Público
Público

El brogit aeri torna a seduir Barcelona

La Festa al Cel torna a col·lapsar les platges de Barcelona en reunir 420.000 persones durant una llarga exhibició aeronàutica

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Sota la bandera de França dibuixada per la patrulla gal·la al cel de Barcelona, el Miquel li explica al seu fill que 'aquests pilots són tots instructors. El millor de cada promoció. Arrosseguen hores i hores d'estudi i perfeccionament'. El Pol, un nen de set anys agafat de la mà del seu pare, és un habitual de la Festa al Cel. Somnia ser pilot d'avió. El pare juga una mica el paper de preceptor en aquesta obsessió. Diu que mai ha fallat a la cita.

Ahir tots dos van arribar a la platja del Bogatell dues hores abans que el Breitling Jet Team un equip acrobàtic format per set avions amb base a Dijon inaugurés la vintena edició del festival aeronàutic del Mediterrani. Volien trobar lloc i evitar les aglomeracions. Convertir-se en un ésser insignificant a la vista dels pilots. Una més de les 420.000 persones segons l'Ajuntament que ahir es van apropar a les platges de Barcelona per observar i sentir l'esforçat brogit dels motors a les seves orelles.

El festival aeri reuneix una multitud a les platges de Barcelona durant quasi cinc hores

Amb l'últim dels avions fent giragonses al cel, Barcelona va dir adéu un altre cop a les activitats organitzades per a les Festes de la Mercè. Un dia propi del mes d'agost, inclosos el cel serè i les altes temperatures, va ajudar que les platges del Bogatell i la Nova Icària es tornessin a convertir en un formiguer on tothom alçava el cap. Els més privilegiats miraven des de l'aigua, on un estol de velers i altres vaixells van passar la jornada contemplant vols en formació, rutines en solitari i maniobres sincronitzades dels grups acrobàtics. L'única ovació, no obstant això, es va produir quan un membre de la Patrulla Paracaidística de l'exèrcit de l'aire va baixar amb una gran senyera de tela penjada dels peus.

Després de l'èxit de l'any passat, la Patrouille de France i l'espanyola Patrulla Águila encarregada de tancar el festival van protagonitzar dos dels moments més espectaculars per al públic dibuixant al cel formes que deixaven lloc a la imaginació i executant maniobres que semblava que havien d'acabar en col·lisió.

Prismàtics, càmeres de fotos, paraigües per combatre el sol i alguna cosa per menjar i beure van ser alguns dels elements primordials per resistir quatre hores i mitja de calor i aglomeracions. Els novells en aquesta experiència van confessar estar 'bocabadats' davant les acrobàcies de les avionetes i les figures dels equips d'aviació.

Un paracaigudista de l'exèrcit amb la senyera als peus provoca l'única gran ovació

Com tots els diumenges d'estiu, Aurora Zar­zuela va arribar a la platja i, despitada, es va sorprendre de la 'quantitat de gent' que hi havia. Ella, però, va estendre la tovallola a la sorra com si res i es va disposar a prendre el sol. L'ensurt va arribar amb la primera formació del dia, que arribava puntual a la cita. Passaven uns segons del migdia. 'M'he endut un esglai de mort. En una de les primeres maniobres pensava que s'estavellava', confessava després més relaxada, entre rialles. 'La veritat és que veure els avions quasi tocant la sorra fa por i genera adrenalina. És una experiència molt gratificant', explicava sobre el moment.

Però entre els fidels a l'espectacle, el bon sabor de boca no va ser una sensació generalitzada. Els habituals a aquesta l'exhibició, com ara el Miquel, van compartir una sensació 'de buit' al final de l'espectacle. 'Esperava alguna cosa molt més espectacular que la de l'any passat', explicava el pare del Pol, esperant que el vintè aniversari de la Festa al Cel arribés amb algun regal especial. En comptes d'això criticava que 'no és que hagi millorat respecte a l'any passat, és que el resultat final té molta menys qualitat'.

L'exhibició va agafar per sorpresa alguns banyistes habituals de Barcelona

Des de la platja de la Nova Icària observaven amb atenció José Pedrós i Joaquina Manchado. Aquest matrimoni es consideren amants dels avions. Almenys des de fa quatre anys, període en què no han fallat mai a la demostració aeronàutica de Barcelona. Ahir la van veure del principi a la fi i també van marxar una mica decebuts. 'No ha estat ni la meitat de bé que l'any passat', sentenciava Pedrós. La Joaquina va afegir que 'petits detalls li han fet perdre espectacularitat'.

Es referia a la falta d'informació sobre cada número de l'espectacle, que no hi hagués megafonia, que per segon any consecutiu no se celebrés l'espectacular Red Bull Air Race o que les piruetes es concentressin davant del Bogatell i no a la Vila Olímpica. 'És clar que és un bon espectacle per si mateix, però aquest any no ha estat dels millors', concloïa la Joaquina.

'És un mà a mà de l'home contra la natura', evocava Su­sana Alonso. Acostumats a veure els avions molt a prop a l'aeroport o molt de lluny des de terra, quan una aeronau comercial com ara un Airbus 320, de més de 37 metres de llarg s'apropa fins a la sorra, el públic no pot evitar estirar el coll i obrir la boca. 'Fa molta por', admet la Susana, que destaca que el seu 'soroll ensordidor et fa prendre consciència de la potència d'aquesta màquina'.

Novells bocabadats i fidels decebuts resumeixen la jornada aeronàutica

'És impossible veure tan de prop una bèstia d'aquestes dimensions i no pensar en com va ser allò realment', reflexionava Fran Cano, recordant els tràgics fets de l'11-S a Nova York fa deu anys. 'Els esdeveniments d'aquest darrer segle i l'ús que s'ha fet dels avions no afavoreix la imatge de l'aeronàutica'.

Una senyora gran que escoltava asseguda al mateix banc del passeig Marítim recordava, però, els moments de la Guerra Civil. 'Per a la meva generació veure un avió al cel era sinònim de sortir corrent. Sentir el soroll del vol d'un avió era el principi d'un malson i avui aquí hi som molts d'aquesta generació veient-los'. Ells i milers de persones més. Com passa cada any.