L'aventura fallida de Spanair, la cara amarga del 'patriotisme econòmic'

La brusca caiguda de la companyia aèria catalana transcendeix els gestors de l'empresa i implica tots els agents públics i privats

J. RAMÓN GONZÁLEZ CABEZAS BARCELONA 01/01/1970 08:00 Actualizado: 31/01/2012 07:40

El fracàs de Spanair és la cara amarga de l'anomenat patriotisme econòmic, expressió inventada a França per descriure les estratègies o polítiques centrades a afavorir els interessos de la nació. El que en l'origen va ser una iniciativa de consens públic-privat nascuda de l'ambició global de la Barcelona postolímpica, es perfila ara com una nova frustració col·lectiva en què Catalunya torna a aparèixer com a víctima propiciatòria del neocentralisme i l'herència dels antics gestors públics del país. Déu n'hi do!

La coincidència amb la paralització del procés de privatització del Prat alimenta la doble espiral de decepció i escàndol. La volatilització de més de 140 milions procedents de la butxaca dels contribuents traça la dimensió política de l'afer, en què sector públic i privat se solapen des de l'origen de la frustrada operació. Només tres anys després del seu inici, el cas revifarà la foguera del debat polític i social, en especial pel que fa al destí de fons públics. Només el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha fet autocrítica en nom del Govern anterior, en reconèixer que la inversió feta va ser "ben intencionada" però va estar "mal orientada" i s'ha demostrat "errònia". Sens dubte no serà suficient.

La volatilització de més de 140 milions dels contribuents enrareix el cas

Joint venture' públic-privat

El cas Spanair és una mostra més del peculiar mosaic català, amb les seves virtuts i defectes. L'empresari hoteler Joan Gaspart va actuar de gran animador de l'aliança d'empreses (joint venture) entre l'estament polític (Ajuntament i Generalitat) i el sector empresarial (Cambra de Comerç) per aprofitar l'ocasió d'adquirir a preu de saldo la companyia controlada per la sueca SAS. Una compra de baix cost per a una missió de gran volada. L'amistat de Gaspart amb l'empresari Gerardo Díaz Ferran, antic propietari de Spanair, va facilitar la ganga.

"El problema de Spanair va ser la incapacitat de mobilitzar el capital privat que era necessari per a l'operació", afirma un dels actors del procés de gestació del projecte, impulsat a cor per l'anomenada societat civil catalana i presentat llavors en el diari de referència de la ciutat com una "iniciativa público-privada sense parangó en els últims anys a Catalunya". Els problemes es van fer visibles de seguida per la falta de recursos per complir els objectius de qui aspirava a ser la primera companyia aèria de referència de Catalunya i motor de Barcelona com a nou hub i, alhora, gran localitzador de Catalunya en el nou espai aeri global .

L'afer reflecteix un cop més el peculiar mosaic polític i empresarial català

"La societat civil catalana es va sentir satisfeta amb el foc d'encenalls de l'IESE; en aquell recinte hi havia recursos per comprar fins i tot Iberia!", afegeix amb sarcasme la mateixa font en descriure l'escenari de partida de la fallida operació per al rescat i potenciació del nou aeroport del Prat. "Hi era tot el capitalisme català!", afegeix. La gran missa civil concelebrada en la prestigiosa escola de negocis el març del 2007 va actuar de revulsiu social i principal detonant de l'operació per convertir Barcelona en una plataforma aèria intercontinental.

Qüestions de gestió interna a part, la brusca caiguda de Spanair ha posat de manifest les limitacions de lideratge de les institucions públiques de Catalunya per articular una concentració de capital privat amb un objectiu empresarial de tan ampli abast. No obstant això, la massa crítica al voltant del projecte de Spanair era de campanetes, en una exhibició de la més genuïna transversalitat política catalana.

El nucli dur' inversor

El problema ha estat la incapacitat de mobilitzar el capital privat necessari

Al costat de les principals institucions representatives controlades llavors per l'esquerra, el nucli dur dels inversors privats es va constituir en la societat Volcat 2009, on es reuneixen rellevants fortunes com ara els empresaris Joaquim Boixareu, Carles Sumarroca, Ramon Carbonell, Josep Miarnau, Miquel Martí i Xavier Pujol. Tots ells en l'entorn de la influent fundació privada d'empresaris Femcat, d'inequívoca marca nacionalista, i molt propers a Jordi Pujol.

Tot i el seu paper determinant en el projecte Barcelona hub i la mateixa operació de Spanair, la Cambra de Comerç manté absolut silenci sobre el cas. La seva última posició pública es refereix a l'ajornament de la privatització del Prat. El Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA), que des del 2005 integra socis dispars com ara la mateixa Cambra, Ajuntament, Generalitat i Aena, observa també un significatiu silenci sobre l'impacte de la caiguda de Spanair en la seva missió de recerca de noves rutes internacionals des de Barcelona.

Les opinions sobre la pertinència i viabilitat del projecte de Spanair s'alternen amb les consideracions polítiques. Per als implicats en el disseny inicial de l'operació, la idea de potenciar la companyia amb l'objectiu de construir un hub amb base a Barcelona "és fonamentalment correcta" i consideren que el fracàs de l'operació no té res a veure amb l'evolució del sistema de la societat estatal Aena. "Des del Govern de la Generalitat i des de posicions nacionalistes s'intenta que conflueixi el fracàs de Spanair amb les decisions de Foment sobre Aena per portar l'opinió pública al convenciment que la culpa de tot, també en aquest cas, és de Madrid", apunta un analista vinculat a l'anterior administració municipal barcelonina.

El fracàs del projecte revela limitacions de lideratge de les institucions

No obstant això, la doble implicació de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona com a accionistes i creditors, amb l'afegit de la doble filiació política dels seus gestors d'avui i d'abans, fa difícil l'externalització de les culpes. "Tothom sap que moltes companyies aèries, i no diré cap altre nom, han rebut ajudes públiques en quantitats molt considerables", va dir el mateix conseller Mas-Colell sense referir-se en aquest cas a les tèrboles maniobres de l'administració central de l'Estat.

Demanda d'explicacions

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, es va afanyar ahir a demanar la compareixença dels consellers d'Economia i de Territori perquè expliquin la gestió feta amb els 140 milions que la Generalitat va destinar a Spanair, per la qual cosa reclama una auditoria. També l'ha reclamat des de l'Ajuntament el regidor Alberto Fernández Díaz.

La doble implicació de l'Ajuntament i el Govern fa difícil externalitzar culpes

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va passar per alt la qüestió dels ajuts públics i va anunciar "iniciatives parlamentàries perquè Spanair informi sobre quins contactes hi ha hagut amb capital privat per invertir en la companyia". Navarro va afegir que "és imprescindible que la gestió de l'aeroport surti del paraigua d'Aena, que com hem vist ens ha anat malament", i denuncia el "pas enrere del Govern del PP, amb l'actitud feble de la Generalitat a l'hora d'exigir que aquest procés de privatització continués ".

Per la seva banda, ERC afirma que Spanair era "una aposta de país" i reclama la normalització de les ajudes i subvencions públiques en infraestructures, segons la secretària general, Marta Rovira.

3 Comentarios
  • lucha obrera
    #1 Vota Vota

    1 i lucha obrera 31-01-2012 14:31

    ---Las Deudas de Spanair superan los 500 millones. En dos días de 350 a 500---

    Entre el cierre por sorpresa, y ordenado expediente legal, media el Código Penal.

    Ferran Soriano ganaba 600.000 euros anuales.

    Rafael del Barco Carreras

    Barcelona 31-01-2012.

    http://lagrancorrupcion.blogspot.com/

    A toda plana en LA VANGUARDIA, el periódico barcelonés mejor enterado por su directa relación con el Poder político y financiero catalán...

    29-1 Spanair deja 350 millones de deuda. 31-1 Las deudas de Spanair superan los 500 millones.

    ... a buen seguro la diferencia no se debe a un apagón de los ordenadores. Ni menos es achacable a la profesión periodística. Son el estilo de la casa, es decir, de los técnicos en quiebras que nos gobiernan.

