'Sembla mentida que CiU, que va aprovar tres lleis amb consens, faci això amb un partit retrògrad i hostil a uns mitjans públics independents i potents'. Són paraules d'un dirigent del Sindicat de Periodistes de Catalunya que reflecteixen la dura polèmica que es va viure ahir, amb epicentre al Parlament, sobre el control dels mitjans de comunicació públics.

El Parlament va viure ahir una transcendental votació en què s'havien de votar les esmenes a la totalitat presentades per PSC, ERC, ICV-EUiA i Ciutadans contra la reforma del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), incloses en la cinquena i última de les lleis òmnibus. Però els vots en contra de CiU i del diputat no adscrit Joan Laporta, units a l'abstenció del PP, van ser suficients per tombar aquestes esmenes i prosseguir amb un tràmit que afectarà la composició dels òrgans que controlen TV3, Catalunya Ràdio i la resta de mitjans públics de Catalunya.

El projecte legislatiu de l'executiu que presideix Artur Mas pretén modificar la normativa actual de la CCMA per eliminar la figura del director general, reduir els membres del consell de govern de dotze a cinc i el nombre de consellers del CAC de deu a cinc. A més, implica rebaixar el quòrum necessari al Parlament per elegir aquests representants, una cosa molt criticada per la majoria de l'oposició, ja que fins ara s'exigien dos terços de la Cambra per triar aquests perfils.

Joana Ortega, vicepresidenta del Govern, va ser l'encarregada de justificar els canvis impulsats pel Govern convergent per raons d'austeritat i eficiència en l'estructura d'aquests òrgans. Segons la vicepresidenta, l'eliminació d'aquests càrrecs directius comportarà l'estalvi 'd'un milió d'euros' a l'any, i va remarcar que la llei no altera la 'independència i pluralitat' a TV3 i Catalunya Ràdio, sinó que busca 'racionalitzar' el seu funcionament.

El diputat socialista Joan Fer­ran va fer una contundent intervenció amb què va recordar que Joana Ortega va ser ahir l'encarregada de desfer el que ella mateixa havia negociat feia poc. Ferran va fer memòria també per assenyalar que la Llei del CAC de l'any 2000, la Llei de l'Audiovisual del 2005 i la Llei de la CCMA del 2007 havien estat fruit d'acords pràcticament unitaris. I va voler deixar clar que l'abstenció del PSC en la investidura de Mas comportava també que les lleis en aquest marc es fessin 'per consens, seguint la tradició' dels darrers anys. 'No són de fiar, Mas no acompleix els pactes', va assegurar.

El diputat socialista va culpar el president català, Artur Mas, de voler 'governamentalitzar' els mitjans públics i de portar-los a la 'regressió'. Respecte als suposats arguments d'austeritat, va recordar, en declaracions a aquest diari, que va ser CiU qui va elevar el nombre de membres del consell: el Tripartit defensava que fossin set i CiU 'va proposar que fossin nou i, quan vam acceptar, va dir que fossin 12'. El mateix es va donar amb el consell assessor: el Tripartit, segons Ferran, proposava 16 integrants i CiU va impedir l'acord si no n'hi havia 21. 'O acceptàvem o es trencava l'acord', recordava ahir, alhora que CiU volia una retribució més alta per als membres d'aquest organisme. 'Nosaltres hi vam posar gent que ens enviaven les entitats i sindicats, ells van portar gent amb carnet', va explicar Ferran a Públic.

A les crítiques es van sumar el diputat d'ERC Carmel Mòdol, que va subratllat que CiU acorda les regles de model públic audiovisual amb un partit que al País Valencià veta les emissions de TV3, mentre que Laia Ortiz (ICV) va assegurar que la Generalitat només busca el 'control' dels mitjans. En opinió del diputat de C's Jordi Cañas, CiU recupera ara pràctiques de control dels mitjans pròpies del 'pujolisme més fosc'.

El PP va fer possible l'acord després d'imposar el seu punt de vista al matí al Parlament, on es van viure escenes de nervis i corredisses per part de representants dels dos grups. CiU va estar a punt de retirar la llei davant la possibilitat de perdre la votació, però finalment va arrencar l'abstenció del PP. La formació que presideix Alícia Sánchez-Cama­cho s'ha assegurat així 'ser en el desenvolupament de la llei, poder fer esmenes i participar en el model de mitjans públics que Catalunya necessita', segons van explicar fonts del PP.

La concepció que tenen els populars del model actual que no van votar és, segons les mateixes fonts, que li falta 'pluralitat': 'Dubtem que TV3 sigui representativa del que és Catalunya'. També es planteja l'ambició d'aquesta cadena, recordant que una cosa és 'el servei públic i una altra molt diferent, la Fórmula 1'. Per això advoquen per un model 'sostenible', sense figures sobrants de l'staff, com ara la del director general.

L'acord entre CiU i PP va rebre una pluja de retrets per part dels professionals. El Col·legi de Periodistes va lamentar en un comunicat, titulat No al control governamental de la CCMA, que 'la tria dels càrrecs no es fa amb criteris de competència i professionalitat sinó d'acord amb quotes' i demanava que 'es posi per davant l'experiència professional i la capacitat dels consellers abans que les seves afinitats'. També avisen que 'el fet que puguin ser escollits per majoria absoluta en una segona volta no és la millor garantia per al respecte del pluralisme'.

Des del Sindicat de Periodistes de Catalunya, que havia fet una proposta d'estalvi que no ha estat escoltada, s'assegurava que es torna a un 'model on els mitjans públics són el camp de batalla dels partits'. En declaracions a aquest diari, criticaven que 'CiU ho fa amb un partit retrògrad i hostil als mitjans de comunicació públics i potents, que o bé tanca mitjans, com ha fet a Mallorca, o bé els controla de forma descarada, com ha fet amb Telemadrid i Canal 9. El balanç no podia ser més cru: 'Això té implicacions polítiques, i suposa una estafa democràtica, utilitzar els mitjans públics és tercermundista; no hi ha democràcia sense informació lliure'.