Público
Público

Cinc dies de mercat inunden Vic de marxa

La trobada anual a Osona aposta per la vessant festiva i la professional

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

'Vic s'inunda de música'. Ho deia ahir Lluís Puig, director artístic del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), que se celebra a la capital d'Osona entre avui i diumenge. L'esdeveniment, que compleix la seva 22ena edició, té una doble vessant: l'artística i festiva, amb un centenar de concerts, i la professional i de negoci. Puig remarca l'activitat professional que dóna nom a l'esdeveniment: 'El primer objectiu és l'àrea professional i funciona molt bé. Tot i la crisi, ja tenim 1.200 professionals acreditats, els mateixos que van venir l'any passat'.

Però no es tracta només d'un espai de negoci. A més dels programadors, hi participen diverses associacions del sector i comunitats autònomes que presenten els seus 'productes'. I es crea un autèntic fòrum de debat sobre la situació del sector.

'Crec que als despatxos, allà on no entra el públic, es cou tot el que és el mercat', explica el director. Hi haurà conferències,presentacions, debats sobre la situació de la indústria: la crisi, com afecten les noves tecnologies, les emergents xarxes socials, el nou paper dels músics i dels mànagers, com captar públic 'Tot plegat som un reflex del món musical actual', resumeix Puig. Des de fa quatre anys, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, la política del Mercat és donar suport a la indústria musical del país. 'Som la referència indiscutible a tot Espanya', sentencia Puig.

Hi ha veus, però, que discrepen. Consideren que més que un mercat o un saló industrial, és un festival on es fa una selecció d'artistes sense que siguin els mànagers els qui decideixin el que volen 'vendre'.

Això no treu que Vic, entre les vuit de la tarda i les tres de la matinada, esdevingui un autèntic formiguer perquè l'oferta és molt àmplia: ska, jazz, reggae, cançó d'autor, flamenc, rumba, DJs, electrònica...

Maribel, La Canija, de D'Callaos, que presenta disc (El borde donde se termina el mar), hi participa per segon cop i vol viure la festa: 'Ho copsem tot. Fem la prova de so i ens escapem a veure tot el que podem. No ens volem perdre Pedro Javier González, ni Muchachito, esclar... I volem viure l'ambient'. De fet, l'any passat ja va venir com a espectadora.

Joan Garriga, líder de La Troba Kung-Fú, té molt bon record de la cita: 'El nostre debut, fa 14 anys, amb Dusminguet, amb la tele en directe, va ser un moment molt potent. Era una altra època. Ara ha canviat tot, ni a millor ni a pitjor. Crec que abans era més entranyable i ara funciona més l'apartat professional. Ho entenc, perquè trobar un equilibri és complicat'.

'Els resultats són molt bons en tots els aspectes', diu Puig. 'Igual que Tàrrega amb el teatre, Vic es dóna a conèixer amb la música. Vagis on vagis, se sent música'. Un nou senyal d'identitat.