Público
Público

La Catalunya central abans de Vic

Un equip de joves arqueòlegs excaven al jaciment osonenc de Puig Ciutat amb l'ajut de les últimes tècniques

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'Àngels i el Carles miren a terra. Podria ser un terreny com un altre, però els seus ulls hi veuen més enllà. 'No tenim gaire clar si va ser un poblat o un centre fortificat. El que sabem és que aquest assentament és de la primera meitat del segle I aC'.

Són a Oristà, un municipi de 600 habitants de la comarca d'Osona. El jaciment és a 10 minuts del centre del poble anant amb cotxe i, després, a 15 minuts a peu. És en una zona que podria semblar mancada d'interès. 'En veritat és un punt estratègic i ja fa temps que volíem posar-nos-hi a treballar. Aquí al Lluçanès hi ha molt poca recerca a nivell arqueològic. El jaciment és de l'època en què encara no s'havia ni fundat l'Auso romana, el lloc on es troba Vic actualment'.

Estan contents de dedicar-se al que han estudiat, tot i la precarietat

És una esplanada de cinc hectàrees situada dalt d'un turó. Una empresa especialitzada en prospecció geofísica va radiografiar' el terreny aquest mes de juny. Així, quan un grup de voluntaris s'hi van posar a treballar durant quinze dies de juliol, ja van poder excavar en les zones més interessants.

'Estem començant, és un projecte que tenim redactat per almenys sis anys. Quan entres en una aventura d'aquestes n'has d'estar molt convençut. Començar avui i acabar demà no té sentit. A nosaltres ens apassiona, és el jaciment de la nostra vida'.

Quadratura de números

«Un jaciment és un atractiu turístic, però s'ha de pensar a llarg termini»

Els pressupostos per excavar sempre són justos. Per això s'aprofiten els mesos d'estiu per convocar estudiants perquè hi treballin voluntàriament. 'Els pocs diners que tenim els dediquem a l'allotjament i les dietes. També reservem una partida per als estudis posteriors'. Ara estan analitzant tot el material recollit durant el juliol. Algunes peces les netejaran, d'altres les restauraran, les classificaran, les inventariaran i, al final, n'elaboraran un informe per a la Generalitat.

De moment han identificat les principals estructures, han descobert una muralla, han trobat objectes de ceràmica, elements militars... 'Hem fet algunes troballes, tot i que els últims 20 anys han anat espoliant bona part del patrimoni. A tot Catalunya hi ha molts casos de gent que va als jaciments amb detectors de metalls i arrepleguen tot el que poden'.

Ho expliquen l'Àngels i el Carles, dos dels responsables d'aquest projecte. Havien treballat en altres excavacions abans de liderar-ne una de pròpia. Ara han aconseguit un conveni amb el propietari, l'aval científic del Museu d'Arqueologia de Barcelona i el suport de la Generalitat, l'Ajuntament d'Oristà, el Consorci del Lluçanès i el Consell Comarcal d'Osona.

'Ens sembla que és una inversió a llarg termini per al Lluçanès. Aquí hi ha moltes cases rurals. Tenir un jaciment arqueològic pot ser un atractiu turístic. Però s'ha de pensar a llarg termini, i poques vegades es fan les coses així'.

Temporalitat permanent

Estan contents de treballar-hi i dedicar-se al que han estudiat. Només es lamenten de la precarietat que implica l'arqueologia. 'La generació dels que eren joves als anys vuitanta ho van tenir més fàcil perquè llavors tot s'estava creant. Era el naixement de l'arqueologia moderna. Ara molts espais estan ocupats'.

A més, la crisi també els ha sacsejat. En acabar-se el boom immobiliari algunes empreses d'arqueologia han hagut de tancar. Això ha donat un cop de gràcia a un sector que ja avançava a empentes i rodolons.

'El problema de la nostra professió és la temporalitat', es queixa l'Àngels. 'Sempre vaig enllaçant feines però no he tingut cap relació laboral gaire llarga. La majoria d'empreses et contracten per obra i servei. Quan vaig començar a estudiar història ja sabia que seria dur, però tot i això vaig decidir tirar endavant perquè és un camp que m'apassiona'.

En Carles ho corrobora. La seva feina més estable ha estat d'un any. 'En moltes empreses no veus arqueòlegs que passin dels 40. Per això nosaltres hem agafat el toro per les banyes i hem creat el nostre propi projecte'. Creu que hi ha un excés de titulats universitaris que el mercat laboral no pot assumir. 'Fer un carrera ha deixat de ser cosa d'uns pocs. Ara ja és el pas següent del batxillerat. Hi ha molts llicenciats, gent amb màsters, que fan feines d'un nivell més baix'.

Tot i comprendre la situació, lamenten no poder tenir ni un sou per dirigir l'excavació. 'Ja està clar que no ens hi farem rics. Només somniem a viure d'això', sospira l'Àngels.