El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va anunciar ahir que 'la transició nacional catalana' ja ha començat i que les 'files catalanistes' no paren de créixer. El líder nacionalista, que dissabte va anunciar que donava per trencades 'les regles del joc de la Transició', va fer ahir aquestes declaracions durant una breu roda de premsa després de la celebració dels actes oficials amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

Un cop més, la celebració d'aquest any va estar marcada per la polèmica. En la passada edició els ànims de molts catalans estaven encesos per la sentència del Tribunal Constitucional que tombava alguns articles de l'Estatut, mentre que ahir ho estaven per una altra sentència, en aquest cas del TSJC, que obliga a canviar el sistema educatiu català. La reforma de la Constitució, pactada en un temps rècord entre el PSOE i el PP sense buscar el gran acord que se suposa als grans temes d'Estat, també va ajudar a posar la llenya al foc que sempre anima les Diades. Totes aquestes polèmiques provoquen que en lloc de celebrar una festa s'aprofitin les Diades per reivindicar. I ahir no en va ser una excepció. A més dels actes oficials, hi va haver grans manifestacions i concentracions en diferents ciutats i pobles de Catalunya. A Barcelona, una gran manifestació va recórrer els carrers del centre amb un lema molt clar: Som una nació, volem un Estat propi. La jornada d'ahir va confirmar que l'esperit de la multitudinària manifestació del 10 de juliol de l'any passat, en resposta a la sentència contra l'Estatut, segueix en bona forma.

L'oposició lamenta que les retallades socials hagin deslluït la festa

'Els fets ja vindran'

El president de la Generalitat, Artur Mas, va destacar que cada vegada hi ha més gent que s'afegeix 'a les tesis catalanistes' i que no és 'un moviment estrictament polític' sinó que és 'a les ments i els sentiments de la gent de Catalunya'. Segons el president, 'quan tot això hagi calat a fons en una majoria significativa del poble de Catalunya, els fets concrets ja vindran'. En cap moment va pronunciar ni la paraula independència ni autodeterminació, sinó que es va limitar a parlar de 'la llibertat del país', com és habitual en els seus discursos. El president tampoc va voler fer cap declaració en castellà. Quan una periodista l'hi va demanar, va respondre: 'Avui en castellà no ho faré, després vosaltres ja fareu el que hàgiu de fer'.

Mas va defensar que, en gran part, les adhesions al sobiranisme arriben 'pel tracte econòmic' que Catalunya rep de l'Estat espanyol, i va aprofitar per reivindicar el pacte fiscal, un dels temes que centraran la campanya electoral de CiU de les pròximes eleccions generals . A preguntes dels periodistes, Mas ha dit que 'hi ha coses que no es poden tocar', referint-se al sistema educatiu català i va assegurar que el seu govern el defensarà 'per tots els mitjans'.

Chacón va recordar l'alt nivell en llengua castellana dels nens catalans

Des de les files del PSC i ICV van insistir que les retallades socials que ha impulsat el govern de CiU i que han afectat especialment les classes més populars havien deslluït la Diada. 'La festa és menys festa i la nació és menys nació si hi ha gent que ho passa malament', va dir el líder parlamentari del PSC, Joaquim Nadal. La ministra de Defensa, Carme Chacón, també va fer referència a les retallades i després va defensar que el sistema d'immersió lingüística 'és fonamental', especialment per als nens que viuen en un entorn on es parla més castellà que no pas català. Chacón va recordar que 'Catalunya és la segona comunitat d'Espanya on els seus nois i noies coneixen millor el castellà'.

Tots els polítics van fer aquestes declaracions després de l'acte institucional que se celebra al parc de la Ciutadella cada 11 de setembre des de l'any 2005, i que va instaurar l'aleshores president Pasqual Maragall. En totes les edicions, se cedeix el protagonisme als artistes convidats. Ahir, dalt de l'escenari, però en un racó, hi havia els representants del Parlament, encapçalats pel president Artur Mas i per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert. L'acte, que va començar i acabar amb una desfilada en formació d'un grup de Mossos d'Esquadra, estava dirigit pel director teatral Joan Ollé i va comptar, entre d'altres, amb la presència de l'actor Lluís Soler, del cantautor Roger Mas i dels cuiners Carme Ruscalleda, Josep Roca i Jaume Subirós. Un dels més aplaudits per les 5.000 persones que hi havia de públic va ser l'escriptor i enigmista Màrius Serra. Només pronunciar les paraules 'immersió lingüística' va provocar un sonadíssim aplaudiment entre el públic. Una de les poques persones que no va aplaudir va ser Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP a Catalunya. Serra va defensar que el català no només s'ha de portar al cor sinó també al cap, i va fer una frase capicua que durant tot el dia va generar molts tuits a la xarxa: 'català a l'atac'. Durant l'acte també es va fer la ja tradicional hissada de la senyera (en aquesta edició era de l'Ajuntament de Manresa).

El públic també va aplaudir la lectura del poema de Joan Maragall La ciutat del perdó, interpretada per Àngels Poch, però el moment més especial va ser, sense cap mena de dubte, l'actuació de Carles Belda, acompanyat per Marc Serrats a la guitarra i Jordi Reixach al baix. Els tres músics van versionar diferents cançons d'Els Pets, Sopa de Cabra, Sangtraït i Sau. A la darrera cançó, quan era el moment del Boig per tu, el públic va començar a cantar-la suament sense que cap dels tres artistes els ho hagués demanat. Belda va deixar fer al públic i, també amb gestos suaus, els anava guiant cada cop que canviava d'estrofa. Amb Belda es va acabar l'acte, fortament aplaudit.

Màrius Serra i Carles Belda, dels més aplaudits a l'acte institucional

Anglada a l'ofrena

Durant tot el matí, les diferents insitucions i entitats catalanes van passar per davant del monument a Rafael Casanova per fer la tradicional ofrena floral. Com ja succeeix des de fa anys, no hi va haver retrets als partits polítics perquè els Mossos d'Esquadra impedien el pas del públic. Una de les novetats d'enguany va ser la participació en l'ofrena de Plataforma per Catalunya, liderada per Josep Anglada.