La primera jornada del congrés que els socialdemòcrates europeus van celebrar ahir a Barcelona va servir, sobretot, per fer autocrítica. L'objectiu de la trobada, que acaba avui i que compta amb la presència de líders com ara Jaques Delors o Felipe González, és redactar un document que marqui les directrius per tornar a tenir presència en un moment tan important i, si es pot, guanyar les properes eleccions europees del 2014.

Però tots aquests propòsits, ara mateix, estan molt lluny. Només en cinc dels 27 països socis de la Unió Europea governen partits d'esquerra i, d'aquests cinc, els dos més importants són Grècia i Espanya, on els seus mandataris tampoc no estan per treure pit. A tot Europa la superioritat conservadora és indiscutible.

Els socialistes busquen polítiques de futur que tornin a atreure la gent

Per intentar capgirar aquesta situació, una de les receptes que més es van sentir ahir en les diferents conferències i taules rodones va ser la d'assumir un discurs d'esquerres i allunyar-se de les tesis dels conservadors. Una de les realitats que més va ocupar els debats dels socialdemòcrates va ser que una part molt important de la població europea, especialment la més jove, està mobilitzada, es manifesta i lluita per canviar el sistema. Però no compta amb ells. Això fa que la derrota davant dels conservadors sigui encara més dolorosa perquè una part de la societat, colpida per la crisi, reclama una alternativa però no se sent representada pels socialdemòcrates.

En aquest sentit hi va haver una aportació, de la parlamentària europea grega Maria Elena Koppa, que no va deixar ningú indiferent: 'A Grècia, l'altre dia vam tenir una manifestació d'un milió de persones, sobre una població d'11 milions, on tothom victorejava: Lladres, cremarem el Parlament''. Enmig de la sorpresa de tothom davant d'aquesta afirmació, Koppa va afegir: 'Els hem d'oferir respostes, però no tenim res per proposar que contraresti el discurs conservador. No tenim credibilitat, no creuen en nosaltres'.

La trobada té la presència de líders com ara Delors, Lagos o González

També en aquesta línia es va pronunciar Anne Muxel, experta en estudis sociològics. En una de les taules rodones, Muxel va presentar una radio­grafia dels joves europeus a qui els socialdemòcrates volen seduir. Segons va explicar, 'són protestataris, indignats, no deuen res a ningú, participen en manifestacions i voten de manera intermitent', és a dir, a vegades sí i a vegades no.

La majoria d'ells defuig els partits polítics, però 'participa i protesta' per intentar canviar les coses. Muxel també va destacar que 'han entrat en política des de la rebel·lia i la desconfiança cap als polítics' i que 'són més crítics que les generacions anteriors'. Una altra de les diferències amb els pares i els avis és que els joves 'no són gens homogenis' sinó que es tracta d'un col·lectiu que té molts punts en comú, però també moltes diferències.

La portaveu gregaadverteix del malestar contra la classe política

El principal problema dels joves, i que els socialdemòcrates hauran d'abordar si els volen seduir, és la falta d'esperança en un futur millor. 'El jove veu que no hi ha futur', va explicar Muxel, que va recomanar als seus companys: 'Hauríem de proposar plantejaments perquè els joves es puguin projectar en un futur'. El parlamentari europeu Miguel Ángel Martínez, a la mateixa taula rodona, va advertir als seus companys que cal distanciar-se de la dreta: 'No estem oferint res sensiblement diferent al que ofereix la dreta. I diem que oferim el mateix per tranquil·litzar els mercats, però per tranquil·litzar els mercats és millor votar la dreta', va retreure.

L'estrella de la sessió d'ahir va ser Jaques Delors, president de la Comissió Europea des del 1985 fins al 1995, i considerat un dels creadors de la Unió Europea. Delors va recordar que 'la socialdemocràcia ha estat la mare fundadora d'Europa, juntament amb els democristians, que han desaparegut davant de la dreta', però va advertir que en l'actual moment decisiu, tot està en mans dels conservadors.

Delors va criticar que els governs hagin decidit ajudar els bancs per sortir de la crisi. Segons va dir, els bancs són els culpables de la crisi i, tot i així, se'ls ha finançat 'perquè continuïn promovent l'especulació'. Delors també parla avui, així com Felipe González i Ricardo Lagos.