Público
Público

El decret lingüístic baixa de to en entrar a les universitats

Estudien exigir el coneixement de la llengua als professors

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

La Generalitat està preparant un decret que preveu exigir el coneixement del català als nous docents que vulguin impartir classes en una universitat catalana o aquells que es vulguin promocionar. En el cas dels ensenyants amb contracte temporal d'associats i als lectors fixa dos anys per acreditar el coneixement de la llengua i queden exclosos de l'exigència els professors visitants i emèrits. Finalment, el decret obre la porta que cada universitat estableixi excepcions a la norma en funció del perfil dels docents.

La redacció d'aquest text va néixer després que el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, anunciés que proposaria al Govern l'aprovació d'un decret per exigir el nivell C de català als nous professors. El text amb què actualment està treballant el Govern no és tan ambiciós i inclou matisos que intenten ser una síntesi entre posicions enfrontades. Tot i així, no està clar que aquest decret, que ja ha aixecat polèmica, s'acabi aprovant, sobretot tenint en compte la fase electoral en la qual es troba Catalunya.

La norma afectarà els nous docents o els que vulguin promocionar-se

Des dels estaments universitaris hi ha una coincidència en destacar que la situació actual, en la qual funciona el convenciment per sobre de la imposició, és la millor. 'El professor que es vol integrar i que vol continuar la docència a Catalunya acaba aprenent i utilitzant el català sense necessitat de cap decret', apunta el degà d'econòmiques de la UPF, Albert Serra. Per ell, l'anunci del conseller, encara que el decret no s'acabi aprovant, té un efecte 'devastador', ja que pot desincentivar algun professor que estaria interessat a impartir classes a Catalunya i que aportaria un valor afegit a la universitat.

Xavier Colom, vicerector de la UPC, posa un altre argument sobre la taula en destacar la bona disposició per integrar-se entre els professors que provenen de fora de Catalunya. 'Entre l'estament universitari es valora més el contingut que el continent, i més que la llengua, que la docència es faci bé. Tothom vol que es faci una bona docència per sobre d'altres consideracions', recorda.

La comunitat universitària creu que el model actual és positiu

Manel Peiró, per la seva banda, explica el cas d'Esade per insistir que és compatible la catalanitat amb la vocació internacional del centre sense necessitat que aquesta praxi quedi reglamentada. Aquesta escola, considerada una de les millors del món en la seva especialitat i que cada any acull centenars d'estudiants de tot el món, fonamenta el seu èxit justament en la internacionalització i perquè disposa d'una plantilla de professors procedents de diferents països que utilitzen l'anglès com a llengua vehicular.

Peiró recalca que quan Esade busca un professor no ho fa en clau lingüística sinó en funció del que pot aportar, que sigui el millor especialista en la seva matèria i dels coneixements que pot impartir. 'A l'ensenyament hi ha un àmbit en què es fixa la llengua i un altre àmbit en què es fixa el coneixement'. I conclou: 'Voler entrar en un debat identitari no sé quins avantatges aporta'.

De manera diferent ho veu Francesc Feliu, de la Universitat de Girona, que esmenta el dret dels estudiants de poder adreçar-se als professors en català. 'No entenc gaire quin és el problema, ja que es tracta d'una mesura raonable i, fins i tot, tímida. Tots sabem que la llengua es presta a fer molta utilització política i em sap greu que aquesta qüestió sigui tema de polèmica'.