Público
Público

Agustí Pons endreça la vida del poeta de Sinera

La biografia de l'autor de Laia' sortirà el 2013

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Què en sabem, de la personalitat de Salvador Espriu? Amb aquesta pregunta, Josep Maria Castellet, president del Grup 62, avala la biografia de l'autor de Cementiri de Sinera que l'editorial Proa publicarà el 2013, coincidint amb el centenari de l'escriptor. L'encarregat d'aplegar en un volum tots els perquès d'un dels intel·lectuals més importants de la cultura catalana és Agustí Pons, un especialista dels textos memorialístics.

L'objectiu de Pons és que el lector de la biografia trobi el fil conductor d'un home que es va interessar per la càbala i va escriure un llibre com La pell de brau. 'El que busco és posar ordre i unir tots aquests elements. Em proposo escriure una biografia clara d'una literatura obscura, sense que el personatge i l'obra perdin complexitat. És a dir, sense banalitzar-lo', argumenta un pèl espantat per les dimensions del projecte. 'És com si em trobés cara a cara amb un senyor que no volia que es parlés d'ell', afegeix l'autor de les bio­grafies de Joan Triadú, Pere Calders, Nèstor Luján i Maria Aurèlia Capmany.

Des de fa tres mesos, Pons visita cada dia el Centre de Documentació Salvador Espriu, i amb el material que ja ha pogut compilar afirma que el poeta era una persona complicada i ambiciosa, que aspirava al mateix temps a la soledat i al reconeixement. Diu també que era contradictori, sensible i sarcàstic a la vegada. Un misogin que va escriure poemes sobre el desig i amb un cercle íntim en què destacaven tres dones, a qui va batejar com les cariàtides.

A Catalunya no sovintegen les memòries, detall que Pons lamenta perquè 'les biografies fixen els personatges en l'imaginari col·lectiu d'una societat. I aquí sembla que ens falti autoestima per fer-ho'. Fugint de les suposicions, assumeix amb esperit d'artesà alguns dels interrogants que envolten la vida d'Espriu, com els motius de la seva solteria o la malaltia que el va acompanyar fins al final. 'Més important que certs detalls de la seva vida privada crec que cal tenir clar el context. Explicar de quina família venia, que va perdre dos germans, que l'esclat de la guerra va ser un daltabaix, que va treballar deu anys en una notaria fent una feina que no li agradava', exposa.

Sobre l'aire d'home hermètic i orgullós, Pons diu que no es tracta de vanitat, sinó d'una altra cosa: 'Tenia consciència de posseir una superioritat intel·lectual'. Ell tenia 18 anys quan es va proclamar la República, i va entrat a la universitat amb ganes de sacsejar la literatura catalana, però la guerra li va capgirar la vida.

Amb tot, Agustí Pons subratlla que Espriu 'no és un escriptor frustrat perquè va desplegar tots els projectes literaris que tenia'. Però per saber-ne més encara falten un parell d'anys.