Va trencar les cotilles de la dansa per situar-la al mateix nivell que les altres arts i projectar-la més enllà. Per Serge Diaghilev (Novogorod, 1872 Venècia, 1929), la dansa era un art total, per això la suma de la pintura, la dramatúrgia, la música i la moda van ser elements essencials en les seves creacions. Aquest empresari i fundador de la companyia Ballets Russos va convertir els ballarins en el centre dels muntatges i va promoure que ballessin amb tot el cos per transmetre el tarannà dels personatges que representaven.

Per tot plegat ha passat a la història com un visionari genial que a la seva època no va quedar exempt d'enveges i polèmiques. Per recordar-lo, CaixaForum presenta Els Ballets Russos de Diaghilev, 1909-1929. Quan l'art balla amb la música, una mostra que reuneix més de 200 objectes, entre vestuari, coreografies, dissenys, cartells, programes, fotografies, maquetes de teatres i fins i tot l'única filmació existent, rodada clandestinament i que es pot veure per primera vegada, sobre la història dels Ballets Russos de Dia­ghilev. Organitzada pel Victoria and Albert Museum de Londres i produïda per l'Obra Social La Caixa, l'exposició recorre 20 anys d'aquesta excepcional companyia i permet a l'espectador acostar-se a la controvertida figura de l'empresari Serge Diaghilev, considerat un dels grans animadors culturals del món de la seva època.

'Va posar el ballet i la dansa a l'altura de les altres arts', diu la comissària

La comissària de la mostra, Jane Pritchard, va recordar en la presentació de l'exposició que els ballets de Diaghilev es van convertir en companyia el 1911, any en què van començar a oferir una gira anual. Pritchard, conservadora del departament de teatre i dansa del Victoria and Albert Museum, sosté que Diaghilev va ser un home avançat al seu temps, inquiet, controvertit i que va aconseguir 'revitalitzar' el ballet i la dansa i posar-la a l'altura d'altres arts. En la seva opinió, ho va aconseguir gràcies als cossos de ball que va formar, amb ballarins masculins al centre de l'escenari (Nijinsky) i a ballarines excepcionals com ara Pavlova, i al fet que va saber aglutinar al voltant dels seus projectes tant els millors compositors de l'època, ja fossin Ravel, Satie, Stravinsky o Prokofiev, com artistes d'avantguarda de l'altura de Jean Cocteau, Matisse, Picasso, Braque, Derain i modistes com ara Coco Chanel.

Home intel·ligent i homosexual sense complexos, segons Jane Pritchard, Diaghilev (que després d'implantar-se el comunisme ja no va tornar mai més a Rússia) sempre va buscar elements de 'familiaritat' per als públics dels diferents teatres d'Europa, encara que 'després li agradava sacsejar-los' i 'no fugia de l'escàndol'.

Durant la dècada del 1920, els Ballets Russos inauguraven temporada al Liceu

L'única filmació existent sobre la companyia documenta una actuació a Suïssa. Aquestes gravacions marquen l'inici del recorregut de la mostra. És l'únic document audiovisual existent perquè Diaghilev va impedir que es filmés la companyia, ja que creia que les pel·lícules, en blanc i negre i sense so, no podien captar la màgia colorista i participativa de les produccions.

La mostra sí que recull aquestes característiques i alhora permet reviure l'època esplendorosa de la companyia. Un dels elements que destaca és la reproducció de l'enorme teló que va crear Alexander Shervashidze per a Le train bleau, segons un disseny de Pablo Picasso.

A banda d'introduir transformacions tècniques en el món de la dansa, Diaghilev també va innovar musicalment. Va ser ell qui va encarregar al compositor Igor Stravinsky dues obres que ara formen part de la història de la música del segle XX: La consagració de la primavera i L'ocell de foc. Precisament La consagració de la primavera, la més controvertida de les que va presentar el ballet, també té un paper destacat en aquesta exposició, que s'estarà a Caixa­Forum fins al 15 de gener.

Per a la seva exhibició a Barcelona i Madrid (on es traslladarà a partir de febrer de l'any vinent) s'ha afegit un nou àmbit al projecte, on s'explica la relació que van mantenir els Ballets amb Espanya. Arran de la Primera Guerra Mundial la companyia s'hi va refugiar, amb el suport del rei Alfons XIII. A més, durant la dècada de 1920, els Ballets Russos inauguraven temporada al Liceu, i per fer-ho Diaguilev va comptar amb la col·laboració de Manuel de Falla, Josep Maria Sert, Joan Mir i una vegada més amb Pablo Picasso, que va dissenyar l'escenografia de Cuadro flamenco. Un audiovisual sobre l'estada dels Ballets Russos a Espanya documenta aquesta etapa d'efervescència creativa que no va enriquir només el panorama barceloní sinó tot el futur de la dansa.