Público
Público

La cultura canvia d'època

CiU acapara tot el poder de l'oferta cultural i el món intel·lectual tem una pèrdua de la pluralitat creativa

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

'La guerra freda entre les institucions s'ha acabat', va dir fa unes setmanes el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Per primer cop, des dels inicis de la democràcia, tots els organismes i equipaments culturals de Catalunya depenen del mateix partit polític. Això vol dir que Convergència i Unió domina la totalitat del tauler cultural, i Mascarell és l'home fort que mou les fitxes. El sector de la cultura es prepara per a una nova època.

Des que va ocupar el càrrec de conseller ha insistit que un dels seus objectius és aconseguir 'una finestreta única' que simplifiqui l'estructura administrativa cultural. Aixoplugat encara no fa sis mesos sota el paraigua de la federació nacionalista, per tirar endavant el seu projecte que també passa per revisar i reordernar els continguts dels equipaments Mascarell compta amb la complicitat de la majoria dels consistoris catalans, inclòs el de Barcelona, fins ara feu socialista inexpugnable. A més, el partit liderat per Artur Mas s'estrena també al capdavant de la Diputació de Barcelona, amb el suport del Partit Popular. Tot i que fer un tàndem amb els populars, formació que entre altres punts defensa la unitat i uniformat d'Espanya, s'allunya de les propostes de caire més independentista que CiU va formular durant les darreres campanyes electorals, els dos partits s'han espolsat els complexos del què diran i han decidit sumar forces.

El nou mapa polític comporta un canvi cultural del qual encara se sap poc

El nou mapa polític amanit amb retallades pressupostàries i la llei òmnibus, també comporta un nou mapa cultural, del qual encara se saben poques coses. Ara bé, els gestors culturals consultats coincideixen a subratllar que les institucions tenen dinàmiques pròpies que haurien de funcionar al marge de les directrius polítiques. 'Ens trobem en una situació donada per unes circumstàncies electorals però no podem oblidar que les institucions són orgàniques i tenen vida pròpia. El més probable és que si la línia del centre canvia, jo no hi sigui. Però per ara és impossible dir res perquè encara no hi ha president de la Diputació i no tenim interlocutors', va manifestar a Públic el director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Josep Ramoneda és al capdavant del CCCB controlat per l'Ajuntament i la Diputació des que es va inaugurar el 1994, quan Pasqual Maragall era l'alcalde de la ciutat i Mascarell, el vocal representant del consistori dins el consorci que regeix el centre. Pel que fa a una possible reducció de la diversitat de plantejaments, que fonts properes a la direcció del CCCB tenen més que assumida, Ramoneda va dir que 'tots els festivals que tenim funcionen, i malgrat que hem entrat en un procés de canvi, no hi veig perill'.

Atenent la conjuntura econòmica i les ganes que té el departament gestionat per Mascarell de fer endreça, La Virreina (centre dedicat a la imatge) és un dels equipaments que té un futur més incert. De fet, el director, Carles Guerra, dilluns de la setmana passada va anunciar que deixa l'espai per convertir-se en el nou conservador en cap del Macba. Guerra, que ha desenvolupat la carrera professional en l'àmbit del comissariat d'exposicions, la crítica d'art i l'anàlisi de les polítiques culturals, ha assegurat que l'oferta del Macba li va arribar a principis d'any i que es tracta d'una decisió 'madurada i professional'. Respecte al futur de La Virreina, apunta que 's'estan fent replantejaments del mapa cultural de la ciutat; per això penso que La Virreina patirà un canvi d'orientació com va apuntar el mateix Mascarell'.

Malgrat la incertesa del futur de La Virreina, Carles Guerra marxa amb els deures fets. Amb un pressupost ínfim ha aconseguit revitalitzar l'espai amb una programació sòlida que deixa enllestida fins a mitjan l'any vinent, i amb accions tan senzilles però efectives com ara renovar l'interior amb petites obres per fer-lo més atractiu per als visitants. Pel que fa a l'hegemonia de poder i la repercussió que pugui tenir en la diversitat de l'oferta cultural, Guerra planteja que 's'ha de fer un esforç per mantenir un mapa flexible. La unificació pot ser interessant en l'aspecte administratiu, però restrictiva pel que fa a la diversitat de l'oferta'.

