Público
Público

Catalunya cerca llums dins del túnel de la crisi

Les exportacions i l'increment d'ocupació en la indústria, factors positius en una crisi que sembla lluny d'acabar-se

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Quan la crisi es va iniciar el 2007 i va esclatar amb tota la contundència el 2008, els experts asseguraven que Catalunya en sortiria a finals del 2009. Estem en la segona meitat del 2011 i tot indica que ni tan sols l'any que ve serà el de la recuperació.

És hora 'd'aguantar la respiració' fins que arribin temps millors, explicava aquesta setmana l'advocat i historiador sobre l'economia catalana, Francesc Cabana.

L'entorn és hostil i costa trobar el punt d'equilibri en una muntanya russa

A principis d'any els indicadors assenyalaven una recuperació, amb taxes de creixement positives. El clima de més confiança va tenir un ràpid trasllat a la realitat, i al gener, per primera vegada en sis mesos, va començar a haver-hi més altes d'autònoms que baixes. El consum també va començar a revifar. Però la tendència es va trencar al juliol i les xifres han tornat a fer un gir.

Al setembre, l'atur es va disparar, amb 16.282 persones més apuntades al Servei d'Ocupació, fins als 600.930 aturats. Es tracta de l'augment més elevat des que va començar la sèrie històrica l'any 2000. També és l'increment interanual (un 7,8%) més acusat en un setembre dels darrers anys en nombre de persones aturades.

L'atur puja en tots els sectors, excepte en la indústria. 'És habitual que en l'economia catalana es produeixi una caiguda en el segon semestre que es manté fins al desembre', explica el responsable d'Estudis de Pimec, Moisès Bonald.

Pimec vol demandar les administracions i grans empreses que no paguen

Però aquesta vegada hi ha molts més factors en joc. L'entorn és hostil, i costa trobar el punt d'equilibri enmig d'una muntanya russa: la crisi del deute grec repercuteix en la falta de confiança en l'economia espanyola, les administracions tenen dificultats per trobar finançament i apliquen retallades, i els bancs tenen l'aixeta tancada.

Tot plegat porta que la petita i mitjana empresa catalana, considerada 'el pal de paller' de l'economia a Catalunya, estigui en risc. Els responsables de Pimec asseguren a Públic que no s'està complint el termini de pagament de 30 dies fixat per llei. Per això, la patronal ha decidit engegar accions legals contra les grans empreses o les administracions que incompleixen la norma.

La situació és delicada. Acostumades a treballar amb una alta taxa d'endeutament, la falta de crèdit durant un temps tan prolongat les paralitza. 'El teixit aguanta el que pot. Però ho fa amb poques perspectives de creixement', assenyala Bonald, que lamenta que ni tan sols es té la certesa d'haver 'tocat fons'.

Invertir a l'exterior pot consolidar les empreses però no crea feina

Una dada positiva és l'augment de l'activitat exportadora, un dels actuals suports de l'economia. La balança per compte corrent, però, es manté negativa: importem més que exportem i, per tant, continuem encara gastant més del que cobrem.

Però el canvi de tendència ja és evident. Les empreses catalanes no tenen perspectives que Catalunya pugui créixer fins més enllà del 2013, tal com va quedar patent en les jornades que l'Associació de Financers i Tresorers d'Empresa (Asset) va fer la setmana passada a Barcelona. Per evitar dependre del mercat intern i ofegar-se en la seva atonia, el 65% dels assistents va declarar que en l'últim any la seva empresa ha incrementat el pes de les exportacions sobre el total de les vendes.

Amb una llarga trajectòria, el conseller delegat de Borges, Josep Pont, va declarar 'no haver vist mai cap' crisi com l'actual. En l'aventura d'anar a l'exterior, no tot és un camí de roses. Sortir fora vol dir topar amb 'més incerteses, però també amb més oportunitats', va explicar Pont, que en les seves incursions va poder comprovar finalment que en els nous mercats el treball 'pot ser més ben recompensat'.

Els sindicats diuen que tanta retallada frena encara més l'economia

El mercat llatinoamericà és el de més creixement per a les empreses catalanes. Però 'no és tard per a cap zona', va dir Jorge Grande, responsable de l'empresa familiar Ricardo Molina. L'empresari recomana arribar a tots aquests nous mercats acompanyat de les institucions, com ara Acció, que depèn del Govern català, o Icex, de l'espanyol.

Fer inversions a l'exterior és la solució per redirigir les empreses que depenen del consum intern, però aquest pas no servirà per crear llocs de treball en el territori i eixugar l'elevada taxa d'atur, com va admetre el director general d'Analistes Financers Internacionals, César Cano. En tot cas, va assenyalar, crearan feina als països on s'instal·lin. Però, almenys, servirà perquè aquestes empreses puguin recuperar aire, mantenir-se i créixer. Mentrestant, a l'Estat, 'la reactivació no serà possible fins que no tinguem creixements superiors al 2%, i això trigarem a veure-ho', va sentenciar.

Com un peix que es menja la cua. Amb tant d'atur, els experts veuen complicada la reactivació del consum. En aquest punt, s'obre una gran escletxa que pot portar cap al malestar social, tal com evidencien les contínues manifestacions al carrer.

Els sindicats segueixen exigint una política expansiva, perquè 'amb retallades i més atur no es reactivarà l'economia', explica el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego. Tant Gallego com el líder d'UGT, Josep Maria Álvarez, alerten del desmantellament d'uns serveis que seran difícils de recuperar.

El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va donar divendres suport explícit al Govern i les retallades. També ho va fer l'Iese : 'Ara la prioritat és combatre el deute. Necessitem una política de reducció del dèficit estricta', considera el professor Antonio Argandoña. Per tirar del carro de l'economia, 'només tenim les exportacions, i corren risc' per la inestabilitat de la zona euro, alerta.

Pel doctor en Ciències Econòmiques i professor d'Esade, Pere Puig, 'cal un compromís de la societat, perquè després de les retallades hi haurà una sortida'. Ara, a l seu parer, cal fer el pas contrari i convèncer Alemanya que 'treballem molt'.