar-les. El Jordi i la Montse són capaços de guanyar perquè el candidat de CiU és fluix; simplement s'ha quedat a esperar si el context econòmic li donava l'alcaldia, no perquè hagi convençut els ciutadans.

El seu retorn a la direcció de la campanya vol dir que el PSC vol posar tota la carn a la graella?

De moment només es tracta de la petició d'un grup d'alcaldes al primer secretari. La construcció d'una alternativa al món local és fonamental per nosaltres. Aquest és un partit municipalista. La dreta vol aprofitar la crisi que cau a l'esquena dels més dèbils per treure'n dos rendiments: un d'electoral, esperant que la gent deixi de votar o els voti a ells, i un d'ideològic, per retallar sobre el que ideològicament a ells els convé, no sobre el que no els convé.

Les municipals seran el trampolí dels nous partits xenòfobs?

Hi ha partits i candidats que es presenten com candidats de l'extrema dreta, com ara el senyor García Albiol, del PP. En temps de crisi i de por hi ha gent que vol explotar la confrontació. Hi ha gent que practica polítiques de preocupar-se pels altres; d'altres propaguen l'odi. El risc és que hi hagi partits i dirigents que vulguin instal·lar l'odi. El risc és quan hi ha por. A Catalunya l'exemple més clar és el senyor Anglada i el senyor Albiol. Quan parlen no sabria distingir qui és dirigent de què.

Quin és el millor escenari per al PSC el 2012: majoria absoluta del PP o aliança amb CiU?

El millor per a Catalunya seria un Govern del PSOE. Quan el PP ha governat ha perjudicat l'avenç autonòmic. Un govern de dretes a Espanya és negatiu per a Catalunya. Els únics aliats a Espanya són els socialistes i això, en privat, la gent de CiU ho reconeix. Estan cremats de la seva col·laboració amb el PP pels resultats electorals, no pels ideològics.

Rubalcaba és un candidat amb possibilitats de remuntar?

Ens entenem molt bé amb Zapatero, és el nostre candidat. Amb ell és quan Catalunya ha avançat més en competències. És un president que entén Catalunya i té un discurs federalista. Per nosaltres Zapatero respon a la nostra mentalitat. Sóc amic personal de Rubalcaba i té moltes virtuts com a persona i com a polític, però també sóc secretari d'Organització del PSC i defensem que Zapatero és el nostre candidat.

Preguntat sobre el futur que veu a la via autonomista després de les declaracions de Jordi Pujol abraçant el camí del sobiranisme, Zaragoza assegura que CiU manté un doble discurs en la matèria. 'Convergència practica un independentisme verbal i una pràctica autonomista', explica. Per exemplificar aquest fet, cita la visita de Mas a la Moncloa de dilluns i el canvi de posició del president pel que fa a les consultes autonomistes: 'Passades les eleccions, Mas diu que no votarà al referèndum de la independència, quan va dir que votaria'. És per aquest motiu que va més enllà i afirma que, en matèria identitària i de relació amb l'Estat, el dirigent convergent està continuant la mateixa línia traçada pel Govern tripartit: 'El president Mas no està fent res diferent del que faria el president Montilla'.
Zaragoza defensa que el sobiranisme en el discurs de CiU respon a un intent electoral de treure vots a ERC.
Segons el dirigent socialista, 'la pràctica real del Govern no permet fer una política independentista que portaria Catalunya a un conflicte'.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias