Jo no m'ho explico. He llegit i regirat tota la premsa d'aquests dies i no he trobat res. Ni una vegada. No he vist que en cap notícia, que en cap columna d'opinió, es demanés l'empresonament immediat del poble grec. Perquè, després de la vaga i les confrontacions d'aquesta setmana a Atenes, semblaria lògic que els ultres de la democràcia peninsular qualifiquessin els grecs de la mateixa manera que ho van fer amb els nois del 15-J. Com recordaran, en aquells dies es va demanar 'tot el pes de la llei' per aquesta gent que, textualment, van ser qualificats de colpistes, soviètics, nazis, a més de bruts i, per descomptat, antidemòcrates. I per això jo esperava amb delit la corrua d'insults i amenaces contra el poble grec per la seva violència i falta de respecte al seu Parlament. Però noi, mira que és estrany. Res. Si aquí el substantiu per definir la gent de Ciutadella era 'els violents', a Atenes se'ls anomena respectuosament 'els manifestants'. Si el 15-J va se un atemptat a la democràcia, la batalla d'Atenes ha estat una 'expressió d'ira'. Ningú no ha pensat que els assetjadors del Parlament eren deixebles del coronel colpista Papadopoulos, cap de la junta del 1967. És obvi ,doncs, que el to absolutament forassenyat d'aquells dies tenia una clara intenció política, quasi policial. Ficar la por al cos de la gent i avortar l'extensió del moviment. En aquest sentit, el condottiero Puig ja ha anunciat la creació d'un grup dependent de la unitat d'informació dels Mossos dedicat a la contrainsurgència. 'Li treure'm la pols i l'òxid al Codi Penal i l'exprimirem al màxim', va dir cofoi mentre presentava el grup destinat a neutralitzar allò que anomenen antisistema que, si fos una noble opció ideològica, es troba ja a un pas de ser un delicte.

Tornen anys de tempesta social i tornen gestos repetits d'un passat que no podem oblidar. Em podeu dir paranoic però seria interessant rellegir el que va succeir a Itàlia, Alemanya i els Estats Units als seixanta i setanta per veure com les 'forces de l'ordre' van infiltrar, radicalitzar i destruir els moviments socials i de protesta. I sembla com si el conseller Puig es morís de ganes d'imitar el mític Ulrich Wegener, creador del Grenzschutzgruppe 9, la cèlebre unitat contrainsurgent a l'Alemanya de la Baader-Mainhoff. O engegar una mena de programa Cointelpro com el que va utilitzar l'FBI per destrossar els grups de drets civils i lluita racial dels seixanta.

Si el sud d'Europa segueix els passos de Grècia i encara mana Puig, veurem coses molt estranyes

A l'amic lector que no estigui avesat al món de la desobediència civil, tot això li pot sonar a Iker Jiménez. Però qualsevol xaval que passés una estona llarga dins el 15-M li podrà parlar de com el moviment pateix més infiltracions que la plaça Cerdà en un dia de tempesta. Però, si només fos això, encara rai.

El problema rau en el fet que, si les circumstàncies econòmiques esdevenen més crues i la protesta es generalitza, l'Estat es veurà amb la temptació de reeditar allò que a la Itàlia dels anys de plom van anomenar strategia della tensione. Crear situacions violentes perquè els mateixos moviments dubtin i es repleguin. A Grècia ja vam assistir el 5 de maig passat a un molt confús i tràgic incident en què van morir tres treballadors del banc Marfin Egnatia. Si, Déu no ho vulgui, el sud d'Europa segueix els passos de Grècia i, Déu no ho vulgui, encara mana Puig, veurem coses estranyes, molt estranyes a l'entorn de la protesta. Això. Déu no ho vulgui.