D'on li ve la seva afició per la música antiga? Aquesta primera pregunta sobra. Els pares d'Arianna Savall (Basilea, Suïssa, 1972) són experts, gairebé pioners, de la música antiga a Catalunya. Però no la van obligar mai a seguir les seves passes. 'Van anar amb molt de compte amb això', explica Arianna. 'Pensaven que si estàvem separats perquè viatjaven molt i, quan venien, em donaven classes, hauria acabat odiant la música'.

Mai no va tenir, doncs, com a mestres, els seus pares. Tot i així, si tenia números per dedicar-se a alguna art, aquesta havia de ser la música antiga, que sonava per casa a tothora: 'Quan jo tenia set anys, la mare feia un projecte sobre música italiana barroca i em vaig enamorar perdudament de l'arpa', recorda. La fidelitat a aquest instrument va perdurar a la curiositat d'altres arts: 'Vaig fer dos anys d'arqueologia i va ser quan vaig descobrir que la música em venia de dins, que la necessitava per viure'. I quan parla de música, parla de tots els gèneres: es declara fan de Sting i li agrada l'òpera barroca; li encanta el jazz i és 'més popera que rockera'.

'¿Elitista, la música antiga? Costa més anar a un concert de pop-rock', diu

Però no ha perdut el nord: la música antiga, el cant, la tradició, tot lligat amb la improvisació. 'Peiwoh [el seu segon disc en solitari, després de Bellaterra, del 2003], però, no és música antiga, sinó un treball més aviat de cantautora,inspirat, això sí, en la música antiga, en les cançons tradicionals i en la improvisació', diu.

Ja de petita li agradava fer 'experiments musicals' i la música antiga li oferia tota aquesta part crea­tiva. La seva especialitat és l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, i el que ens ha arribat d'aquestes èpoques són, sovint, simples melodies. 'A partir d'aquí, el que hem de fer és improvisar, fer arranjaments, però sempre respectant les normes de l'època, els estils i també els instruments de llavors'. Per això afirma, amb seguretat, que la improvisació s'aprèn: 'Cadascú té més o menys talent, però cal molta feina'.

Es podria pensar en una música elitista, massa erudita, selecta, però Arianna ens ho treu del cap: 'Diria que és més popular que la música clàssica, és més propera al públic. La clàssica (que m'encanta) està a mil quilòmetres de la gent. Elitista? Costa més anar a un concert de pop-rock que a un de Jordi Savall, el meu pare'.

Arianna valora les connexions que representa i que plasmarà al concert d'aquesta nit, que va més enllà del disc. 'És un autèntic viatge entre el nord i el sud a través de la música antiga, un dià­leg fantàstic entre tradicions', explica. La temàtica del concert és àmplia: des de tradicions celtes a Lorca; des d'El mariner a tradicions sefardites; des de San Francesc d'Assis a David Escamilla... Hi participa també el seu company norueg Peter Johansen, amb qui ha fet el grup Hirundo Maris (oreneta de mar). 'L'oreneta emigra d'Escandinàvia al delta de l'Ebre per criar'.

Però si hi ha alguna cosa que ha marcat la vida, professional i personal, d'Arianna Savall, ha estat l'arpa. La seva història d'amor amb aquest instrument no para de bategar i el disc Peiwho n'és el millor exemple: 'Recupero aquesta llegenda oral sobre l'origen de l'arpa, que situem a la Xina o a Mesopotàmia'. Un instrument sempre lligat a l'espiritualitat i a la cort, però també amb un vessant pagà: 'Recordem les bacanals de Dionís...'.