Público
Público

Cinc famílies del Raval se salven del desallotjament

Més de 200 persones es concentren per defensar els afectats

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El Jonathan té 21 anys. Ja en fa dos que va ocupar un dels pisos buits de l'edifici del número 109 del carrer Sant Pau, al barri del Raval de Barcelona, on viu amb la seva parella i el seu fill de 2 anys. Ahir s'enfrontaven, amb quatre famílies més, a una ordre de des­allotjament.

Les famílies es van organitzar en diverses assemblees de barri i la Xarxa de Suport Mutu per evitar el desallotjament i ahir al matí més de 200 persones, entre activistes i veïns, van acudir a la convocatòria. L'organització els va oferir cafè mentre esperaven, des de les sis del matí, l'actuació dels oficials del jutjat o dels Mossos d'Esquadra.

Les famílies que ocupen els pisos no han pogut negociar amb la propietària

A l'edifici hi ha 14 habitatges. En tres hi viuen famílies amb contractes de renda antiga, deu estan ocupats i un ha estat cremat. Entre els llogaters i les altres famílies instal·lades a l'edifici hi ha bona relació, segons la Sílvia, una veïna del barri, que afegeix que un dels ocupants és fill d'una de les residents antigues.

El Juan, un dels llogaters, assegura que 'són molt bona gent', que tenen una relació molt cordial i que el van ajudar molt quan es va cremar casa seva. Ahir era ell qui els donava suport. Aquest veí va explicar que la propietària pretén tapiar els pisos després de desallotjar-los per reformar-ne un cada vuit mesos. Tot i que van intentar arribar a un acord, no ho van aconseguir, va dir.

Ahir al matí, cap dels fills de les cinc famílies era a casa. De fet, ni tan sols tots els veïns eren a l'edifici, que tenia la porta protegida i coberta de pancartes. El Jonathan era a casa a primera hora, però va acabar sortint-ne perquè 'allà dins et sents atrapat, sense sortida i sense res a fer'. La seva principal preocupació és que el seu fill tingui un lloc on viure i ell, que no sap què fer si el fan fora, deia: 'No entenc què passa amb aquest món'.

Al migdia es va anunciar que els veïns no haurien de marxar de casa

El Jonathan i la seva nòvia no paguen lloguer i tampoc podrien fer-ho. Ara mateix la parella no té cap ingrés i viuen de l'ajuda d'amics i família, a més de la que reben a vegades de l'acció social de l'església de Montalegre. 'Abans havia treballat al McDonald's o de mosso de magatzem', explica el Jonathan, però fa sis mesos que està sense feina i sense cap prestació, i la seva companya està en la mateixa situació.

El Carlos fa vuit mesos que va arribar d'Itàlia per buscar feina. No en va trobar i des de llavors viu al mateix edifici amb els seus dos fills, de 8 i 9 anys. L'Álex ja fa dos anys que està amb els seus quatre fills en un pis que, assegura, està en molt mal estat. Una altra família va ocupar un habitatge després de ser desnonada d'un pis del mateix edifici.

Els representants legals de la propietària es van presentar poc després de les deu del matí i van ser increpats amb crits de 'no teniu vergonya'. Després d'una llarga incògnita, durant la qual els veïns que estaven dins l'edifici provaven d'entendre la situació des del balcó, els representants van marxar.

Cap a la una del migdia es va anunciar la suspensió del desallotjament i els veïns ho van celebrar a crits de 'sí que es pot'. Els organitzadors de la convocatòria havien previst preparar una arrossada per incentivar la resistència, una iniciativa que es va transformar en un dinar popular de celebració.

La celebració es va convertir en una festa quan alguns membres de la CGT, que feien protestes arreu de la ciutat, van arribar amb un autocar i música i van tallar el carrer. Quan van tornar a l'autocar per seguir el seu itinerari, el vehicle es va calar i activistes i veïns es van posar a empènyer. El Jonathan reia mentre ajudava. 'Estem contents pels nostres nens, així encara tenen on viure'.