Público
Público

La diòcesi de Lleida va comprar les obres que reclamen des d'Aragó

Uns documents acrediten el pagament de diners per salvar l'obra sacra de la Franja

MERCÈ MARCH

'He rebut de l'Il·lm. Senyor Bisbe de Lleida la quantitat de tres mil reals, oferts a aquesta església, després d'haver remès per al Museu del Seminari un quadre gran, de pintura molt antiga, que havia estat a l'altar major i tres imatges de pedra que estaven arraconades'. És un fragment d'una carta escrita pel mossèn de l'església de Saidí, l'11 de març del 1897, que dóna fe de la compra de l'escultura de la Mare de Déu de Saidí, coberta de pols en unes golfes, i la taula amb representació de sant Joan, reutilitzada com a porta d'un confessionari, que va fer el bisbe Josep Messeguer en una de les nombroses visites pastorals del que seria, fins al 1995, territori de la diòcesi de Lleida.

A finals del segle XIX, el bisbe Messeguer, en un afany de preservar el patrimoni i evitar l'espoli de col·leccionistes privats, comprava o permutava obres sacres arraconades en sagristies i rectories.

La polèmica neix el 1995 amb la segregació de les parròquies

De les 113 obres que reclama el Bisbat de Barbastre-Montsó al de Lleida, des que el 1995 es van segregar el centenar de parròquies aragoneses, n'hi ha una vintena de 'poc valor', com assenyala el delegat honorífic del patrimoni artístic de Bisbat de Lleida, Jesús Tarragona. Però, d'entre les 85 peces en litigi que tenen documentació acreditativa de la propietat lleidatana, n'hi ha que 'ajuden a entendre la col·lecció diocesana durant el període romànic i gòtic del Bisbat de Lleida', afirma Tarragona.

Posa com a exemple dues obres (Predel·la amb sants i Calvari de Tamarit) de les tres úniques peces de l'autor Pere Garcia de Benabarre que té el fons diocesà del Museu de Lleida. O la talla gòtica de pedra policromada de dimensions gairebé naturals de Mare de Déu de Saidí, del taller de l'excepcional escultor Bartomeu Rubió. També destaca el Retaule de sant Antoni i sant Pau procedent de la parròquia de Vilanova de Sixena, però que anteriorment havia estat a la Seu Vella de Lleida. Va ser adquirit per 500 pessetes el 1895. Se'n conserva una carta en què el rector aragonès demanava al bisbe Messeguer que també es fes càrrec de les 30 pessetes que costava el transport. El frontal de sant Hilari, i l'Arqueta de Buira van ser permutats; el Retaule de Santaliestra, canviat per un altar del seminari lleidatà; i també hi ha cartes acreditatives del bescanvi d'una imatge de sant Andreu per la Taula de sant Blai. Tot un reguitzell d'obres que no poden ser avui valorades amb un suposat preu de mercat perquè és l'herència recollida de la història de la diòcesi de Lleida.

El paperam no ha estat admès a tràmit pel Vaticà ni pels jutjats

Les obres en litigi van ser catalogades com a patrimoni cultural per la Generalitat el 1993. Més de 40 quilos de documentació proven que el bisbe Messeguer les va comprar o permutar als rectors de les parròquies, per 'salvar un patrimoni que, en cas contrari, s'hauria perdut per sempre', emfatitza Jesús Tarragona. Aquesta documentació no va ser admesa a tràmit en el primer judici que, el 7 de setembre, va decidir a favor d'Aragó. L'Associació d'Amics del Museu Diocesà vol recórrer la sentència.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias