Público
Público

"Cal més Europa per vèncer la crisi"

Els líders de Catalunya i Espanya coincideixen a demanar més pes per a la Unió Europea

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

La falta de lideratge dels poders polítics per fer front a la crisi actual va centrar ahir la trobada d'exlíders del Govern i el món econòmic al monestir de Sant Benet, convocada cada any per Esade. Davant una extensa taula amb una vuitantena d'empresaris i dirigents de les principals empreses catalanes, l'expresident del Govern espanyol, Felipe González, va assegurar que la falta de reformes valentes i la continuïtat en la manera d'operar del sistema financer fa que 'estiguem incubant la pròxima crisi financera'.

L'exalt comissionat de la Unió Europea, Javier Solana, va coincidir en la falta de lideratge a Europa i als Estats Units, on el president Barack Obama tampoc ha pogut fer front als esdeveniments i ha hagut de demanar ajuda als agents de Wall Street. Davant d'aquest discurs, el conseller d'Economia, Antoni Castells, va posar el contrapunt. 'El poder polític ha evitat el pitjor'. Per la seva banda, l'advocat Antonio Garrigues Walker es va mostrar convençut que la crisi se superarà aviat. 'A els EUA ja ningú pensa en la crisi', va assegurar.

Consens sobre la necessitat que la UE pressioni els Estats membres

González va parlar de forma molt crítica perquè 'només els qui ja no tenen responsabilitats institucionals poden fer-ho'. En aquest sentit, va explicar que l'informe sobre les reformes necessàries a la Unió Europea que ha elaborat com a responsable d'un grup de savis 'no se l'ha llegit ningú'. L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, li va donar la raó i va advocar per donar més capacitat de pressió a la Unió Europea davant dels seus Estats membres en l'elaboració dels pressupostos.

Per l'expresident espanyol, l'estratègia de Lisboa va fracassar, i ens trobem en un 'món nou'. Tot i això, Europa no està actuant. Apuntant cap al sistema financer, i davant els màxims responsables de Banc Sabadell i de Catalunya Caixa, va dir que la manera d'operar continua sent la mateixa, perquè 'està molt consolidada' i que per això 'estem tornant a inflar la bombolleta'. Sense manera de reformar el sistema, 'estem incubant la següent crisi financera', que tornarà a mostrar-se 'd'aquí sis o set anys'. Per aturar-ho 'estaria bé que Europa fes alguna proposta, però no n'hi haurà'. Al contrari: 'Europa va molt endarrerida en la gestió de la crisi, no hi ha voluntat i ens perdem en discursos populistes que no ens permeten avançar en res'.

Un dels motius de tot el desgavell, va apuntar, és la 'redistribució del poder a sectors diferents de la societat', i no només el polític. Es referia així a un punt que Solana va deixar molt més clar: el poder polític ha perdut força davant l'econòmic. 'Els governs manen menys del que manaven abans en el món occidental', en una 'transferència de poder enorme cap al mercat que no s'havia donat mai abans', va assenyalar.

González lamenta que ningú hagi fet cas del seu informe de reformes

Per solucionar-ho calen, per Solana, 'institucions globals' per 'fer front a problemes globals'. Però 'encara no existeixen'. Solana va parlar d'una ONU deslegitimada i d'un G-20 que no arrenca. En aquest escenari sense poders institucionals globals, ningú pot fer ombra al gegant econòmic xinès, al qual per Solana no s'ha de deixar entrar en joc si no comparteix les regles dels drets humans.

Javier Solana també va criticar les retallades dels governs, entre ells l'espanyol, que preocupats per reduir el dèficit 'haurien de defensar l'educació, la investigació, la formació i el desenvolupament tecnològic'.

Davant les crítiques efectuades als poders polítics, Antoni Castells va defensar el seu terreny. 'Qui ha evitat el pitjor és el poder polític'. El conseller d'Economia va recordar que, tot al contrari, el daltabaix econòmic ha demostrat que 'no hi pot haver mercat sense Estat ni institucions que el facin funcionar', i que, novament, després dels excessos del lliure mercat, 's'ha acabat l'etapa de considerar que el Govern és el problema'.

Jordi Pujol va aprofitar per assegurar que les reformes preses pel Govern espanyol i José Luis Rodríguez Zapatero no s'haurien engegat si no hi hagués hagut pressió externa. 'Ha tingut sort que pot prendre decisions que evidentment no estava disposat a prendre', va dir.

El secretari general de la Secretaria General Iberoamericana i expresident del Banc Iberoamericà de Desenvolupament, Enrique Iglesias, va defensar una millor cooperació entre Europa i Llatinoamèrica 'que afavorirà tothom'.

Davant el discurs generalitzat de preocupació davant la crisi, Antonio Garrigues Walker, de Garrigues Abogados, tot i veure Europa 'en decadència', amb 'alta qualitat de vida i poca capacitat de prendre decisions', com ho va estar en el seu moment 'l'imperi romà', va assegurar que 'la idea que la crisi és incontrolable i perversa no és certa'. Al contrari, va mantenir que 'la superarem en un termini curt de temps'. En aquest sentit, va dir Garrigues, 'als Estats Units ja ningú parla de crisi'.