'L'exposició al sector immobiliari ha estat la pífia de tots'. Enric Venancio, director d'inversions de Caixa Penedès, integrada amb Caja Granada, Caja Murcia i Sa Nostra en el nou grup Banc Mare Nostrum (BMN), va posar ahir una de les poques notes autocrítiques en la primera compareixença de les caixes catalanes davant el Parlament. Els representants de les cinc entitats financeres resultants del procés de fusions van coincidir a subratllar les fortes exigències de recapitalització per reforçar la seva solvència com a factor determinant per normalitzar el flux del crèdit.

'Ens vam passar una mica; era tan fàcil obrir oficines!'. Albert Renté, director financer d'Unnim (caixes Manlleu, Sabadell i Terrassa), també va apuntar alguna reflexió autocrítica davant els representants dels grups parlamentaris, que es van mostrar més aviat deferents en l'estrena amb els representants de les entitats financeres. En una llarga compareixença de cinc hores, directius i tècnics de les caixes van exposar a la Comissió d'Economia les diferents estratègies i objectius en el procés de reestructuració del sector, el 'caràcter fortament procíclic' del qual va ser subratllat per Jordi Gual, cap del servei d'estudis de La Caixa. Gual es va referir a l'excés del crèdit i a l'endeutament dels anys del boom immobiliari, quan va arribar a créixer un 25% anual fins a l'inici de la crisi el 2007, segons va dir després el seu col·lega de CatalunyaCaixa, Albert Segura. En resposta als diputats, Segura va admetre la 'situació restrictiva [del crèdit] per la necessitat de resoldre el problema del despalanquejament exterior'.

Aquesta circumstància va ser subratllada pels representants de les cinc caixes, que van enviar directius de perfil tècnic per donar explicacions de la situació després de la concentració del sector induïda pel Banc d'Espanya i l'exigent escenari de recapitalització imposat pel Govern. La Caixa va defensar la creació de CaixaBank; Unnim es va estendre en el procés d'ajust dut a terme per guanyar grandària i competitivitat, i Catalunya Caixa va presentar el procés de fusió de les tres entitats implicades (caixes Catalunya, Tarragona i Manresa) com un 'exemple modèlic' d'integració. 'O innovem o morim', va dir Albert Renté, director financer de l'entitat.

Caixa Laietana, integrada en el grup Bankia, liderat per Caja Madrid (Bancaja, Caja Canaries,Ávila, Segovia i Rioja) i representada pel secretari general, Pere Tió, així com Caixa Penedès (BMN), van defensar la fórmula de la incorporació al Sistema Institucional de Protecció (SIP) amb bancs amb seu fora de Catalunya, i en els quals les dues entitats són minoritàries. El diputat d'ICV, Salvador Milà, va arribar a descriure aquesta opció com una 'solució de clara externalització', però Enric Venancio va subratllar amb èmfasi que 'la catalanitat està fora de discussió' i que 'la marca no es replanteja'.

Es calcula que les entitats financeres rebran uns 6.000 milions del FROB

Només algunes reflexions del diputat Ernest Maragall, així com les preguntes del portaveu de Ciutadans, Jordi Cañas, van forçar algunes consideracions de to autocrític. 'Les caixes vam cometre errors en el sector immobiliari, però també la resta d'entitats i els particulars. Ara el repte és com es reconverteixen aquests volums de crèdit en activitats més productives', va dir Venancio.

Cañas també va instar les caixes a aplicar a les retribucions i primes dels directius els criteris d'austeritat i sacrifici imposats als ciutadans. Sobretot quan, segons dades de La Caixa, els ajuts que rebrà el conjunt de caixes del Fons per a la Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB) pujarà almenys a uns 6.000 milions.

Albert Segura (Catalunya Caixa) va defensar el model de retribució variable vinculada a la productivitat i va assegurar que en el seu grup els nivells de retribució dels directius estan 'unes dècimes' per sobre de la mitjana. Pel que fa als ajuts públics, Segura va subratllar que estan retribuïts per sobre del 7%.