Un home acompanyat del seu dàlmata i vestit amb els mateixos colors que la seva mascota. Un altre en una bicicleta amb sidecar on també porta el seu gos. Molts pares i mares de família empenyent cotxets amb els seus fills a dins. Atletes de prestigi que corren per a la secció d'atletisme del Barça i, en el cas de Pol Guillén i Txell Calduch, es proclamen vencedors.

I així segons fonts de l'ajuntament fins a 11.800 persones, de totes les edats i condicions, van recórrer ahir 10 quilòmetres del centre de Barcelona aconseguint que la tradicional XXXII cursa de la Mercè trenqués un cop més el rècord de participació, que es xifrava en els 10.180 de l'any passat. L'alta participació, això sí, està condicionada pel límit d'inscripcions (l'any passat eren poc més de 10.000 i aquest any va augmentar a 12.000), de manera que era en certa manera lògic que se superessin tots els registres.

La recaptació, de 60.000 euros, va anar a la Fundació per la Pau

No obstant això, per tal que es puguin, any rere any, apujar els límits d'inscripció i disparar els índex d'afluència, és necessari que la demanda creixi sense parar. I, sense cap mena de dubte, el moment àlgid de les curses populars a la ciutat respon al fet que Barcelona corre ara més que mai. És una realitat que es percep a l'avinguda Diagonal, a la Vila Olímpica, a la carretera de les Aigües o al parc de Montjuïc durant tot l'any, i s'expandeix puntualment en aquestes proves. Des que els Jocs Olímpics van aterrar a Barcelona l'any 1992, fins al recent Europeu d'Atletisme celebrat a la ciutat, la relació entre la capital catalana i l'esport és creixent, de mútua dependència i no té marxa enrere.

Ja a partir de les vuit del matí, el taronja de la samarreta oficial de la competició començava a esquitxar la ciutat. El degoteig acabaria esdevenint una riuada sense precedents. A poc a poc, els menys professionals escuraven el darrer cigarret. D'altres, s'havien passat més d'una hora escalfant i estirant els músculs. I alguns es feien fotos impulsivament amb les fonts de Montjuïc i el MNAC de fons.

Tots a les seves marques de sortida, a l'avinguda Rius i Taulet, ben a prop de les fonts. L'animador més loquaç està al corrent de totes les novetats i les explica, i també marca el procediment a seguir per a tothom. Una estona abans del tret de sortida oficial, arrenquen a córrer els participants disminuïts físics en vehicle adaptat, bicicleta de mans o cadira de rodes. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, torna a disparar enlaire.

Hereu celebra «la tendència general» a participar cada cop més en l'esport

Ja a la cursa oficial, els atletes amb millors temps es posicionen en les primeres línies. Entre ells, el guanyador de l'any passat, un Ilias Fifa que ahir va dominar gairebé tota la cursa però va acabar derrotat pel blaugrana Pol Guillén, que va fer trenta minuts i quatre segons, i també partia des d'aquesta primera línia. Amb ells, les favorites de la categoria femenina, entre les quals hi ha Txell Calduch, que acabaria guanyant la cursa.

Però en aquesta ocasió, els esportistes no són els grans protagonistes de l'acte. Ho són els milers i milers de persones que, darrere d'ells, arrenquen aquesta multitudinària experiència.

Després d'uns primers metres molt congestionats, a partir de la Gran Via cadascú va poder avançar al seu ritme, ja que gairebé tothom és capaç d'acabar la cursa en les dues hores que l'organització marca com a límit. Al llarg del trajecte, els exemples de col·laboració solidària són els que engrandeixen l'esdeveniment. Com per exemple, un desconegut que s'ofereix per ajudar un pare que corre amb la llengua a fora perquè empeny un cotxet amb els seus bessons a dins. O un altre que li aconsegueix aigua a una corredora en cadira de rodes, ja que li costa molt més creuar la calçada per tal d'arribar a la banda on es troba l'avituallament, al carrer Sepúlveda. Allà mateix, per cert, es va celebrar una cursa de dos quilòmetres per a disminuïts psíquics. Gairebé ningú es queda fora d'aquesta festa esportiva que a més a més va enviar tota la seva recaptació (uns 60.000 euro) a la Fundació per la Pau.

La recta del Paral·lel és una mica empinada i la majoria de participants arriben sense forces per esprintar al petit tram final de l'avinguda Maria Cristina. Però la majoria supera el seu repte.

Entre ells, dos homes de 65 i 81 anys, que han aconseguit recórrer els 10 quilòmetres en poc menys d'una hora i vint minuts. El més gran, el Jesús, porta 20 anys participant-hi. 'Sóc campió d'Espanya de 800 i 1.500 metres de la meva franja d'edat', afegeix tot cofoi.

La ciutat i també l'alcalde Jordi Hereu celebren 'la tendència general que cada cop més gent s'apunti a les proves'. Però ara es preparen per un altre tipus d'activitats, les culturals, que marcaran el ritme d'aquesta festa major de la Mercè que ahir va arrencar a córrer i que dijous agafarà velocitat amb concerts, cultura i diversió.