Público
Público

La crisi posa contra les cordes bars, restaurants i discoteques

El nombre de treballadors de la nit s'ha reduït un 20% en els darrers dos anys i la facturació ha baixat més del 50% des del 2008, mentre que els teatres i els cinemes guanyen espectadors

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Cara i creu en el sector de l'oci a Catalunya. La cara són els cinemes i els teatres que, malgrat la crisi, han incrementat el nombre d'espectadors i la facturació durant l'any 2009 i els primers mesos del 2010. La creu són les empreses de l'oci nocturn i la restauració, que acumulen mesos de pèrdues i es veuen obligades a reduir la plantilla.

En el darrer any, l'assistència a les sales de teatre ha pujat un 3%, i les de cinema han registrat un increment d'espectadors de l'1,35%, xifra que indica una remuntada després d'anys de davallada provocada, en bona part, per la pirateria. La nit, fins ara un dels negocis més rendibles a casa nostra, viu la pitjor crisi en molt de temps. Segons la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon), que té uns 800 establiments associats a tot el país, els bars, les discoteques i les sales on també es fan concerts facturen un 50% menys que el 2008, uns 6.500 milions d'euros davant dels 13.000 d'ara fa dos anys (el 2009 la caiguda va ser del 20%, amb uns ingressos bruts de 10.400 milions). El sector ha perdut uns 17.000 treballadors dels 85.000 que tenia fa dos anys (ara en té uns 68.000). L'any 2009 la pèrdua de llocs de treball no va ser tan elevada i es va situar entre un 7% i un 8%.

Els restaurants de gamma alta són els que ho passen més malament

L'elevat atur juvenil i les hipoteques que graven la vida dels joves entre 28 i 30 anys, així com el major control policial per l'excés de consum d'alcohol al volant, han fet disminuir considerablement la venda de begudes alcohòliques i l'assistència a bars i discoteques durant el cap de setmana.

'A tot això, a més, cal afegir totes les restriccions que s'estan imposant des de la Generalitat, i especialment des de la conselleria d'Interior, al sector de l'oci nocturn', diu el portaveu i director dels serveis jurídics de la Fecalon, Fernando Martínez. Ara, els noctàmbuls surten menys un cap de setmana al mes de mitjana i consumeixen només una copa per persona. ¿Això vol dir que la resta del temps la gent es queda a casa? 'Estan tornant les reunions particulars. La gent compra la beguda al supermercat i es queda al seu domicili escoltant música i ballant fins a la matinada', afegeix Martínez.

El fenomen del 3D al cinema ha permès la revifada dels exhibidors

Les coses no els van millor als restaurants. Les últimes dades que publica el Gremi de Restauració de Barcelona a la seva web mostren un descens de la facturació a bars i restaurants catalans del 13,6% entre febrer del 2008 i els dos primers mesos del 2010. Les sensacions que tenen la majoria dels empresaris tampoc són bones. Un 74,02% dels agremiats creuen que el final de la crisi encara és lluny.

'Els restaurants de gamma alta, amb preus que es mouen entre els 40 i 60 euros, són els que pateixen més la crisi. Han perdut al voltant del 30% de la clientela i en alguns casos han arribat a una baixada del 40%. És una situació molt atípica', explica un portaveu.

Molts dels restauradors amb qui ha parlat Públic reconeixen que tenen moltes dificultats per arribar a final de mes i molts es plantegen tancar. El propietari d'un restaurant gallec de Barcelona afirma que 'la facturació ha baixat prop de la meitat. Em costa molt pagar els salaris dels treballadors'. Aquest descens s'ha produït també en restaurants de menús. 'Ara tenim un 30% menys de clients que l'any passat. Molts se'n van a dinar a casa i els que no tenen temps es porten el dinar en una carmanyola', explica l'amo d'un petit establiment al Poblenou.

Les inversions en noves produccions cinematogràfiques es redueixen

La crisi econòmica, en canvi, sembla afectar-li més aviat poc al cinema. De fet, l'any passat el nombre d'espectadors va créixer a Catalunya un 1,35% (22.576.469 milions davant dels 22.275.569 milions del 2008), i en conseqüència també va augmentar la recaptació, un 7,08% (les sales van ingressar més de 147 milions, deu milions més que la temporada anterior). I la tendència del primer trimestre del 2010 és la mateixa, amb increments de públic (13,6%) i de facturació (un 27%) a tot l'Estat, segons dades de l'empresa Edi Nielsen.

Les explicacions són diverses. Pel president del Gremi d'Empresaris de Catalunya, Camilo Tarrazón, 'el cinema és l'opció barata de l'oci. Només passejar o anar a la platja és més econòmic. Algú que vagi dues hores a un bar fa més despesa'. Altres raons d'aquesta revifalla cal buscar-les en èxits de taquilla per la bona acollida d'algunes pel·lícules espanyoles, com Celda 211 i Ágora, el darrer trimestre del 2009, amb una quota de mercat del 38%, i sobretot per l'efecte Avatar en els cines amb 3D. 'Ha estat un èxit sense precedents. Als darrers mesos ha provocat un increment de públic i sobretot de facturació, ja que assistir a una projecció a les sales de 3D és més car que anar a les tradicionals', afegeix Tarrazón.

Les arts escèniques incrementen un 3% el seu públic a Barcelona

Ara bé, no tot són flors i violes per al cinema. El sector, assegura Tarrazón, es troba en un procés de canvi cap a la projecció digital i es veu fortament amenaçat per factors com els canvis d'hàbits dels espectadors, la manca d'un producte autòcton de qualitat, la recent aprovada Llei del Cinema catalana (que segons els exhibidors obligarà a tancar en un futur moltes sales arreu del país i suposarà perdre desenes de llocs de treball), i sobretot per la pirateria, tant pel que fa a les descàrregues (se'n fan més de 240 milions a l'any a Espanya) com per la venda il·legal.

Així, tot i que les últimes dades són positives, des del 2004 l'exhibició cinematogràfica ha perdut a Catalunya 6,7 milions d'espectadors, la recaptació ha baixat un 8,7% i s'han tancat 27 cinemes. 'Nosaltres fa anys que estem en crisi. La pirateria fa molt mal als cinemes. Molta gent ja no valora el que significa anar al cinema i es descarrega pel·lícules, en molts casos sense tenir consciència del mal que estan fent', diu Tarrazón. I afegeix que el considerable descens de vendes de DVD es tradueix en menys inversions en les noves produccions

El teatre no es pot descarregar a la xarxa, i les sales continuen plenes

Sorprèn però el teatre, que va acabar el 2009 amb un increment del 3% d'espectadors a Catalunya (2,7 milions davant dels 2,6 del 2008) i un 5% més de facturació (arribant als 70,4 milions d'euros, prop de quatre milions més que el 2008). I la tendència dels tres primers mesos de l'any 2010 és la mateixa. 'No tenim sensació de davallada', sosté el president de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), Daniel Martínez.

Les raons són diverses, però una s'imposa per sobre de les altres: 'És l'únic art que no està present a internet i a qui vulgui gaudir d'una obra no li queda cap més remei que anar a un teatre'. A més, segons el president dels empresaris de teatre, unes fortes campanyes de promoció, unes cartelleres atractives i el fet que la crisi potser no ha arribat (o menys que en altres col·lectius) al públic de les arts escèniques han permès omplir les sales dels teatres catalans.