Público
Público

La crisi força moltes dones a tornar a exercir la prostitució

La recessió econòmica dificulta l'èxit de la reinserció laboral d'aquest col·lectiu, per la qual es lluita des del 2006

JORDI MUMBRÚ

Si treballar al carrer és difícil, abandonar-lo és encara més complicat. La crisi que ha fet estralls entre la classe mitjana ha estat implacable amb els més desfavorits. I les dones que exerceixen la prostitució no són cap excepció. Una part important de les que havien aconseguit deixar la prostitució gràcies al programa de reinserció de l'Ajuntament de Barcelona han tornat a exercir per culpa de la crisi, ja que les han fet fora del lloc de treball que havien trobat, com a tants altres barcelonins. L'Ajuntament desconeix la xifra de dones que han tornat al carrer, però la tendència és clara, segons va reconèixer a Públic la regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila.

El pla de reinserció municipal depèn de l'Agència per l'Abordatge Integral del Treball Sexual (Abits), que es va crear arran de l'ordenança de civisme del 2005, que prohibia exercir la prostitució si la seva pràctica limitava l'ús de l'espai públic. Des de l'any 2006, l'Ajuntament organitza cursos de formació per intentar que les treballadores sexuals trobin una sortida laboral. Cada any 25 dones participen en aquests cursos i el 67% d'elles troben feina, segons va explicar la regidora. Normalment, la sortida laboral és en el sector serveis, fent tasques de neteja, atenció domiciliària, auxiliar de geriatria o com a recepcionista. Però la crisi ha canviat aquesta tendència.

El 67% de les treballadores sexuals que feien un curs trobaven feina

Després de detectar aquest fenomen, la regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila, ha decidit introduir alguns canvis, com per exemple augmentar de 25 a 50 el nombre de noies que cada any fan els cursos de formació. Una altra millora és fer 'un seguiment de les usuàries encara que trobin feina', ja que fins ara es perdia el contacte un cop la noia aconseguia un lloc de treball. Per poder reforçar el pla, el nou Ajuntament incrementarà la inversió d'aquest servei en un 67%, i passarà de destinar-hi 824.660 euros a 1,3 milions.

Tot i les bones intencions de l'Ajuntament per ajudar les treballadores sexuals, i malgrat l'esforç econòmic que suposa un servei que cada any compta amb un pressupost més important, hi ha un problema de fons, segons va explicar a Públic una de les prostitutes que treballa al carrer. Per fomentar que les treballadores sexuals s'inscriguin en aquests cursos, l'Ajuntament (gràcies a un acord amb la Generalitat) els dóna una paga mensual de 400 euros (abans eren 600). El problema que ha generat aquesta ajuda és que moltes noies s'apunten al curs de formació només per cobrar els diners i no per abandonar el carrer, segons va reconèixer a aquest diari una d'elles. Fins i tot hi ha casos de noies que han fet el mateix curs diverses vegades per tenir dret a aquesta ajuda. La solució és difícil, perquè sense aquesta paga les prostitutes rarament accedirien a inscriure's en el curs, ja que necessiten els diners per viure. Bona part de les persones que formen aquest col·lectiu es troben en una situació econòmica molt precària i, en alguns casos, amb càrregues familiars incloses. La regidora convergent va assegurar que 'no és gens fàcil trencar amb l'entorn social'.

L'Ajuntament incrementa el pressupost de cara a l'any vinent

Determinar una xifra de les persones que es dediquen a aquest ofici és impossible i, a més, hi ha un problema afegit, ja que es tracta d'un col·lectiu molt volàtil. La xifra que estima l'Ajuntament està a l'entorn de les 512 persones. És el nombre que surt després de sumar els 386 expedients oberts per l'Ajuntament des de fa temps, més els 38 que s'han hagut de reobrir i els 88 que s'han iniciat aquest any. El 34% d'aquestes noies provenen de Romania, seguides per les que han arribat de països llatinoamericans. La nacionalitat que més augmenta és la nigeriana i només un 15% de les treballadores sexuals són autòctones.

El problema de la prostitució té difícil remei, però l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha repetit incansablement que hi buscarà la solució. Sobre la taula hi ha una possible sortida, que consistiria a aconseguir que les treballadores sexuals puguin estar dins de locals i no al carrer. Però tot això encara s'ha de discutir. El que ja ha decidit el nou equip municipal és que cal una major 'coordinació' entre diferents departaments, entre els quals s'inclouen seguretat (per lluitar contra les màfies), economia (per trobar sortides laborals a les noies) i, evidentment, serveis socials.

Una altra mesura que vol impulsar l'Ajuntament és parlar amb els diferents operadors turístics per intentar combatre el turisme sexual, que es concentra sobretot a la Rambla i el seu entorn.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias