El desdoblament de la ronda Litoral s'esvaeix. I en aquest cas no és una qüestió de la crisi ni de la manca de recursos públics. El govern municipal de Xavier Trias vol donar-li la volta al projecte que l'Ajuntament de Barcelona, en temps de Jordi Hereu, va pactar amb el Ministeri de Foment. 'Volem fer un replantejament general de la ronda Litoral', va assegurar a Públic el regidor d'Urbanisme, Antoni Vives.

L'estudi informatiu que va encarregar Foment el juliol del 2009 s'ha quedat en paper mullat. El consistori vol evitar com sigui la imatge de dos o tres viaductes volant sobre el front marítim de Barcelona al seu pas pel Morrot, entre Montjuïc i la terminal de contenidors del port, com estava projectat. I més si es té en compte que CiU va plantejar en campanya la construcció d'un modern barri residencial en el lloc on avui hi ha el moll d'inflamables, l'anomenat Blau@Ictínea.

El govern municipal vol encastar l'ampliació en el vessant de Montjuïc

'No és un projecte ni a quatre ni a vuit anys', assenyala Vives sobre el futur de la infraestructura, que encara s'ha de dibuixar. De totes maneres, però, creu que el dibuix del projecte 'el farem ràpid'. L'encàrrec es troba sobre la taula del director de l'agència de desenvolupament urbanístic Barcelona Regional, Willy Müller. La idea, almenys inicialment, és ambiciosa: aprofitar una obra de magnitud per reformar tota la façana marítima de Barcelona pel que fa al pas d'una via d'alta intensitat de trànsit. Inclòs el seu pas pel Moll de la Fusta, a prop d'on es preveu construir un port de luxe per a iots.

Però la importància i la clau del projecte rau al Morrot. Per això es van encetar les negociacions entre administracions ja fa anys. Només Iniciativa per Catalunya s'hi oposa, adduint l'aposta pel transport públic i no pel privat. El PSC, explica Jordi Martí, no s'oposarà a les pretensions del govern municipal.

Però 'cal revisar les entrades a la ciutat', manté ara Vives, un cop el nou govern municipal ha donat preferència a la continuïtat sud de Barcelona davant la que representa el Besòs.

«Volem fer un replantejament general», assegura Antoni Vives

La ronda Litoral és un dels grans maldecaps en la gestió del trànsit barceloní. Cada dia hi passen 120.000 vehicles i no són gens estranys els col·lapses matinals. Tant a causa dels tràilers que es dirigeixen a la Zona Franca o al port de Barcelona com per la resta de vehicles, tant si els és més còmoda l'entrada a Barcelona per la façana marítima o com si la volen travessar.

Aquests problemes actuals els haurà de resoldre el nou projecte, que també haurà de solucionar l'accés al nou moll Prat, del port ja ampliat. Les administracions catalanes van fer al·legacions al projecte original del ministeri, però no han tingut mai cap retorn d'informació sobre si es van tenir en compte les seves demandes.

No als viaductes en voladís

Vives evita donar per tancades idees que es puguin tenir en compte en el projecte, però sí que es refereix a la possibilitat d'encaixar la nova ronda en el vessant marítim de la muntanya de Montjuïc i evitar que els viaductes estiguin en voladís. Aquesta opció permetria guanyar espai per oferir més carrils de circulació i, de passada, netejar l'impacte visual del viaducte a la zona. 'Cal afegir-li un valor al terreny', assenyala Vives.

L'Ajuntament i el ministeri van acordar el 2008 el projecte que fins ara era vigent, després d'una negociació que es va allargar dos anys. Davant la complexitat de fer l'obra, i per minimitzar l'impacte sobre el trànsit, es va decidir diferenciar dos trams.

A la Zona Franca es va plantejar la construcció de dos viaductes, cadascun de dos carrils, que envoltarien la ronda actual. El tram ja existent mantindria dos carrils per sentit de marxa i seria per als vehicles que volguessin entrar a la ciutat. Al davant del port, en canvi, s'optava per crear un viaducte al costat de l'actual. Tots dos tindrien dos carrils en cada sentit de la marxa, per facilitar la connexió amb la resta de la infraestructura per totes dues bandes.

La connexió que oferirà la nova ronda Litoral amb el port és cabdal, tot i que arribarà lustres després que es posi en marxa la nova terminal del moll Prat, que s'estrenarà en menys d'un any. Els accessos viaris i ferroviaris a aquestes noves instal·lacions són una de les demandes permanents que l'Ajuntament i la Generalitat transmeten al Govern central, sense que, de moment, hi hagi hagut resposta en forma d'adjudicació d'obres.

Però la nova ronda també permetrà aclarir un altre desenvolupament urbanístic estrella plantejat per l'equip de Xavier Trias i dissenyat justament per Müller: la construcció del Blau@Ictínea en les actuals instal·lacions de l'Autoritat Portuària de Barcelona.

Aquesta operació, que necessitarà 20 anys de desenvolupament, tindrà 2.000 habitatges que cohabitaran amb instal·lacions pensades per a la docència i per acollir seus empresarials. La forta inversió que necessitarà, de 250 milions d'euros, reclamarà la col·laboració público-privada del port de Barcelona i del Consorci de la Zona Franca.