Público
Público

D'un taller de 7 m2 al món

La joiera vigatana Marta Sànchez Oms fa més de dos anys que ven les seves creacions a través d'internet

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El seu taller és realment petit. Són només 7 metres quadrats però molt ben aprofitats. Hi té una taula amb la seva corresponent estellera, des d'on treballa. També hi ha llimes, serres, un bufador i un peu de rei. En caixetes de fusta hi guarda unes quantes joies de cadascuna de les seves col·leccions. Es diuen Ofèlia, Flor de Lotus, Lluna, Jardí Zen... i fins a dotze.

'La col·lecció que més èxit ha tingut és l'Isis, inspirada en Egipte. Suposo que és per la manera com col·loco les pedres, sembla que neixin dins del metall. És molt orgànica', explica Marta Sànchez Oms. És joiera, gemmòloga i l'encarregada de vendre les seves peces. Un Mac i una Blackberry blanca sempre connectats a la xarxa s'han convertit en indispensables.

'Tot i que pensem que triem les pedres, són elles les que ens trien'

Fa més de dos anys que ha obert una botiga a internet i distribueix per tot el món. Té clients sobretot als Estats Units, perquè les seves creacions s'exposen en un web nord-americà (Etsy.com). Ha venut gairebé 400 peces. Ella mateixa les ensobra i les envia. Al seu taller ara en té unes quantes a punt de marxar cap a Noruega. 'N'he enviat també a molts països d'Europa i només se m'han perdut una vegada! Toquem ferro perquè segueixi així!'.

També comercialitza les seves joies a través d'una dotzena de botigues, a Espanya i a París, però on creixen les seves vendes és a la xarxa. 'Al matí em llevo i miro quines comandes m'han arribat, envio fotografies als clients que m'ho demanen i atenc demandes personalitzades'. Fa poc va tenir la curiosa petició d'una parella. 'Havien anat de viat­ge a Grècia i el nòvio em va portar un tros de lava que havien arreplegat. Em van demanar que els en fes un anell. Aquests encàrrecs són molt agraïts!'.

Li agradaria tenir botiga pròpia, però prefereix esperar millors moments. 'De les botigues només rebo comandes un parell de vegades a l'any. Després, si vaig fent és gràcies a les compres per internet. Em funciona molt bé. No entenc com pot ser que encara hi ha joiers que no s'hi hagin posat. Els que surten de les escoles ja tenen tots blog. Deu ser una qüestió generacional'.

'De botigues tincpoques comandes. Si vaig fent és gràcies a internet'

Hi ha professionals que eviten penjar les seves creacions a la xarxa per por a ser copiats. La Marta ja s'ha trobat amb algun espavilat. 'Ara només dono a conèixer les joies una vegada ja les tinc fetes. Perquè si penjo al work in progress, corro el risc que algú es vulgui avançar'.

Interrompen la conversa la Sophie i el Xino, els dos gatets de la casa. Li han fet companyia en els diferents pisos per on ha passat. Ara té el taller i el domicili sota el mateix sostre, en un pis lluminós amb vistes a la Sagrada Família de Barcelona.

La Marta va néixer a Vic i va estudiar batxillerat artístic amb la idea de convertir-se en escultora. Un professor li va descobrir el món de la joiera. La va convèncer perquè anés a l'Escola Massana i s'apuntés a un cicle formatiu de grau superior. I així va ser.

Va treballar per a diferents joieries i així va conèixer el sector i les principals fires. També va estudiar gemmologia, i això li va donar seguretat per treballar amb tot tipus de pedres. Les compra a Alemanya i al Brasil i les combina amb plata, or i or blanc. Fa peces dissenyades per a 'qui vulgui' però reconeix que després acaben anant a parar sobretot a dones.

La seva és una feina de precisió que, a més a més, ha de fer sola. 'M'he de concentrar i hi ha vegades que tinc dies tontos que no em surt res bé. He arribat a la conclusió que, en els dies ofuscats, és millor deixar-ho estar'.

De tant en tant té l'alegria d'encarregar-se de les aliances de les bodes dels seus amics. O de fer solitaris, l'anell d'or blanc amb diamant que s'entrega quan es demana la mà. 'Sempre miro de donar-hi el meu toc. Darrerament vaig fer un solitari amb un diamant en brut'.

Al seu taller hi té alguns anells i arracades que no ha posat mai a la venda. 'N'hi ha que, una vegada acabats, m'han agradat tant que me'ls he hagut de quedar'. Guarda amb una cura especial tres anells: un amb un òpal blau portat d'Alemanya, un altre amb una cavansite del color del mar i un altre amb una àgata lilosa. Són realment preciosos. 'Hi ha pedres que et carreguen d'energia. Ho crec de veritat. A vegades ens pensem que som nosaltres els que escollim les pedres. És al revés, són elles les que ens trien a nosaltres'.