Tot i l'anunci del Govern d'ajornar les retallades sanitàries importants fins després de les eleccions municipals, el Departament de Salut va aprovar ahir la primera fase del pla per ajustar la despesa a les necessitats pressupostàries actuals. L'objectiu d'aquesta primera etapa és reduir un 11% la despesa farmacèutica (xifra que suposa uns 233 milions d'euros), un 21% l'estructura administrativa (42 milions d'euros), una reducció de 70 milions d'euros en inversions previstes i la rebaixa d'un 7,5% en la inversió en assistència sanitària.

La tisorada en assistència suposarà una reducció de 550 milions d'euros, i aquest capítol és el que conté les mesures més dràstiques, que afectaran més directament els usuaris. La majoria de mesures en aquest àmbit es decidiran en una segona fase. Així, de la retallada total en assistència sanitària, el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, només va fer públiques ahir les mesures per assolir un estalvi de 200 milions d'euros. Els 350 milions restants es faran públics després del 22-M.

L'Administració està decidida a 'evitar ingressos innecessaris'

El 2 de març Salut va demanar als centres sanitaris que elaboressin un seguit de propostes per gastar un 10% menys. Fruit d'aquestes propostes ha nascut aquesta primera tongada de retallades.

Llistes d'espera: Dos mesos de retard

El Govern ha adoptat mesures concretes per reduir a la meitat la despesa total

Les llistes d'espera per a les intervencions no urgents i sense risc vital es podran allargar fins a vuit mesos. Actualment, la mitjana d'espera per una intervenció se situa en sis mesos. Això vol dir un mínim de dos mesos més, però el temps d'espera podria créixer quan s'anunciï la segona etapa de retallades.

Les operacions de cataractes, hèrnies inguinals, vasectomies, galindons o pròtesis de genoll i de maluc són algunes de les intervencions que quedaran més afectades pel que fa a les llistes d'espera, segons el Departament de Salut. La conselleria preveu modificacions en les gestions de les llistes d'espera, tot prioritzant criteris de gravetat i d'afectació en el dia a dia dels pacients.

Cirurgia ambulatòria: Operacions fora d'hospitals

El Departament de Salut vol potenciar que les intervencions quirúrgiques majors es puguin dur a terme als ambulatoris i no pas als hospitals. En els darrers cinc anys la cirurgia sense ingrés ha crescut un 23%, fet que suposa que avui dia una de cada tres intervencions quirúrgiques a Catalunya siguin sense necessitat d'ingrés hospitalari, i Salut ho vol potenciar.

Hospital a domicili: Malalts ocupant el llit de casa

Salut vol potenciar l'hospitalització a domicili, ja que, segons Padrosa, 'el malalt no ocuparà un llit ni utilitzarà el servei de bugaderia a diari'. També es vol prioritzar el paper dels hospitals de dia per tal d'evitar els reingressos de malalts crònics, principalment respiratoris i cardíacs. A més, el Govern retallarà l'ús dels dispositius tecnològics, com en el tractament oncològic, ja que, segons Padrosa, 'no cal que 15 centres facin cirurgia d'esòfag'.

Urgències: Una revisió a fons

També es revisaran els serveis d'urgències i s'unificaran aquells que 'tinguin una pressió menor', cosa que suposaria un augment de les esperes en aquestes unitats hospitalàries, ja que hauran d'acollir un nombre més gran de pacients.

Dies d'ingrés: Reduir l'estada a l'hospital

Salut vol reduir la mitjana de dies d'ingrés a 4,9 (actualment és de 5,4). Salut també vol 'evitar ingressos innecessaris' potenciant el control de patologies a través d'una coordinació més gran amb l'assistència primària. El Govern vol reduir la freqüència d'ingrés, ja que hi ha 36.000 pacients que ingressen més de quatre vegades a l'any.

Medicaments genèrics: L'opció més barata

Els hospitals tindran l'ordre d'escollir l'alternativa més barata de medicaments disponibles. Així, s'augmentarà l'ús de genèrics. A més, Salut vol que s'aprofundeixi en l'ús de la recepta electrònica.