A les 9.00 hores del matí d'avui li hauria d'haver sonat un avís al mòbil a Sandro Rosell que digués: 'Trucar al Pep'. Aquest havia de ser el primer objectiu del president electe després que es comprometés fa setmanes que Pep Guardiola seria la primera persona amb la qual iniciaria el llarg camí de sis anys de mandat que li queden al nou president del Barça.

En l'agenda del nou mandatari, igual que fa set anys amb Laporta, no hi haurà temps ni per respirar, encara que haurà d'esperar dues setmanes perquè l'encara president marxi del club, on sembla que s'ha fet fort, fins al punt de voler exhaurir els darrers dies de la seva presidència amb decisions determinants per al futur de l'entitat.

El secretari tècnic que enguany rellevarà Txiki tindrà poca feina

Com que la cohabitació serà impossible, Rosell haurà de planificar el Barça des de la seva oficina professional fins que Laporta lliuri les credencials amb les quals ha construït el Barça més gran i universal de tota la seva història. Precisament serà aquest el punt d'arrencada des d'on haurà de començar Rosell i no un altre, amb l'avantatge que l'equip, el veritable fonament de l'entitat, camina sol i no s'hi han d'aplicar gaires retocs.

Obligat a l'excel·lència

Rosell salta de la segona línia on els seus estimats portuguesos i brasilers es dirigien a ell com a patrão (patró) per convertir-se en el veritable cap de la nau barcelonista, en la qual, després del seu elevat nivell de crítica en alguns moments clau dels darrers cinc anys, està obligat quasi a l'excel·lència en la seva acció de govern, des del nivell esportiu a l'econòmic, passant pel social i patrimonial.

La simpatia dels mitjans hauria de permetre d'entrada pacificar el club

Rosell no porta sota el braç cap gran idea per al Barça ni tampoc la revisió d'un model que ha funcionat, perquè així ha quedat palès en una campanya en la qual el ja president ha escenificat la interpretació d'un candidat de perfil baix, ja que segons ell prendrà prestat el gran ideari que el 2003 el va convèncer per no alinear-se amb Lluís Bassat i sí arrenglerar-se amb l'equip de Laporta.

Malgrat que beu del projecte laportista, a Rosell se li exigirà el màxim nivell, fins i tot molt més, per la idea que hi ha entre la massa social culer, equivocada o no, que qualsevol candidat que perfeccionés les formes de Laporta elevaria la figura de president. I sent ell com se'ns ha presentat, com un senyor de Barcelona, sembla garantit que Rosell està abocat de forma irremeiable a l'èxit.

Però abans d'iniciar aquesta presidència que molts auguren del tot reeixida, Rosell té uns punts calents en la seva agenda davant els quals el barcelonisme estarà molt pendent per observar la capacitat que té per sortir-se'n i de millorar el llegat de Laporta, el president de més èxit.

El primer equip

Després de sentir Pep Guardio­la agraint públicament a Laporta els set anys a la presidència i sentir durant la campanya que el tècnic en desconfia (el seu segon, Tito Vilanova, va ser despatxat quan ell era el vicepresident esportiu), Rosell haurà de generar el màxim d'estabilitat en la joia de la corona, en la qual no podrà tocar gaires coses si no és que a última hora pot decidir la contractació de Cesc Fàbregas, el preu de traspàs del qual de l'Arsenal londinenc serà el seu primer repte.

Secretaria tècnica

Rosell no s'entrevistarà amb Txiki Begiristain, escamat com està l'executiu de dos anys de tensa convivència, la tortura dels quals encara arrossega pel desprestigi que gent favorable a l'actual president li va aplicar implacablement. Txiki treballarà fins al 30 de juny i marxarà. Rosell mostrarà les cartes i presentarà un secretari tècnic que enguany tindrà poca feina però que en el següent, i davant els dos o tres retocs que va anunciar el nou president, haurà de fregar l'excel·lència tècnica i econòmica.

Les Promeses

Poques coses se li exigiran a curt termini, però encara que molts dels vots hauran estat per fer un punt i a part amb el laportisme, també hi ha vots captats gràcies al posat més contundent en aspectes inconcrets de l'agenda barcelonista dels darrers anys i les noves idees plantejades per la seva candidatura. Entre ells hi ha el nou Palau Blaugrana, els horaris de tarda per als partits al Camp Nou, l'agència de viatges del club per abaratir desplaçaments, l'espai Barça i la Grada Jove, on no hi haurien de cabre els violents.

Pax' blaugrana

Molts pensen que amb Rosell el club s'estabilitzarà emocionalment i projectarà una imatge de concòrdia. La seguretat de comptar amb la simpatia quasi generalitzada i des de l'inici d'alguns mitjans de comunicació així l'hi hauria de permetre. Però l'amenaça de posar una querella a Laporta l'1 de juliol i la idea de desfer-se de les seves empreses vinculades al futbol faran que Rosell tingui una lupa a sobre de molta gent que el seguirà de prop, potser amb una mà a la butxaca disposada a treure el mocador a la mínima.