Público
Público

Mas-Colell recepta una nova rebaixa de sou als funcionaris

El conseller enutja amb la seva proposta sindicats i oposició i es contradiu amb la vicepresidenta del Govern

DANI CORDERO

Una nova amenaça plana des d'ahir sobre els funcionaris de la Generalitat. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, els va demanar un altre sacrifici, després que el juliol del 2010 se'ls retallés un 5% el salari i que aquest any se'ls hagi congelat. 'És possible que es demani als treballadors públics que treballin el mateix per una mica menys', va dir en un acte celebrat a l'escola de negocis Esade, una afirmació que, en la seva opinió, no seria més que continuar el que ha passat 'a la majoria dels treballadors del país'.

La petició va enutjar de seguida l'oposició i els sindicats, però també va molestar la vicepresidenta del seu Govern, Joana Ortega, que fa dues setmanes havia negat al Parlament que l'executiu prepari una nova tanda de rebaixes salarials entre els treballadors públics. Ortega va reiterar ahir les seves paraules a través d'un portaveu, una correcció que no va acabar de convèncer els sindicats, que creuen més en la 'rebaixa del sou real' de la qual parlava el conseller que en la rectificació de la vicepresidenta.

Joana Ortega reitera que no està prevista cap retallada salarial a la Generalitat

Les centrals es conjuren davant la idea d'introduir nous sacrificis quan els treballadors públics ja han perdut més d'un 10% del seu poder adquisitiu, si es té en compte la rebaixa i la congelació salarials i l'evolució de la inflació a Catalunya en aquests dos últims anys.

El que té clar Mas-Colell és que vol seguir l'exemple d'algunes empreses semipúbliques, que han obert vies alternatives per evitar 'mesures més doloroses', en una clara al·lusió als acomiadaments. 'Més val que ho fem minimitzant mesures més dolorores i distribuint el dolor', va dir.

Per això Mas-Colell va plantejar uns nous escenaris de jornada laboral, en què els treballadors públics facin 'deu o quinze minuts més al dia' o treballin menys cada dia i tinguin menys vacances'.

En tot cas, va assegurar que aquesta mena d''ajustaments marginals' no aniran 'per la via dels preus, sinó per la via de les quantitats'. És a dir, el Departament d'Economia es plan­teja estalviar en el capítol primer dels pressupostos, el dedicat als salaris, mitjançant l'estalvi de llocs de treball perquè els actuals cobreixin més hores. Això acabaria repercutint en la pressió als treballadors. Tot i això, Mas-Colell va assegurar que no afectaria 'la qualitat dels serveis'.

L'escenari amb què treballa Mas-Colell està obert i en tot cas s'hauria de negociar en la Mesa de la Funció Pública. Per això els representants sindicals van criticar ahir que s'hagin d'assabentar de mesures d'aquest tipus a través dels mitjans de comunicació i no de la pertinent taula de negociació. I més després que el departament d'Ortega, Governació, donés per trencades les últimes negociacions, en què es va acabar imposant la reducció de condicions laborals dels empleats públics, tal com tenia previst el Govern, sense acabar la negociació.

Els sindicats veuen en les constants referències als funcionaris un pla per posar en dubte el seu paper i desprestigiar la seva imatge pública. 'Sembla que vulguin dir als ciutadans que som uns galtes, com si fos un pecat ser funcionari', explicava la secretària de la funció pública d'UGT, Encarna Fernández. La dirigent sindical s'autoqualificava d''indignadíssima' per les últimes declaracions del conseller i exposava les seves crítiques perquè ningú del Govern explica que fa un any que no es cobreixen les jubilacions o altres tipus de baixa.

En el mateix sentit s'expressava Josefina Pujol, la seva homòloga a CCOO, que va considerar les declaracions 'del tot improcedents per la forma i el contingut'. En primer lloc perquè la proposta s'hauria de posar sobre la taula de la Mesa de la Funció Pública i, en segon lloc, per la pèrdua de poder adquisitiu acumulat en els últims temps. A més, va respondre a Mas-Colell que 'ja treballem més per menys salari, perquè la feina s'ha de fer, tot i que les plantilles s'han reduït', i va avisar que hi ha treballadors públics que estan per sota del mileurisme.

El secretari de comunicació d'USOC, Xavier Sanz, va llegir en la retallada de salaris 'no una recepta per sortir de la crisi, sinó una per augmentar la precarietat laboral'.

El sindicat majoritari a la sanitat pública, Metges de Catalunya, es va afegir a la protesta. Va valorar la proposta com una 'falta de respecte cap als metges', en considerar que aquest col·lectiu 'fa més de 20 anys que fa sacrificis per mantenir el nivell d'excel·lència d'un sistema sanitari infradotat i amb una greu insuficiència financera'. Segons els càlculs d'aquesta organització, les retallades efectuades l'any passat han suposat que el poder adquisitiu dels metges hagi caigut en alguns casos fins a un 30%.

Davant la indignació generalitzada dels sindicats, els partits polítics reaccionaven emprenyats però amb l'esperança que la proposta de Mas-Colell sigui només un 'globus sonda' per veure com reacciona la societat. D'aquesta opinió era la portaveu socialista al Parlament, Laia Bonet, que va dir que 'hi ha altres vies que no siguin afectar els sous dels treballadors públics'. I, a més, va expressar el seu 'desconcert' perquè dos membres del Govern diguin coses contràries respecte al mateix tema en el marge d'una setmana. 'A qui dels dos hem de creure?'.

Més dramàtica va ser la portaveu d'ICV-EUiA, Laia Ortiz. 'No entenem si això és una broma de mal gust o és directament mala fe', va assegurar, en creure que l'anunci 'generarà més alarma' i està plena de 'demagògia'. Com a alternativa a aquesta retallada, Ortiz va recomanar que es busquin nous recursos per la via dels impostos a les grans fortunes i va proposar un pla contra la lluita del frau i l'evasió fiscal.

La portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, va lamentar que el Govern parli de retallades salarials 'sense explicar el perquè ni quins en són els objectius'. En la línia d'Ortiz, Simó va llançar un consell a l'executiu: 'El Govern no ha de limitar-se a fer declaracions catastròfiques. El que esperem en moments de crisi tan bèsties com aquest és que el Govern faci política, fixi estratègies i digui, per exemple, que passarem dos anys molt dolents però que els treballadors, després, recuperaran el poder adquisitiu'.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias