La Blanca recorda quan ser pobre volia dir no tenir res. D'això ja en fa molt de temps. Avui està asseguda al menjador de casa seva, amb l'abric posat. Al darrere té un televisor enorme i un aparell de DVD. No els sap fer funcionar. No ho vol saber. La Blanca només vol tornar a ser pobra, a no tenir res. Ara és una persona amb moltes coses, però amb molts deutes, sobretot amb molts deutes. 'A l'Equador no tenia res però era feliç amb el poc que tenia'. I ara les llàgrimes li rodolen galtes avall amb força. Pensa en la 'cabana' on vivia amb el seu marit, una caseta de fusta que s'inundava amb quatre gotes però on la paraula morós no existia. Ara, en canvi, dorm sota cobert però els deutes no la deixen dormir i no troba consol en res.

La crisi econòmica que en els últims anys s'ha instal·lat en la societat ha posat fi al somni de molts immigrants d'aconseguir una vida millor. També ha empobrit els autòctons, sobretot les classes mitjanes i les desafavorides. En el darrer estudi sobre la pobresa presentat per Càritas, ara fa uns dies, l'entitat denunciava que les dades mostren que la pobresa i l'exclusió social han augmentat respecte al 2008: després de dos anys de crisi ja es pot afirmar que la pobresa relativa ha augmentat entre tres i quatre punts, mentre que la severa ho ha fet entre dos i tres punts.

El risc de caure en l'exclusió social ha augmentat en només un any

A més, un dels col·lectius més perjudicats per la crisi és el dels nens. Segons Càritas, les llars amb criatures són les que més noten la crisi, a més de les persones més grans de 55 anys amb baixa qualificació professional i sense feina. Per a aquests, advertia l'entitat catòlica, el futur està escrit en un full negre: molts ho tindran molt difícil per trobar un lloc de treball, la seva situació es 'cronificarà', deixaran de cotitzar i 'no tindran dret a la pensió per jubilació'. És per això que molts es veuran abocats a l'economia submergida, i es quedaran fora del sistema i de la protecció que ofereix.

De fet, en els darrers temps tant els serveis socials dels ajuntaments com les entitats s'han vist desbordades per la demanda. I alguns dels que creien que Càritas era 'per a pobres' aquells que no tenen llar i duen un bric de Don Simon sota el braç s'han vist obligats a demanar queviures, roba i ajut. Són els nous pobres, els que van creure en les bondats d'un sistema que prometia miracles fent que els sous de mil euros compressin vacances al Carib alhora que pagaven hipoteques de 300.000 euros. Ningú va preguntar de quina manera. I la societat va anar estirant el fil.

Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, explica que la crisi ha fet augmentar la demanda, però també ha creat noves necessitats. La pobresa ja no és el que era, ara té noves cares. És per això que la presidenta adverteix de la pressió que reben les entitats, ja que la demanda creix cada dia i les subvencions es van reduint. Per Guiteras ara s'ha d'invertit més que mai i, diu, 'no s'ha de veure la inversió social com un llast, sinó com una oportunitat per posar fi a la fractura social i evitar la violència als carrers'.

Les llars amb nens i els homes de més de 55 anys sense feina són col·lectius perjudicats

Elisa Díaz jeu al sofà amb la seva nena de set anys. El televisor està encès, hi fan dibuixos animats. El marit de l'Elisa és a Londres. Fa un mes que hi és i de moment no ha trobat feina. La seva va ser una marxa desesperada en un moment desesperat: el pis de tots dos va ser embargat per la Kutxa i, malgrat quedar-se l'habitatge, la caixa basca no els ha perdonat el deute de 180.000 euros que encara han de pagar. A més, els gestors d'impagats l'empaiten cada dia per préstecs de bancs i de grans superfícies: 'Si no ens pagues, et denunciarem', li diuen. Ella sempre respon el mateix: 'Posa't a la cua de tots els que volen cobrar'. L'arrogància és la seva defensa davant d'un món que s'ensorra, on res ja no és seu: només els deutes.

La primera vegada no va ser fàcil. En la seva vida anterior, quan treballava d'interina a la Generalitat, el seu marit tenia un negoci i els diners no eren un problema, mai havia pensat en Càritas; Càritas era 'per a pobres'. Ara, però, estalviar-se l'arròs, el sucre, la farina... és important. Al cap i a la fi, l'Elisa només cobra els 420 euros que l'executiu central dóna als aturats que ja no tenen prestació d'atur. El seu marit en cobra 420 més. 840 euros per viure. Ja no paga ni la llum ni el gas ni l'aigua. 'Tot per a la Kutxa', conclou.

Al febrer, l'Elisa ja no rebrà res. Confia, diu, que el seu marit, d'origen nigerià, haurà trobat feina a Londres. També en la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que ha descobert fa poc: 'Jo estaré pagant tota la vida altres coses, però els 180.000 euros d'un pis que ja no és meu no els pagaré, això t'ho dic jo'. L'Elisa està eufòrica 'sóc positiva', 'què volen, que plori?', 'Pa chula jo' i parla molt de pressa i diu moltes coses, com si les penes poguessin marxar només de ser pronunciades. L'Elisa no vol fer pena a ningú, les coses són com són i punt. 'Ens en sortirem, t'ho dic jo', diu. Finalment, però, confessa que no tots els dies són així, alegres i positius. De vegades també s'enfonsa, 'com ho faria tothom'.

Les últimes dades presentades per l'Idescat mostren que el 18,4% de la població catalana està en risc de pobresa. Però això no és tot. Les xifren diuen que el risc de ser pobre és superior al de l'any anterior. A més, l'Idescat va alertar que les famílies cada vegada tenen més problemes per fer front als pagaments i que les dones són un sector especialment vulnerable.

La Blanca no pot deixar de plorar, el seu és un plor continu, impossible de consolar. El Nelson, el seu marit, l'escolta. S'asseu a prop d'ella, però la distància entre tots dos és gegant. La Blanca explica que el Nelson no treballa i que deu 50.000 euros a Hisenda a causa de l'empresa de construcció que va muntar i va fer fallida. El Nelson no diu res. Només escolta. La dona tampoc el mira. Ella va avalar el seu germà i va convèncer el Nelson perquè també ho fes. 'Això no m'ho perdona', diu. El germà s'ha quedat sense casa i beu. De vegades dorm pels mateixos carrers pels quals la Blanca havia caminat tota la nit en arribar a Espanya, abans de tenir una casa i deutes. 'La família està molt malament', diu la Blanca, sense deixar de plorar. Les llàgrimes rodolen per la seva pell torrada i fina. La crisi ha destruït el seu món i els seus somnis; i també, les seves ganes de viure. D