Irreprotxable, impecable, raonable. Aquests van ser alguns dels adjectius amb què el conseller d'Economia, Antoni Castells, es va referir ahir a l'operació urbanística de l'hotel del Palau de la Música, en què fins ara hi ha quatre persones imputades.

Castells va ser l'encarregat de tancar les compareixences de la comissió d'investigació sobre el possible finançament il·legal de CiU a través del Palau, on va comparèixer per explicar una causa separada de l'espoli de l'entitat cultural i que no té cap relació amb el finançament de cap partit. I el conseller es va expressar amb la vehemència que el caracteritza, tot i que alguns dels oïdors que van escoltar-lo asseguraven que estava 'més contingut que de costum'.

Afirma que l'actuació es va fer al servei de l'interès públic i del Palau

'Ha estat una actuació irreprotxable feta al servei de l'interès públic i d'una institució respectada i respectable com és el Palau', va començar Castells, que va centrar la seva intervenció inicial a explicar quines compensacions havia de rebre la Generalitat pel canvi de terrenys i d'usos que va autoritzar per fer possible que s'engegués el projecte de l'hotel del Palau.

Segons va explicar, l'operació va estar acompanyada d'un conveni no pas d'un protocol d'intencions, com havia afirmat la directora general de Patrimoni, Immaculada Turu que establia una compensació econòmica per la diferència de valors i que era, en aquest sentit, 'absolutament garantista'. 'Quan es diu la Generalitat hi ha perdut'... Com que hi ha perdut? La Generalitat no hi ha perdut res, hi ha un permuta d'usos i es compensa per la diferència de valors', va dir.

Insisteix que el conveni garantia que la Generalitat no hi perdia diners

Aquest era el punt principal de discòrdia que va fer que el fiscal que investiga aquest cas cridés a declarar Castells com a testimoni. En el seu escrit, l'acusació afirmava que Millet s'havia embutxacat una comissió de 3,6 milions per les seves gestions davant Castells per aconseguir la permuta urbanística i la requalificació de les finques. A més, assenyalava que el conseller havia signat el conveni sense tramitar els informes jurídics previs i que va deixar en mans de Millet la indemnització que hauria de rebre l'administració tot i estar-hi compromesos els interessos patrimonials de la Generalitat.

Castells va voler aclarir que el conveni fixava una sèrie de compensacions amb una taula creixent en funció del valor de mercat. Per aquest motiu, va afirmar que la Generalitat hauria guanyat amb l'operació que ara està en suspens després de l'escàndol i de l'oposició dels veïns entre 5,6 i 8 milions d'euros. El conseller d'economia va explicar que, si l'operació no es culmina, l'administració catalana es quedarà 'la mateixa finca destinada als mateixos usos' i deixaria de rebre els 5,6 milions.

Diu que va saber el setembre del 2009 que l'operació la faria un particular

Respecte a l'absència d'un informe que validés l'operació, Castells va dir que aquest document no era imprescindible, segons li van comunicar la direcció general de Patrimoni i els serveis jurídics.

Castells també va explicar que Millet mai no els va informar que el Palau havia adjudicat a un particular el projecte urbanístic i que va ser en saber-ho, el setembre de l'any passat, quan la Generalitat va exigir el pagament de la compensació i va executar la garantia per ser propietaris de part dels terrenys on es projectava l'hotel.

Tanmateix, el conseller va voler deixar clar que, sens dubte, creu en la innocència de tots els funcionaris de la Generalitat implicats en el cas i va fer extensiva la seva opinió respecte a tots els altres 'servidors públics', en clara referència als imputats en el cas: el tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado, l'exgerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, i el director jurídic d'Urbanisme, Enric Lambies. A ells s'uneix el reconegut arquitecte i assessor de Millet, Carles Díaz.

L'informe previ no era necessari, segons els seus assessors jurídics

Per primera vegada en les sessions que s'han dut a terme fins ara es va poder veure el representant de CiU a la comissió, Jordi Turull, gaudir de la sessió. Va celebrar amb gestos i comentaris les paraules de Castells en el sentit que les acusacions són un intent de 'fer mal, empastifar i construir teories delirants' i el va posar al nivell dels càrrecs convergents sospitosos d'haver-se lucrat a través del Palau.

Tot i això, no va dubtar a afirmar que el projecte és 'clarament un cas d'especulació urbanística a favor d'un particular' que posa en risc els interessos econòmics de la Generalitat. També va retreure a Castells que el conveni no diu que el peritatge dels terrenys per fixar la compensació s'ha de fer sobre el valor de mercat.

Al llarg de les més de tres hores que va durar la sessió, Castells no es va immutar, rarament va mirar als ulls dels portaveus de CiU, PP i C's els més incisius ahir i va voler acabar amb un al·legat molt ben rebut per part de CiU: 'En política no s'hi val tot i no es pot embrutar impunement. Senyores i senyors diputats, reflexionin si la línia de conducta dels darrers mesos és la més encertada per recuperar la confiança dels ciutadans'. Al marge del que facin els partits, el cas segueix el seu curs al jutjat d'instrucció número 10 de Barcelona, el que va dur a la presó Millet i el seu col·laborador, Jordi Montull.

Ahir es va produir també la segona compareixença de l'exalcalde de l'Ametlla del Vallès, el convergent Albert Palay, que va tornar a negar haver rebut pagaments de Millet a canvi d'una requalificació.

Palay, que fa uns dies havia dit a la comissió que mai no s'havia reunit amb Millet, es va haver d'enfrontar ahir a la temuda agenda de l'expresident del Palau, que recull una quarantena de cites entre tots dos. 'Possiblement... Crec que no', va dir ahir, interrogat sobre les trobades.

Palay va explicar que Millet havia anat a algun acte de CiU al municipi a donar-li el seu suport i a col·laborar econòmicament amb el partit, sense precisar quines quantitats aportava: 'Vam trobar el cèntim que va deixar una jubilada i un bitllet que podria ser seu'.

Palay va negar també ser el destinatari dels xecs de 1.500 euros que Millet solia signar abans que, segons l'agenda, s'hagués de trobar-se amb ell. Un dels pagaments es va justificar amb la inscripció: 'Comissió A.P.'. Albert Palay va tenir clar qui n'era el destinatari: 'Aliança Popular', va fer.