El Col·legi Oficial de Met­ges de Barcelona (COMB) es va afegir ahir a la llarga llista d'organitzacions que han mostrat la seva preocupació pel futur de la sanitat catalana. La minva de recursos públics que es patirà aquest any i els pròxims en el servei públic de salut atemoreix els metges catalans perquè es pugui mantenir 'la qualitat assistencial' del sistema, i per això l'ens professional exigeix als partits polítics que es posin d'acord 'per preservar un marc pressupostari general que permeti mantenir el finançament suficient del sistema sanitari del nostre país', segons un comunicat emès ahir pel COMB.

'Que la sanitat no es converteixi en una arma llancívola entre els partits', va concretar el vicepresident de l'entitat, Jaume Padrós, a aquest diari. Els col·legis volen que es concreti quin ha de ser el marc general del sistema i diuen que això ho han de decidir els partits, però veuen necessari que, després de la definició del sistema i de la resposta social que hi pugui haver, es tingui en compte també l'opinió dels metges per dur a terme els canvis interns. Aquesta participació en el debat es reclama de forma especial en l'atenció primària els ambulatoris, el nou eix sobre el qual el Departament de Salut vol que pivoti el gruix de l'atenció sanitària, amb menys protagonisme dels hospitals.

La tesi del col·legi és que 'les mesures de control de la despesa han de preservar aquelles activitats assistencials que facin referència a la relació metge-pacient'. En resum, demanen que es retalli burocràcia i no es toqui el resultat del servei final, que podrà millorar si els metges tenen 'més autonomia i capacitat d'autogestió', un vell anhel dels professionals mèdics. També reiteren que en els últims lustres, amb un model infrafinançat, la pressió d'aquest dèficit de recursos ja l'han patit els metges, i per això demanen ara que no se'ls faci carregar les retallades a les espatlles.

La qüestió més morbosa del comunicat del Col·legi de Metges és la figura del president de la institució. Miquel Vilardell és a hores d'ara també el president del consell assessor en l'àmbit sanitari per aconsellar el president de la Generalitat, Artur Mas, que ja el va voler fitxar com a conseller de Salut. En tot cas, el comunicat emès ahir no difereix del que fins ara ha defensat Vilardell, que també va ser assessor del Tripartit i va encapçalar la redacció de dos informes de referència per a l'actualització del sistema sanitari. Padrós va desvincular ahir el comunicat de la presència de Vilardell en el comitè de notables de Mas i va subratllar que la idea prové de l'assemblea de compromissaris, reunida dimarts amb caràcter ordinari.

L'enèsim i últim batibull al voltant de la sanitat catalana va arribar mentre els centres escuraven les últimes hores abans d'haver presentat els seus plans de contingència al Departament de Salut. S'acaba el termini avui, el mateix dia en què el conseller Boi Ruiz es reunirà amb el col·lectiu d'infermeria i haurà de donar explicacions sobre la reducció de plantilles que va admetre com a inevitable passat dilluns.

La setmana vinent serà clau. Dilluns, una altra reunió de la direcció del Servei Català de la Salut. Dimecres, amb els responsables dels centres d'atenció primària per sondejar quines mesures es poden prendre. Com als tècnics del Departament d'Economia, als de Salut els urgeix tancar els pressupostos del 2011 i, també, conèixer la liquidació dels pressupostos del 2010, per saber quina va ser efectivament la despesa efectuada i quina haurà de ser la retallada real, que a hores d'ara se suposa que serà al voltant dels 1.000 milions d'euros. El Govern planteja que la sanitat sigui una de les àrees en què la retallada sigui inferior al 10%.

Ahir, un informe privat assegurava que el Departament de Salut es podria estalviar 465 milions d'euros cada any si fes les seves compres de forma electrònica. La multinacional Vortal creu que la licitació electrònica podria posar-se en marxa en 70 hospitals catalans, així com en centenars de centres ambulatoris. El resultat seria l'agilitació de la contractació i la reducció de les tarifes que pagaria la Generalitat.