De tot plegat, Ferran Mascarell encara no en vol parlar. Però sí que va manifestar a Públic que 'l'entesa és imprescindible. Cal fer centres més ben definits amb contractes programa més explícits i auditories culturals més sòlides. Cal fer un salt d'escala en els equipaments culturals nacionals'. A la tardor aquesta entesa de la qual parla el conseller segurament es forjarà amb cares noves algunes potser no ho seran tant ja que La Virreina torna a estar òrfena de director, a Josep Ramoneda li toca renovació de contracte el pròxim octubre i el MNAC busca relleu per a Maite Ocaña.

Fins ara, la interculturalitat ha estat una de les marques culturals que ha venut Barcelona. Després de 32 anys de govern socialista, la ciutat ha apostat per acollir esdeveniments de convocatòria internacional com són el Sónar i el Primavera Sound, i d'organitzar festivals d'arts escèniques com ara el Grec, que s'han decantat pel mestissatge i l'avantguarda. Unes característiques que fugen de la 'catalanitat' proposada en el programa electoral del qui serà el nou alcalde de Barcelona. Per l'equip de Xavier Trias, la catalanitat explícita i sense complexos ha de ser l'eix vertebrador del cosmopolitisme.

La Virreina i el MNAC queden orfes i es busquen relleus en la direcció

A principis de març, en vista de la possible retallada dels recursos destinats a cultura i, per extensió, una anunciada disminució de les subvencions culturals, la campanya No retalleu la cultura secundada per diferents col·lectius creatius va fer sentir la seva veu. Max Sunyer, director de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna ho té clar: 'Els poders polítics mai haurien d'influir sobre la cultura, la cultura hauria de tenir autonomia per triar el seu camí. L'hegemonia actual em sembla perillosa perquè elimina l'equilibri de poder entre partits i la pluralitat. Sobreviuran les propostes que agradin a la línia ideològica dels qui governen. Encara que manés un partit utòpic i fantàstic l'hegemonia no seria sana', va dir.

Més enllà dels equilibris que fan els gestors dels grans espais com ara la Fundació Miró i el Macba per encaixar la crisi sense que la programació se'n ressenti, els organitzadors dels petits festivals de música i cinema també es veuen obligats a reduir el nombre de funcions previstes o a no contractar grups de música que portin piano per evitar que es dispari el cost. Detalls prosaics però que condicionen els continguts del que es troba l'espectador damunt dels escenaris. Ara bé, les que també pateixen, i molt, l'escanyada de recursos són les universitats. El pensador i catedràtic de filosofia Norbert Bilbeny, amb una llarga trajectòria com a docent universitari i sense pèls a la llengua a l'hora d'analitzar la situació, assegura que rebaixant el suport a les universitats i a la cultura ens tirem pedres a la pròpia teulada. 'La retallada a la UB supera el 40%. Aquest agost haurem de tancar les biblioteques i això és un desprestigi molt gran per a una ciutat que va de cosmopolita. Un govern ha de marcar prioritats i aquí Mas-Colell s'equivoca perquè perjudica el batec de la societat. Aqueta retallada ingent no s'explica per un programa neoliberal que fa de Catalunya una abstracció', argumenta Bilbeny.

La catalanitat pot reemplaçar la interculturalitat de Barcelona

I per acabar de fer bullir l'olla, un darrer punt. Segons el Consell Nacional de la Cultura i les Arts, la llei òmnibus és un 'retrocés per a la gestió neutral de la cultura'. El darrer plenari de l'organisme, celebrat divendres, va aprovar un informe preceptiu respecte a aquesta llei. En les conclusions de l'informe, el CoNCA assevera que el contingut de l'avantprojecte 'implica una transformació del model de gestió de la cultura absolutament centralitzada des del Departament de Cultura, que eleva una reforma administrativa a categoria de model cultural i que suposa un retrocés en les garanties de gestió neutral i no partidista de la cultura'.