Les pretensions de l'Ajuntament de Barcelona de participar en la gestió de la justícia per acostar-la als ciutadans i agilitzar-la no acaben de quallar. L'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, no es cansa d'insistir en aquesta possibilitat inclosa a la Carta Municipal, però, per ara, no ha aconseguit grans canvis. Ahir, les tres administracions (ajuntament, Generalitat i Govern de l'Estat) es van reunir a la plaça Sant Jaume per analitzar com avancen els drets de capitalitat que la Carta Municipal va reconèixer a Barcelona. Aquesta distinció, que només tenen Barcelona i Madrid, atorga certs drets i ingressos i determinades competències a aquestes capitals.

Una d'elles és la justícia de proximitat que ha de permetre a Barcelona la possibilitat de construir un jutjat a cada districte. En aquestes instal·lacions, que serien municipals, hi hauria jutges de pau que farien de mediadors i que descarregarien de feina els jutjats actuals, que estan saturats. Durant la reunió a tres bandes d'ahir, però, la justícia de proximitat només era un punt de l'ordre del dia i estava a l'apartat de precs i preguntes.

La ciutat vol jutges de pau a tots els districtes, però s'haurà d'esperar

El ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, va explicar ahir que s'aprofitarà que la renegociació de l'Estatut propicia la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial per incloure la petició de Barcelona. 'Aprofitarem que s'ha obert el meló per posar-hi la forquilla', va explicar ahir gràficament la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp.

El problema, tant pel desplegament de l'Estatut com de la Carta Municipal, és que per acabar d'obrir el meló, cal una majoria absoluta al Congrés dels Diputats i un informe favorable del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que amb aquests canvis perdria part de poder.

L'Estat aporta diners per a l'Estadi Olímpic i per al Centre de Disseny

La reunió, això sí, va servir per renovar l'acord que reconeix que Barcelona, com a segona capital de l'Estat, necessita més inversió en cultura i esport. Chaves va firmar la quantitat de 22,7 milions d'euros per la capital catalana, una xifra lleugerament superior a la que s'ha firmat en les cinc passades edicions. Una part molt important d'aquests diners seran per pagar la reforma ja feta de l'Estadi Olímpic (2,7 milions) i també per al Centre de Disseny que s'està construint a la plaça de les Glòries.