Público
Público

Els taxis de Barcelona es fan multicolor

La crisi fa que augmenti en un 40% el percentatge d'immigrants en aquest sector

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

El nombre de taxistes estrangers no para de créixer a Barcelona. Actual­ment circulen per l'àrea metropolitana 1.500 taxistes immigrants, una xifra que suposa l'11% de la flota. Intentar sortir d'una situació precària mitjançant una feina estable i la forta pujada que ha experimentat la immigració són les dues principals raonsque expliquen la ràpida i creixent presència d'estrangers al volant d'un vehicle groc i negre, al voltant del 40% més que fa dos anys, quan hi havia 1.058 xòfers estrangers.

Farroq és un pakistanès de només 23 anys que fa quatre mesos que es guanya la vida conduint un taxi per Barcelona. Com en molts altres casos, la crisi el va obligar a canviar de feina. 'Feia de camioner per a una empresa, però la feina es va acabar', explica. Va dedicar uns tres mesos, amb una mitjana de cinc hores diàries, a treure's la credencial de taxista en una acadèmia.

Tanmateix, no està segur del tot que aquesta sigui la decisió correcta. 'És una feina molt dura. Faig moltes hores i guanyo 1.100 o 1.200 euros al mes. Amb el camió me'n treia prop de 2.000', explica Farroq, que té previst deixar el taxi quan trobi alguna cosa millor, si pot ser camioner. 'Les rutes són fixes i no he d'aguantar viatgers beguts'.

Els colombians (21,95%), els pakistanesos (20,58%) i els marroquins (9,44%) són els grups amb més taxistes. Entre tots tres sumen més del 50% del conductors estrangers de la capital catalana, segons les dades facilitades per l'Institut Metropolità del Taxi (IMT).

La flota groc-i-negra està agafant un to multicolor i cada cop és més fàcil trobar-hi conductors de l'Argentina, el Perú, l'Uruguai, França, Alemanya, el Brasil, Cuba, Itàlia, Romania, l'Índia, el Senegal, Algèria, Suïssa, Veneçuela i Cuba. I així fins a una setantena de països representats.

Segons el president del Sindicat del Taxi de Catalunya (Stac), Luis Berbel, 'la majoria dels nouvinguts són homes i tenen al voltant de 30 anys. Dones més aviat n'hi ha poques'.

A diferència del taxistes del país, que sobretot són titulars de llicència, quasi tots els estrangers són contractats (1.124). És a dir, treballen per a una empresa o per a un conductor autònom que vol treure la màxima rendibilitat al seu vehicle.

Aquest és el cas del Jaime, un argentí de 36 anys que va arribar a Barcelona fa prop d'una dècada, després de la crisi que va esclatar al seu paísel 2001: 'A Buenos Aires tenia una petita fruiteria, però em vaig arruïnar. Vaig sortir sense diners pel corralito. M'agradaria poder comprar una llicència i independitzar-me, però no m'atreveixo a demanar un altre préstec. Poden costar més de 120.000 euros i jo ja tinc una hipoteca i dos fills'.

'El taxi s'ha convertit en un refugi de persones, sobretot estrangers, que han perdut la feina en el món de la construcció', diu el gerent de l'IMT, Miguel Ángel Martín López. Aquesta opinió la comparteixen també alguns professionals. 'Sempre que hi ha crisi puja el nombre de taxistes. És una feina que absorbeix gent d'altres sectors', argumenta Mercedes, una taxista de 60 anys que circula pels carrers de Barcelona des d'en fa 24.

El sindicat Stac va més enllà i creu que aquest creixement s'està convertint en un problema. 'Arriben molts treballadors nous, espanyols i de fora, en moments de crisi, i això està provocant una sobreoferta de cotxes i de conductors. S'haurien de reduir els torns dobles i fer menys convocatòries d'exàmens', concreta Luis Berbel en nom del sindicat.

En Said ja fa tres anys que condueix un taxi. Aleshores, la presència de forans encara era escassa. Aquest marroquí de 34 anys va arribar a aquest sector, encara que sembli estrany, per prescripció mèdica. Era ferreter, va patir una lesió d'esquena i es va veure obligat a canviar de feina. 'El taxi em va semblar una bona opció', apunta aquest jove, capaç de defensar-se en català, castellà, francès i anglès.

En Said, però, és un cas atípic. Hi ha estrangers a qui no se'ls entén perquè gairebé no saben expressar-se en català ni tampoc en castellà. El president de lStac diu que no els preocupa que vinguin més professionals de fora, però sí que no s'ofereixi un bon servei, un fet que es produeix si no hi ha una bona comunicació amb el client.

'En conec que parlen molt poc i n'hi ha que no saben alguns dels carrers més importants. Quan un client entra al vehicle, li demanen que escrigui l'adreça on va en un paper i la resta s'encarrega de fer-ho el GPS', critica en Jaume, un taxista de 55 anys amb dues dècades d'experiència.

Una clienta, la Mercè, explica que una vegada li va repetir fins a cinc vegades l'adreça a un jove taxista d'origen africà. 'Anava a la plaça Molina. Li vaig dir en català, però com que no m'entenia li vaig repetir fins a tres vegades en castellà. Tampoc hi va haver manera. Al final vaig baixar i en vaig agafar un altre, tot i que el taxímetre ja estava en marxa', explica.