L'empresa d'espectacles Balañá ha reprès les obres per construir un multicine amb 12 sales en un solar de Balmes que fa uns 60 anys que espera ser edificat. Un espai sobre el qual sembla pesar una maledicció, ja que tots els projectes previstos fins ara s'han frustrat.

Fa doncs sis dècades que s'intenta fer un equipament cultural a la confluència dels carrers Balmes i Castanyer, al Putget. Primer va ser un auditori, després un multicine, però cap dels immobles projectats es va acabar.

El terreny és propietat de la família Balañá, que es dedica a l'explotació de sales de cinema i de teatre i es propietària de la plaça de toros Monumental. Fa unes setmanes, l'empresa va reprendre les obres iniciades fa cinc anys per construir en aquest espai un complex de cinemes, amb 12 sales i 1.800 butaques. 'Al soterrani s'ha previst un aparcament de cinc plantes i més de 200 places', explica l'arquitecte Enric Mir, que dirigeix el projecte amb el seu germà Robert.

La intenció és que l'obra estigui enllestida abans de dos anys, però l'empresa Balañá no vol posar una data a la finalització. 'Sembla un espai maleït', diu un portaveu en veu baixa. De fet, des de l'empresa no es vol dir res del projecte. Ja són massa vegades que, per una raó o una altra, els treballs no s'han acabat enllestint.

La maledicció d'aquest solar va començar cap a mitjans dels anys cinquanta. Coincidint amb la reobertura de la part alta del carrer Balmes, el músic Joan Manén va decidir edificar en el solar un auditori que havia de portar el seu nom. La construcció s'havia de finançar amb les rendes provinents de les moltes propietats rurals que la dona de Manén tenia a Cuba. Però la revolució castrista va posar fi al somni del violinista. Fidel Castro va ordenar l'expropiació de les finques i el projecte de l'auditori es va quedar sense finançament.

Quan es van aturar els treballs ja s'havien aixecat tres plantes, però el músic no va trobar diners ni subvencions per continuar. Els problemes econòmics van fer necessari que la família Manén s'hagués de vendre el terreny el 1962 a Pedro Balañá. Però res va canviar. L'esquelet de l'edifici es va quedar igual durant prop de mig segle. La construcció es va anar deteriorant i qualsevol intent de donar a l'immoble un nou ús va fracassar. Es va plantejar construir-hi un hospital per a les colònies estrangeres de Barcelona, però la maledicció es va imposar un cop més.

'Fa 40 anys que vinc al barri i sempre havia vist l'estructura a mig fer i abandonada. Es va deixar així perquè el músic es va quedar sense diners', diu el Frederic, un veí. La Maria, que viu al carrer del Castanyer, afegeix que l'immoble es va acabar convertint en un símbol negatiu del barri. 'A ningú li agrada tenir un edifici a mig aixecar durant mig segle. Si finalment s'acaba el cinema, el barri guanyarà en qualitat i serveis'. L'auditori de Joan Manén va continuar en aquell lloc fins al 2000, quan es va enderrocar.

Cap a l'any 2003, l'Ajuntament de Barcelona va concedir una llicència d'obres per edificar-hi un cinema i un aparcament, que es va anar construint fins que va caducar la llicència, el 2007. A finals del 2009, Balañá va sol·licitar una pròrroga de la llicència i a la primavera d'aquest any va reprendre l'obra, que ja té bona part de l'estructura feta i dues plantes aixecades. 'La previsió és que després de l'estiu es puguin començar a treballar primer les façanes i després els interiors', concreta l'arquitecte Enric Mir.