Puig descarta dimitir i critica el paper de les xarxes socials

5 Comentarios

El passat 13 de maig, el conseller Felip Puig no va tenir cap inconvenient a rebre un bat de beisbol que, en irònica referència al seu personatge del Polònia, li van regalar en un míting membres de la Joventut Nacionalista de Catalunya, filial jove de CDC.

Tot just un parell de setmanes després d'aquella broma, el titular d'Interior de la Generalitat sembla decidit a cultivar la seva imatge d'home dur en l'àmbit de la seguretat ciutadana. Puig va comparèixer ahir públicament i, malgrat les dures crítiques rebudes pel desallotjament violent fet pels Mossos d'Esquadra de la plaça de Catalunya divendres passat, va fer un pas més enllà. Segons va dir, es planteja dotar els agents de microcàmeres als cascos per tal que es pugui enregistrar la seva actuació. L'objectiu, segons va dir, és evitar la "visió un pèl esbiaixada" que en van donar els ciutadans que ho van fotografiar o enregistrar.

Segons el conseller Puig, a internet han arribat "només algunes imatges". "No s'hi veu com a un mosso li van trencar quatre dits d'una mà, o a un altre li van trencar el menisc o com van lesionar-ne 37 més", va dir el màxim responsable del departament durant la celebració del Dia de les Esquadres. En aquest sentit, Puig va posar en dubte l'equanimitat d'unes imatges on es veu nítidament com els agents van colpejar amb les porres els manifestants que estaven asseguts a terra i amb les mans enlaire. "Hi ha gent, jo no, que parla de la dictadura de les xarxes socials", va afegir el conseller d'Interior.

Ambigüitats amb les càmeres

La proposta de Puig de fer servir vídeos per evitar que es qüestioni la professionalitat de la policia catalana contrasta amb la seva actitud envers les càmeres a les comissaries. El seu predecessor, l'ecosocialista Joan Saura, va fer instal·lar-les l'any 2007 malgrat l'oposició frontal d'alguns sindicats, que ja no van perdonar-li la decisió. Aquesta política es va dur a terme i es va sumar així al pas que ja havia fet abans l'Ertzaintza l'any 2005.

Ja a l'oposició, i també durant la campanya electoral, CiU va fer costat als dirigents sindicals en molts casos vinculats a la federació nacionalista que criticaven la mesura per considerar que era una manera de criminalitzar el cos. En ser nomenat conseller, Puig no va deixar passar ni una setmana abans d'explicar el seu posicionament respecte de les càmeres. Va dir que la nova cúpula d'Interior estudiaria "si serveixen de veritat o si són una mesura que genera desconfiança, tensió i intromissió en el funcionament normal de les comissaries". I va afegir que tenia la impressió que "hi ha mesures que s'han orientat no tant a l'obtenció de resultats i a l'eficàcia sinó a imposar una sensació de desconfiança en la policia".

Segons dades del Comitè per a la Prevenció de la Tortura, a Catalunya van caure les denúncies per maltractament a les comissaries en un 42% des de la instal·lació de les càmeres i es feia bona la teoria de Saura: que servirien per evitar abusos però també per evitar falsos atestats contra els policies. De fet, diferents sindicats dels cossos policials de l'Estat espanyol, com ara el SUP del Cos Nacional de Policia, l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil i el SAP-UGT dels Mossos han reclamat la mesura.

Puig va voler exhibir la seva fortalesa malgrat l'allau de crítiques que ha rebut des dels sectors socials i polítics i va tornar a posar "la mà al foc" per l'actuació dels Mossos i va llançar un nou dard contra els indignats de la plaça de Catalunya: "La garantia de la llibertat dels ciutadans està en tensió amb aquests nous moviments socials que tenim".

Allau de crítiques

El conseller va fer aquestes declaracions precisament en un dia en què el seu nom va seguir sent objecte de controvèrsia. Mentre a la plaça de Catalunya ja hi ha la signatura de 60.000 ciutadans que exigeixen la seva dimissió i sembla que finalment han trobat l'antagonista que els calia, diferents partits van citar-lo al Parlament.

El PP de Catalunya va demanar que comparegui a la cambra catalana per donar explicacions d'una actuació policial "desproporcionada". La presidenta de la formació, Alícia Sánchez-Camacho, va criticar que la "manca de coordinació" amb la Guàrdia Urbana, la "manca de diàleg amb els acampats" i la manca de "planificació i previsió" en el dispositiu policial han "multiplicat el problema".

Aquesta petició també es va formular divendres des d'ERC, i ahir els independentistes afegien que Puig va buscar "notorietat personal", segons Ignasi Llorente, portaveu de la formació, que va recordar que l'actuació es va fer "en horari televisiu". També Ciutadans ha demanat que el responsable del Departament d'Interior doni explicacions a la cambra catalana.

Des d'ICV-EUiA es va criticar la "manca d'autocrítica" del conseller i Jordi Miralles el va acusar de ser "incapaç i manipulador" en responsabilitzar els mitjans de comunicació de la controvèrsia.

Qui més lluny va arribar va ser el grup de Solidaritat Catalana per la Independència, que va reclamar una comissió d'investigació parlamentària sobre el violent desallotjament, on també hi va haver informadors ferits.

Però, malgrat tot, Puig seguia ahir impertorbable i s'agafava a un discurs dur que des d'alguns sectors de CiU s'ha reclamat en els darrers mesos i que arriba en plena setmana de presentació dels pressupostos. El conseller va afirmar que els serveis jurídics del seu departament estan estudiant "si és possible una llei d'utilització de l'espai públic" que impedeixi acampades com les que s'han vist en els darrers dies a Catalunya.

Tot i que el moviment dels indignats es recolza en l'article 21 de la Constitució espanyola, que garanteix el dret fonamental de reunió, Puig es va interrogar el següent: "No sé si l'actual ordenament vigent permet fer càmpings o campaments estructurals a les places que han de ser de tothom, no?" El conseller va afegir que "ha arribat el moment que tots fem una reflexió sobre com usem i com garantim que l'ús per tothom de l'espai públic segueix determinades regles". Amb aquesta eventual normativa, Puig aspira a unificar les diferents ordenances de civisme que s'han aprovat als ajuntaments catalans.

I, esclar, a recordar que el conseller d'Interior no té cap inconvenient a aparèixer com un dirigent de perfil dur.