Público
Público

La defensa de l'ensenyament en català marca l'inici del curs

Milers persones es concentren davant dels ajuntaments d'arreu del país a favor de la immersió lingüística

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Més alumnes, menys diners i un model educatiu a debat. El nou curs escolar va començar ahir sota el rebombori generat per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la immersió lingüística i les retallades del Govern de la Generalitat, que han portat l'eliminació de la sisena hora en els centres públics de primària, les protestes pels centres que no arriben i l'escassetat de professors davant l'augment de l'alumnat.

La defensa del català va apa­rèixer en moltes escoles en for­ma de cartells amb el lema Per un país de tots, l'escola en català, una proclama que comptava amb el suport de tots els sindicats majoritaris de docents i que la plataforma Som Escola.cat, vinculada a Òmnium Cultural, va estendre per diversos centres davant el termini de dos mesos que el TSJC ha donat perquè s'incorpori el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament. A Lleida, la comunitat educativa de l'escola Espiga de Lleida, conjuntament amb membres de la plataforma, van penjar els cartells a primera hora 'en representació dels molts centres educatius de les terres de ponent que han fet aquesta acció en l'arribada a l'escola''. L'acte es va repetir en altres escoles d'arreu del territori.

Tots els partits excepte el PP i C's es van sumar a les concentracions

En sortir de les aules, pares i alumnes es van aplegar davant els ajuntaments per mostrar el seu rebuig a la interlocutòria de l'alt tribunal català. Milers de persones van respondre a la convocatòria de la Plataforma per la Llengua i les entitats Som Escola.cat i Òmnium Cultural davant els ajuntaments per mantenir el mètode d'immersió lingüística com a base pedagògica per 'afrontar els reptes que ens planteja una societat multilingüe que té com a base la cohesió social''.

Així, milers de persones 5.000 segons l'organització i 1.500 segons la Guàrdia Urbana van omplir ahir la plaça de Sant Jaume de Barcelona a favor de l'escola en català. L'acte va comptar amb la presència dels líders dels sindicats majoritaris i de representants de les diverses formacions polítiques, com ara l'alcalde Xavier Trias (CiU), Anna Simó (ERC), Joan Herrera i Ricard Gomà (ICV) i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals. Una professora, un pare i una alumna van llegir un manifest que ja compta amb 30.000 adhesions. El text reivindica que el català 'ha estat objecte de reconeixement' per institucions europees i internacionals i ha assegurat que aquest model educatiu ha contribuït 'a pal·liar el greu desequilibri que viu el català respecte al castellà en diferents àmbits'. Des d'UGT, Josep M. Àlvarez va considerar que la polèmica generada és 'absurda' i només representa 'una minoria'.

El manifest en suport del català a l'escola compta amb 30.000 adhesions

Com la setmana passada, més de mig miler de persones es van concentrar a la plaça del Vi de Girona. Cinc nens, dos dels quals portaven lligada al coll una senyera i una estelada, encapçalaven l'acte amb la pancarta amb el lema de la concentració. L'acte es va acabar amb el cant d'Els segadors i crits d'independència. La concentració es va repetir en altres municipis gironins com ara Salt, Palamós i Banyoles.

Unes 700 persones es van aplegar a la plaça de la Font de Tarragona. La concentració, que va durar poc més de 20 minuts, va agrupar bona part dels polítics del consistori, així com representants de diferents sectors econòmics i culturals de la ciutat. A Lleida, la protesta va omplir de gom a gom la plaça de la Paeria. Els assistents van fer sentir la seva veu contrària a les tres sentències del Tribunal Suprem i a la interlocutòria del TSJC contra el model educatiu català, així com les demandes que les han inspirat, i van denunciar que la decisió del TSJC 'atempta clarament contra el model d'escola catalana, que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys com a model cohesionador', segons va destacar el president d'Òmnium Cultural Lleida-Ponent, Josep Maria Forné. Prop d'un miler de persones es van reunir a Manresa, 2.000 a Sabadell i 400 a Vilafranca, en un acte que va començar amb el so de les gralles, informa Marta Laprida. Les concentracions van comptar amb l'assistència de representants de tots els partits polítics a excepció del PP i C'S.

El curs 2011-2012 comptarà amb l'eliminació de la sisena hora lectiva a primària a les escoles públiques. Només la mantindran 442 centres, que pertanyen o bé a escoles rurals o bé a entorns socioeconòmics desfavorits. Tot i les crítiques de sindicats, pares i mares i un mandat del Parlament que instava el Govern a mantenir aquesta hora de més a l'escola aquest curs, finalment el Departament d'Ensenyament la va eliminar, ja que, segons la consellera, Irene Rigau, una hora de més no garanteix millors resultats i no és rendible pel cost que suposa.

