Público
Público

Acomodadors que saltena l'escenari

Quatre membres de La Veronal, que estrenen Rússia' al Mercat de les Flors, treballen a les taquilles del teatre

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

El Marcos, la Tanya, la Carmina i el Pablo, membres de la companyia de teatre La Veronal, treballen cada dia al Mercat de les Flors. I cada nit també. Els matins es dediquen a la creació, a les coreografies, als assajos. A la nit, tallen entrades i ubiquen el públic a les sales de l'espai per excel·lència de la dansa a Barcelona. Són acomodadors. No és difícil saber quantes obres han vist en la darrera temporada: totes. I el seu bagatge cultural està en expansió constant. Però ahir van canviar la visió. Van viure el seu primer Mercat com a professionals no de la gestió i el dia a dia, sinó de la creació artística amb l'estrena de l'obra Rússia. Cesc Casadesús, director del Mercat de les Flors, ja tenia pensat qui tallaria les entrades i qui les continuarà tallant fins diumenge vinent.

'En acabar COU a Onti­nyent, el nostre poble, el Pablo, la Carmina i jo vam marxar a València a estudiar dansa', explica Marcos Morau, director de la companyia i coordinador d'acomodadors al teatre. La seva passió per la dansa és la seva passió pel moviment. 'La meva cosina feia gimnàstica rítmica i jo flipava', diu. Però reconeix que no tenia la disciplina ni l'ordre que calia per fer de ballarí. 'Jo volia crear amb ells, tinc ànima de director, la gent confia en mi', diu sense cap problema.

'Els costava creure en uns acomodadors', diu Marcos Morau

I va començar a crear. De l'acadèmia de dansa de València, on el 2005 ja va fundar La Veronal, després d'un breu període a Nova York amb un beca, va passar a l'Institut del Teatre de Barcelona, on va fer tercer i quart de coreografia i va trobar una feina que fa quatre anys que li dura. Mentrestant, es va llicenciar. I va seguir picant bitllets els dijous, els divendres, els dissabtes i els diumenges. Els dies de funció. Es va convertir en una cara coneguda al Mercat. Recorda una anècdota divertida, quan van guanyar el certamen de coreografia de Salt i Marc Olivé, programador del Mercat de les Flors, entregava el guardó: 'Em va reconèixer, però no sabia de què, li sonava la meva cara, però no m'ubicava', explica Morau. 'Des d'aquell moment em va seguir de ben a prop'.

'Al principi, jo, llegint entre línies, veia que els costava creure en un simple acomodador, i crec que em vaig haver d'esforçar més que altres precisament per això', diu el director. Però el seguiment atent d'Olivé el va acabar portant a estrenar a la Meca de la dansa a Catalunya. Manté, però, la humilitat: 'Això', diu assenyalant l'edifici del teatre, 'és la Primera Divisió i nosaltres som de Segona Regional, no per dolents, sinó per desconeguts'.

Veuen tot el que passa pel Mercat, el seu bagatge està en contínua expansió

No volen deixar passar la gran oportunitat: sis dies al Mercat. Sis dies per polir, amb el públic, una obra que tenen prou ben concebuda. Rússia és la quarta part del decàleg que van encetar el 2008 amb Suècia, van seguir amb Maryland i l'any passat amb Finlàndia. El guionista, Pablo Gisbert, va avançar que aquesta sèrie de deu que plantegen els portarà, després, cap a Islàndia i Noruega: 'El fred hi juga un paper molt important', va assegurar. En coproducció amb el CAER de Reus i l'Institut del Teatre de Barcelona, l'espectacle podria anar de gira per altres ciutats i no se'n descarta alguna de Rússia.

Set ballarins i una actriu (Tanya Beyeler) parlen de la por en una road movie amb Rússia com a teló de fons. 'Tot plegat és un vaivé d'emocions ràpides entre el riure i la por', intenta definir-la Morau. La separació entre els dos conceptes és 'com paper de fumar'. El viatge és a l'interior d'un mateix: 'I conèixer-se a un mateix és el que més por ens fa', matisa Morau.

La funció proposa a l'espectador un viatge cap al llac Baikal, el més profund del món, mentre cau la neu, en una atmosfera gèlida. L'escenari és negre, una moqueta grisa el sobrepassa, el fons també és grisós i un Volvo familiar dels anys vuitanta, també gris, esclar, és la metàfora per escenificar la road movie. El paisatge es completa amb un repertori sonor centrat en músics russos. Els colors els posen els set ballarins, tres de la companyia i quatre més triats en un exhaustiu càsting entre més de 400 aspirants.

L'obra és més cinematogràfica que teatral. La idea de Morau, que es confessa molt influït pel món del cinema, era crear una mena de plató. Curiosament, la col·laboració del cineasta Cesc Gay, convertit en una mena de tutor sense firma, va reduir al mínim els detalls perquè, igualment, doni la idea d'un making off.