El govern del PP a Badalona ha recuperat el debat polític sobre la instal·lació d'oratoris a la ciutat després de presentar la moratòria d'un any per la construcció de nous centres de culte a la ciutat. Tot i que ho han fet per primera vegada com a partit de govern, els conservadors han actuat amb la mateixa intenció que tenien quan eren a l'oposició: rendibilitzar el discurs com un gest cap als seus electors. La relació entre el Partit Popular de Badalona i la comunitat musulmana mai ha estat fluida i des que Xavier García Albiol és alcalde només hi ha hagut converses amb el col·lectiu durant l'últim ramadà per 'evitar l'espectacle' que suposen les oracions al carrer.

Lluny de facilitar la creació d'aquests centres de culte, el consistori va proposar a través d'un dictamen 'la suspensió de llicències' durant un any 'per a les noves implantacions de l'ús religiós en edificis i locals'. Malgrat perdre la votació (PSC, CiU i ICV-EUiA hi van votar en contra), el Partit Popular va deixar molt clar que no vol que s'obrin mesquites durant el seu mandat i va recuperar el discurs contundent contra la immigració, aparcat durant els mesos de campanya electoral de les eleccions generals.

El PP deixa clar que no vol que s'obrin mesquites durant el seu mandat

L'estratègia del PP pretenia frenar la construcció de la nova mesquita de l'entitat religiosa Al-Furqan, que des de fa mig any compleix la normativa dels centres de culte, aprovada pel Parlament de Catalunya el juliol del 2009. En aquest sentit, la llei fixa que les comunitats religioses amb la intenció d'obtenir la llicència municipal han d'estar inscrites en el registre estatal d'entitats religioses i complir les condicions de seguretat i salubritat que estableix el reglament. Al-Furqan va sol·licitar la llicència el mes de juliol i, malgrat haver realitzat tots els tràmits, García Albiol no ha donat llum verda a la mesquita.

L'entitat religiosa descarta mobilitzacions per reivindicar la construcció de l'oratori perquè 'perjudicaria la comunitat musulmana de Badalona i afavoriria els interessos de García Albiol'. Fonts d'Al-Furqan temen que la construcció de la nova mesquita al carrer Liszt 'es converteixi en un espectacle mediàtic' i eviten qualsevol declaració que els posi en el primer pla d'un debat polític 'com alguns pretenen'. Al-Furqan lamenta que ni l'alcalde ni el regidor de Convivència els hagin volgut rebre i tampoc s'hagin posat en contacte amb l'entitat per exposar el posicionament del consistori en relació amb el seu oratori. La comunitat recorda que des de fa cinc mesos té tots els documents necessaris per obtenir la llicència i si la firma de l'Ajuntament no arriba, portaran el cas als jutjats.

L'entitat religiosa Al-Furqan espera una llicència tot i complir els tràmits

L'alcalde de Badalona ha retardat la firma perquè 'ha arribat el moment de parar i reflexionar sobre el model de ciutat que volem respecte als oratoris'. En aquest sentit, considera que 'determinats centres de culte no ajuden a tenir uns barris plurals i ordenats' i preferiria col·locar les mesquites en llocs com ara els polígons industrials. Segons García Albiol, construir oratoris en alguns barris 'on hi ha un 35% d'estrangers afavoriria la creació de guetos'. Tot i això, Al-Furqan recorda que no pretenen construir un oratori que concentri milers de persones en un punt allunyat de la ciutat. Segons apunten, 'això sí que seria un gueto'.

Els tres grups municipals a l'oposició coincideixen a dir que la mesura proposada per l'executiu local era 'frívola' i tenia com a intenció prioritària impedir la construcció d'una mesquita en concret. Ferran Falcó (CiU) recorda a l'alcalde de Badalona que ara li toca governar tenint en compte que 'aquí ja no tots som blanquets i catòlics'.

García Albiol va criticar els partits de l'oposició per 'manca de visió global' i es va mostrar convençut que si els temples s'instal·lessin al centre de Badalona la resta de grups municipals no ho veurien amb bons ulls. L'alcalde conservador va destacar que 'cal replantejar el model de ciutat actual' però va anunciar que això no implica la persecució a la comunitat musulmana. García Albiol va recordar que malgrat governar en minoria i perdre la votació de la moratòria, manté el 'suport majoritari dels veïns'.

El PP de Badalona va iniciar la seva croada en contra de la comunitat musulmana ara fa quatre anys, quan va entregar en el registre de l'Ajuntament més de 20.000 firmes en contra de la construcció d'una mesquita que s'havia d'instal·lar al polígon comercial de Montigalà. Els conservadors van comptar durant aquella iniciativa amb el suport de la plataforma No a la Mesquita en Terrenys Públics, on figuraven un gran nombre de militants del Partit Popular. Aquell gest coincidia amb l'inici de la carrera electoral cap als comicis locals del 2007 i molts l'interpreten com el gir definitiu del PP de Badalona cap a l'extrema dreta. 'Hem de dir de manera contundent no a la construcció d'una mesquita en terrenys públics'', assegurava García Albiol en el polèmic vídeo 7 minutos, utilitzat durant la precampanya electoral de les municipals del 2007. La Generalitat va suspendre la instal·lació religiosa que s'havia de construir a Montigalà per l'incompliment de diversos tràmits i l'actual alcalde va treure profit d'aquella estratègia passant de cinc a set regidors, a només dos del PSC.

La lluita del PP de Badalona contra les mesquites no va acabar llavors i durant el mandat 2007-2011, García Albiol es va oposar a la construcció d'oratoris. Aquelles accions van cridar l'atenció del líder de PxC, Josep Anglada, que va aprofitar el rebombori generat per l'actual alcalde el 2010 per introduir el discurs xenòfob al Barcelonès. De fet, el rebuig a la construcció d'una mesquita al barri d'Artigues va unir García Albiol i Anglada, que durant el 2009 van fer dues campanyes paral·leles en contra de l'oratori.