Público
Público

Bates blanques i vots en blanc

  

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

En una jornada de vaga de bates blanques té sentit parlar també del vot en blanc. Es tracta d'una una mena de vaga activa contra l'actual sistema de partits que tendeix a fer un forat en l'espai electoral. De fet, la circumscripció de Barcelona compta amb un candidat que aspira a convertir-se en el primer possible no diputat electe de la història, el líder d'Escons en Blanc, un petit partit nascut a Badalona el juliol del 2010 que predica l'escó buit com a expressió de dissidència.

El vot en blanc ja no és tan blanc. En les eleccions al Parlament de fa un any va reunir un apreciable 2,91% de vots, a un pas del llistó mínim del 3% per aspirar a tenir presència és a dir, no presència parlamentària, en un clar progrés pel que fa als comicis catalans del 2008 (2,02%). En les municipals de maig, sota els efectes revulsius de l'explosió del 15-M, el vot blanc va sumar fins al 4,28% de total de paperetes dipositades a les urnes en el conjunt de l'Estat, a una distància molt curta, també, del llistó del 5% que regeix a les eleccions locals. Pel que fa a les legislatives, l'elector blanc va significar fa quatre anys el 3,31% del cens de votants efectius.

La papereta blanca va fregar el 3% als comicis al Parlament i el 4,3% a les municipals de maig

L'aventura de l'escó buit com a expressió visual del vot en blanc només compta avui amb tres regidories buides a tot l'Estat i, òbviament, cap escó a les Corts. Potser l'única gesta visible va ser sabotejar l'arribada del PP a l'alcaldia del petit municipi de Aduna (Guipúscoa). Era l'únic partit que es presentava. Amb una participació del 86,4% del cens d'aquest minúscul poble de 429 habitants, els vots en blanc van arrasar amb el 95,99%. Òbviament, la rebel·lió blanca d'Aduna serveix més per a un comèdia política que com a mostra representativa del fenomen en qüestió.

No és estrany, doncs, que l'ecosocialista Joan Coscubiela exhortés ahir els joves a fugir d'aquesta dinàmica i no optar pel vot en blanc. El candidat d'ICV-EUiA considera que l'opció del vot en blanc afavoreix indirectament les forces i els sectors que teòricament volen combatre. 'No és un consell, ni molt menys, però si aquests joves que es mobilitzen callen [a les urnes], altres parlaran en nom seu i ho faran en favor dels poders econòmics i de la dreta espanyola i catalana', va afirmar Coscubiela en referència al PP i CiU. El candidat va insistir que els joves 'no callin ni votin en blanc, perquè possiblement acabaran perdent ells mateixos'.

Coscubiela (ICV) exhorta els joves a votar i a fer-ho per opcions polítiques amb capacitat d'acció

Com és prou conegut, tant el vot en blanc que es considera un vot vàlid però sense destinació com el nul emès però invàlid comptabilitzen com a vots efectius i, per tant, al marge de l'abstenció. És un vot obert a interpretacions polítiques diverses, però el cert és que, sense influir en l'elecció dels candidats, comptabilitza com a vot emès i vàlid i pesa, per tant, en el càlcul dels percentatges de representació. O sigui que, com més vot en blanc, més difícil és la representació dels grups més minoritaris, en augmentar el nombre de vots necessaris per arribar al 3% del total. Això ho sap Coscubiela i tot aquell que treballi en la cursa parlamentària.

Mentre un sector professional sensible va a la vaga en plena campanya, el no menys sensible món de la cultura, la intel·lectualitat i l'espectacle reapareix per expressar les seves afinitats i suports. Si fa uns dies va ser el moment d'Alfred Bosch (ERC), ahir va ser el de Joan Coscubiela, que va rebre el suport de personalitats diverses, com ara la cantautora Maria del Mar Bonet, l'editor Xavier Folch, l'arquitecta Beth Galí i el cineasta Pere Portabella. També manifesten la seva adhesió als ideals d'esquerra l'historiador Josep Fontana, la catedràtica de Sociologia Marina Subirats, l'urbanista Jordi Borja, el també sociòleg Joaquim Sempere i la historiadora Anna Sallés.

El doble canvi de cicle econòmic i polític justifica la mobilització en el que anys enrere va ser el llarg i plàcid oasi català, la veritable naturalesa del qual no va ser desvelada, però, pels mandarins del pensament i la creació ni la premsa amb pedigrí. Van ser els anònims falcons d'Hisenda i la Fiscalia. En el trepidant moment en què vivim, aquests i altres factors intervindran en el color del vot. Sigui vermell, blau, verd o blanc.