Aquesta modificació ha provocat també divergències en els horaris dels centres. Mentre el 51% de les escoles acabaran les classes a les 16.30 h, mitja hora abans del que era habitual, el 40% seguirà fent-ho a les 17 h i d'altres a les 16 h o a les 16.45 h. El canvi d'horari suposa un inconvenient per a moltes famílies a l'hora de conciliar la vida laboral amb la recollida dels fills a l'escola. Sobre aquesta qüestió, Rigau va treure importància a la reducció horària i va afirmar en declaracions a TV3 que 'la conciliació laboral familiar i escolar no acaba d'estar resolta a Catalunya, però no ve de mitja hora' .

El Col·legi Verd de Girona és una de les escoles de les comarques gironines que aquest curs manté la sisena hora. De fet, en manté mitja, perquè a diferència del curs passat les classes acabaran a les 16.30 en lloc de les 17.00. Els pares es mostraven satisfets que s'hagués respectat part d'aquesta sisena hora, però la majoria criticaven que no hi hagi una unificació horària entre tots els centres. 'Es pot fer una doble lectura de cara a l'exterior: que l'escola sigui una privilegiada o que tingui un nivell més fluix i per això sigui necessària aquesta mitja hora de més', explicava una de les mares, informa Elisabet Escriche.

En aquelles escoles que sí que han eliminat la sisena hora, s'ha posat en marxa el denominat Servei Escolar Personalitzat (SEP), una hora diària de reforç als alumnes que més ho necessitin, especialment en lectura, escriptura i matemàtiques.

Un total de 1.280.232 alum­nes, 21.000 més que l'any passat pel que fa a l'escola pública, es van incorporar ahir al primer dia de classes. Un augment que no ha comptat amb la corresponent adequació del nombre de professors que l'absorbirà. Els mateixos 67.054 mestres que exercien l'any passat s'hauran de fer càrrec d'un nombre més elevat d'alumnes, un fet que, segons denuncien els sindicats, afectarà la qualitat de l'ensenyament públic català.

El manteniment un any més del miler de mòduls prefabricats o barracons existents en escoles de Lleida, Girona i Barcelona van provocar les protestes de pares d'alumnes per la falta de construcció d'escoles definitives. En aquest sentit, l'associació de mares i pares de l'escola Marta Mata, de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), va decidir passar la nit en tendes de campanya situades davant del CEIP Elisa Badia, a l'interior del qual estan situats els barracons i on hauran d'estudiar aquest curs uns 600 alumnes entre els dos centres escolars. El president de l'ampa, Joaquim Hernández, va explicar que l'acampada es va dur a terme 'perquè volem que els nostres fills tinguin una escolarització normal'.

També es van produir protestes a Alcarràs (Segrià), on els pares i els nens de l'escola Parc del Saladar van impedir durant deu minuts l'entrada al col·legi pel fet de no tenir una escola definitiva, després de passar tres cursos en barracons i haver d'utilitzar fins i tot l'entrada per fer classes. En una situació semblant es troben a l'escola La Valira, de la Seu d'Urgell, a les poblacions de Sidamon i Vila-Sana, i a la del barri de Padinyes, a la ciutat de Lleida, on des de fa quatre anys fan classe en barracons.

A les comarques de Giro­na, un centenar de pares i alum­nes es van concentrar davant el CEIP Montserrat Vayreda de Roses (Alt Empordà) per exigir que es desencalli la construcció de la nova escola, ja que fa set anys que funcionen amb mòduls prefabricats. 'Fa massa temps que esperem una nova escola, i allò que era provisional ja s'està convertint en definitiu', va criticar la presidenta de l'ampa, Paqui Guijarro. Els alumnes van demanar a crits un nou centre, enlairant cartells on es podien llegir frases com per exemple: 'Quant temps més haurem d'esperar?', 'Volem un edifici digne per als nostres fills' o 'Prou excuses, prou barracons. Obra nova ja!'.

El clam contra el retard de la Generalitat en la construcció dels centres necessaris va motivar la convocatòria, a tots els pares d'alumnes i professors de Catalunya, de dur una samarreta groga per expressar la seva disconformitat 'per com tracta l'administració catalana l'educació pública'. La protesta va tenir més seguiment a Badalona, on el moviment Badalona es Mou ja va començar el curs passat.