Público
Público

Una dona maltractada s'enfronta a una ordre de desnonament

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

El dret a la propietat privada preval per sobre del dret a protegir la família i els nens, recollit a l'article 39 de la Constitució espanyola, denuncia Lidia Falcón, advocada de Malou Malokhat Tashpultova, una ciutadana danesa de 38 anys, que serà desnonada demà a les 9 del matí del pis on viu amb els seus fills, de 3 i 10 anys. Aquesta traductora i educadora social es va quedar a l'atur poc després de separar-se d'un marit que la maltractava, segons va quedar provat en una sentència ferma.

Després de patir violència de gènere continuada durant més de tres anys, Tashpultova va aconseguir que condemnessin el seu home, Josep S. L., per maltractament. El jutge li va imposar una ordre d'allunyament de 300 metres i un règim de visites que només li permet veure la filla de 3 anys que tenen en comú un dia a la setmana en un punt de trobada. Poc després, es van separar i ella va obtenir la guarda i custòdia dels fills i l'ús del domicili conjugal.

Tanmateix, la parella mai no va ser titular de la casa, sinó que estava a nom de la mare d'ell. La propietària legal va posar una demanda de desnonament contra Tashpultova per 'viure en precari' i el jutge li ha donat la raó.

'Ha reclamat el pis, malgrat que té diverses propietats i no el necessita', remarca l'advocada. Per començar, l'exmarit de Tashpultova viu en un altre pis de la seva família, situat al mateix carrer, a tan sols quatre portals. 'És a dir, que s'incompleix l'ordre d'allunyament', afegeix Falcón.

L'home, que ahir per telèfon es va negar a parlar amb aquest diari al·legant que era fora de Barcelona, tampoc no ha pagat mai la pensió d'aliments, encara que des de fa tres mesos li han embargat el subsidi d'atur i la seva filla pot rebre la paga a la qual té dret. 'L'hauria pogut pagar si hagués volgut', assegura Tashpultova, 'perquè treballa en un negoci familiar i té diners en negre'. Ella va perdre la feina 'perquè no podia dormir i estava desconcentrada. Em feien la vida impossible', diu.

Per aquest motiu, aquesta danesa d'origen uzbek es va refugiar a una casa d'acollida el 2008. 'Però la van tancar al cap de dos mesos i aleshores van començar a enviar-nos a hostals. Cada dia a un de diferent. Això no és vida per als nens, el gran ni tan sols podia anar a l'escola', explica.

Finalment, un dia va trucar a la seva exsogra per demanar-li que la deixés anar al pis per agafar roba i objectes. 'Quan vaig arribar em va escridassar i va començar a llançar coses pel balcó. Vaig trucar al jutjat de guàrdia i em va dir que no deixés el pis, que tenia dret a quedar-m'hi segons la sentència de la separació. Jo no estava interessada en el pis, només volia estar tranquil·la'. De fet, ha demanat ajut al Departament d'Habitatge de la Generalitat.

El seu exmarit pateix, a més, un trastorn mental, assegura Tashpultova. Una ordre judicial ha demanat que sigui avaluat pel servei clínic medicoforense del jutjat per veure la seva imputabilitat, recorda l'advocada.

Tashpultova s'ha plantejat tornar a Dinamarca, però té por que hi hagi conseqüències si allunya la nena del seu pare. Com a mínim, des de l'octubre, se sent més acompanyada, la seva mare ha vingut a viure amb ella i l'ajuda amb els fills. 'Necessitava algun tipus de suport. Ni tan sols puc trobar feina, perquè quan en demano veuen que tinc antecedents per la demanda que em va posar la meva exsogra. Ara estic treballant com a voluntària a Càritas i potser després em faran un contracte'.

Un jutge acaba d'ordenar que abandoni el domicili demà de manera definitiva. La condemna ja era ferma al novembre, quan el cas va arribar al despatx de Lidia Falcón. Des d'aleshores, l'advocada ha interposat diversos recursos apel·lant a l'article 39 de la Constitució, que estableix la protecció de la família i dels nens. El jutge ha desestimat els arguments assegurant que 'la infracció dels articles constitucionals no és al·legable en el cas de la jurisdicció ordinària'.