Público
Público

La crisi i l'ajust social fan témer l'augment de bandes llatines

El responsable de Prevenció de Barcelona creu que ara pot créixer la necessitat de buscar la protecció del grup

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Les bandes llatines que hi ha a Catalunya mostren la seva violència de tant en tant, però no representen un gran problema de seguretat ni convivència, segons els diferents experts que analitzen aquest fenomen des que va aparèixer, l'any 2004. Tot i així, la crisi i les retallades socials poden complicar aquesta pau, segons va reconèixer ahir a Públic Josep Maria Lahosa, responsable de Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona. Lahosa és un expert que treballa a l'ombra des de fa molts anys, tot i que el 2005 va ocupar primeres pàgines després d'aconseguir que bona part dels Latin Kings i els Ñetas (les dues principals bandes llatines que hi havia a Barcelona) renunciessin a la violència i es constituïssin legalment en entitats. Era la primera vegada que una administració tractava aquest fenomen des d'un perspectiva no policial.

Tots aquells esforços van valer la pena, manté Lahosa, ja que van permetre 'obrir una nova finestra' a les bandes i també van donar informació als responsables de seguretat. 'Ara ho detectem abans, tenim més coneixement i estem més preparats', va explicar.

L'Ajuntament avisa que les xarxes de protecció social han evitat conflictes

Des d'aquest coneixement, Lahosa adverteix que 'amb la crisi cal estar més a sobre d'ells, ja que la situació econòmica pot fer entrar en aquestes bandes a qui fins ara no hi feia cas'. Molts dels adolescents llatinoamericans que hi entren ho fan perquè 'volen sentir-se part d'un grup, buscar un suport, protegir-se' i aquesta necessitat creixerà a mesura que es vagin sentint menys protegits pels serveis socials, segons Lahosa. El responsable de Prevenció va explicar també que 'les xarxes d'ajuda social de les administracions han parat molts cops', ja que han permès detectar possibles conflictes abans que es produïssin. 'Però ara caldrà veure què passa amb les retallades', va lamentar.

Per anar-se preparant, els Mossos d'Esquadra han creat una nova unitat especialitzada a controlar i prevenir aquestes bandes juvenils. L'inspector Lluís Paradell, que dirigirà la nova unitat, va afirmar ahir que les bandes llatines són una 'preocupació' per a la policia, però que en cap cas la situació és 'alarmant'. 'No hi ha cap risc real que la situació es desbordi', va insistir Paradell, mentre que el comissari Ferran López va remarcar que l'evolució seguida per aquests grups al nostre país indica que les seves formes d'actuar no seran com les que es donen als seus països d'origen.

Paradell, que fa prop d'una dècada que estudia l'evolució de les bandes llatines a Catalunya, va destacar que, a diferència de les bandes nascudes als Estats Units i reproduïdes en països de l'Amèrica llatina, els grups instal·lats aquí 'no han arribat a evolucionar cap a lògiques de delinqüència organitzada'. Així doncs, aquests grups no tenen com a objectiu l'ús de la violència o la comissió de delictes, i els incidents i infraccions que es cometen 'estan motivats per qüestions menors que es podrien resoldre amb el diàleg', va mantenir l'inspector. Tampoc s'han registrat casos en què les bandes hagin pres com a seu un territori i hagin limitat l'ús lliure de la via pública a la resta de veïns.

Segons les dades facilitades pels Mossos, hi ha 3.500 membres de bandes a tot Catalunya. Lahosa, en canvi, considera que aquesta xifra és exagerada i que inclou també gent de l'entorn però que no forma part de la banda. Es tracta de persones amb edats compreses entre els 12 i els 25 anys i que tenen fins a 40 nacionalitats diferents, inclosa l'espanyola.

Hi ha a l'entorn de 3.500 membres de bandes, que tenen entre 12 i 25 anys

L'any passat es va registrar un total de 1.550 infraccions penals i administratives comeses per membres de bandes juvenils violentes, segons els Mossos d'Esquadra. Val a dir que dins d'aquesta xifra hi ha infraccions que no tenen com a origen la pertinença a la banda, com poden ser delictes contra la seguretat del trànsit. 'També hi ha infraccions com ara la tinença d'armes blanques', va explicar Paradell.

Els Mossos insisteixen que és especialment important que els agents disposin de molta informació sobre els diversos grups, ja que les formes de funcionar que tenen són molt diverses. Així, mentre que algunes bandes realitzen 'proves de valor' per poder ingressar-hi, tals com rebre una pallissa per la resta de membres del grup, 'd'altres prefereixen ser pocs, i fins i tot han expulsat algun dels seus membres perquè els portava problemes amb la policia'.

La nova unitat dels Mossos la integraran una trentena d'agents especialitzats en bandes que treballaran des de la prevenció, la investigació i la intervenció en el cas que es cometin delictes. 'És molt important establir un contacte amb els grups a l'hora d'intentar trencar la dinàmica vio­lenta', va afirmar Paradell, que va insistir en la necessitat de mantenir una col·laboració estreta amb els agents socials que conviuen sobre el terreny amb les bandes.

Actualment hi ha una dotzena de bandes, entre els quals hi ha els Latin Kings, els Ñetas, la mara 18 i la mara Salvatrucha. Els més violents són els Trinitarios, que estan absorbint membres de bandes com ara els Latin i els Ñetas.