Público
Público

1979: ara i sense retallar, els precs de l'última empentaa l'estatut

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Els partits polítics van aprofitar el diumenge 22 d'abril del 1979, vigília de la Diada de Sant Jordi, per celebrar la constitució dels nous ajuntaments democràtics i donar una empenta a l'aprovació de l'Estatut a les Corts espanyoles. Mentre que les eleccions generals del mes de març no havien modificat gaire el mapa polític català i espanyol, les municipals del 3 d'abril van suposar la primera gran derrota dels hereus del franquisme i el triomf de les forces polítiques vençudes a la Guerra Civil i perseguides per la dictadura. Gràcies als pactes entre el PSOE i el PCE, la majoria de ciutats espanyoles van ser governades per l'esquerra.

A Catalunya, el pacte de Progrés Municipal es va ampliar, més enllà del PSC i el PSUC, a ERC i CiU, i es va bandejar la governamental UCD i la neo­franquista (i gairebé inexistent) Aliança Popular. Seran aquest quatre partits PSC, PSUC, ERC i CiU els que convocaran la manifestació per l'Estatut.

La pancarta deia: 'Ja tenim ajuntaments, volem ara Parlament'

En aquest sentit, hi va haver dues absències honorables: la del president de la Generalitat, molt crític amb el procediment i el contingut de l'Estatut, i la dels Centristes de Catalunya-UCD. El seu líder, el periodista Carles Sentís, va justificar la seva absència amb uns arguments que van irritar els convocants. El pregoner de la fi del catalanisme polític l'any 1939, pocs dies després de l'ocupació militar de Barcelona, afirmava sense rubor que 'a una banda [hi ha] els partidaris del carrer, a l'altra els defensors dels camins democràtics'. Tampoc no hi van participar els independentistes, que el mateix dia van organitzar una concentració, poc reeixida, a Premià de Mar.

L'èxit de participació, entre 250.000 i 300.000 manifestants, va obligar a allargar la cua de l'anomenat Saló Víctor Pradera (passeig Lluís Companys) fins a la plaça Tetuan. Les picabaralles amb el president Tarradellas i el simbolisme històric van portar els organitzadors a deixar de banda la plaça de Sant Jaume i escollir l'escenari del Parc de la Ciutadella. Des del balcó del que havia estat, durant l'etapa republicana, la seu del Parlament de Catalunya, el senador Josep Andreu i Abelló, antic diputat del Parlament del 1932, va donar la benvinguda als manifestants, molts d'ells vinguts d'arreu del país amb autocars i amb pancartes amb el nom del seu poble o ciutat. Una pancarta resumia molt bé el sentit de la diada: 'Ja tenim ajuntaments, volem ara Parlament'.

A l'acte van prendre la paraula els dirigents principals dels partits convocants: Joan Reventós (PSC), Antoni Gutiérrez Díaz (PSUC), Jordi Pujol (CiU) i Heribert Barrera (ERC). El líder socialista va lligar la diada amb la manifestació d'abril del 1931, amb la qual s'havia celebrat l'adveniment de la Segona República i va afirmar, sense embuts, que 'els socialistes són l'eix vertebrador del combat per l'autogovern, sense partidisme ni protagonismes gratuïts'.

La manifestació, que havia començat a les cinc de la tarda, va continuar fins a la matinada amb una festa a la cascada del Parc de la Ciutadella, que recordava el famós ball per l'Estatut de la diada de Sant Jordi de dos anys enrere.