    Al comentario de anteayer que los acreedores corrientes no cobrarían esos 350 millones, hoy he de añadir que vale para los 150 millones sumados en dos días, y los que el futuro sume.

    Ignoro porqué entre las premisas de cualquier quiebra parapública o de impacto figura en principio falsear el total de la deuda. Fantaseando diría que en el expediente para posibles compradores ful, que a los tradicionales árabes se han sumado los chinos, ha de aparecer una cifra moderada. Ese expediente de venta que los responsables saben no servirá para nada, puesto que las negativas ¡de siquiera haberlas! se han cosechado antes de escribir un folio, va dirigido a la Prensa, la Opinión Pública. Inicio del enredo y desinformación.

    Tras la primera mentira caen en cascada cientos de noticias-fantasía hasta que escampa el escándalo, siempre superado por otro peor. Los afectados de primera página desaparecerán; los viajeros tirados en el aeropuerto (a la cifra de 85.000 se sumarán cientos de miles que reservaron el vuelo que no entrarán en la foto) y los empleados y obreros, de 4.000 a 5.000 entre directos e indirectos, tragados por el Paro, no serán noticia. Ni menos sabremos si les atendieron mal o peor, y jamás se comprobarán las cientos de falsedades impunemente lanzadas.

    He leído que la decisión del cierre por sorpresa se venía barajando desde hacía tiempo y que se optó por esa fórmula para no provocar pánico. Sin duda decisión política tomada en la Generalitat. No existe ningún manual que valore si se crearía más o menos pánico que el creado. Pero el Código Penal contempla esta figura delictiva; es simplemente una estafa a quien haya comprado un billete. Las cifras no son insignificantes; con supongamos 200.000 estafados a un promedio de 300 euros, 60 millones, más otros créditos o deudas, que los responsables saben no se pagarán puesto que el cierre está decidido, ¿cuántos millones?

    De entre esos últimos millones, el quebrado, empresa privada, suele aparcar ¡si tiene suerte! para continuar en su altísimo estatus vital... y la lluvia en negro que le exigirá el largo y complejo pleito que le espera. Me refiero a empresarios con enjundia y cifras, con experiencia, de los que además ya tienen un buen fajo escondido.

    Pero en este caso el empresario es la Generalitat, que para no atizar el fuego diré que la recogida final habrá servido para pagar esos 1000 euros de nómina que dicen han adelantado... que si son 2000 los empleados directos suman 2 millones...

    No seguiré elucubrando, de sobras sé que esas cifras ni jamás se cuantifican con exactitud, ni aparecen, ni cuadran...

    Los periódicos madrileños más cicateros ayudan en el recuento, El Confidencial:

    SORIANO, QUE GANABA 600.000 EUROS, REBAJÓ SU CACHÉ A LA MITAD POR PROBLEMAS DE TESORERÍA La cúpula de Spanair cobraba sueldos millonarios mientras la aerolínea se iba a pique

    Pero sigue sin cuadrar. ¿Por qué ganarán tanto los ejecutivos de empresas en quiebra alimentadas con dinero público? Pregunta que ayer me hacía por Adolf Todó de Catalunya Caixa al que el Estado continúa pagándole 1.550.000 euros.

    En respuesta vulgar, de taberna, me respondía por lo que callan.

  • Tallaret
    #2 Vota Vota

    0 i Tallaret 31-01-2012 20:03

    ¿Existe el "patriotisme econòmic"? Lo que si estoy seguro, es que en economía, no se conoce ni a su madre.

    Salud y República y en Andalucía voto a IU.

  • Maduro
    #3 Vota Vota

    0 i Maduro 02-02-2012 23:19

    Suma y sigue...Banca Catalana,Hospital Greneral de Catalunya,Petrocat,Bankpime,Aisa, Agrupacio Mutua, Mutuas varias, Liceu, Palau, estacions d'esqui Llesui ,Vallter,la Tuca .Tot el textil...i aixi fins que l'agotament. Tots ells manats por grans patriotes amla cre de sant Jordi. Independents no, si us plau.

Cargando...

Cargando

Generado: 2012-05-28 17:26:26