Público
Público

"Els veïns de Ciutat Vella se senten envaïts i apartats"

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Hi ha qui l'ha batejat com la supertinent. I és que Assumpta Escarp (Terrassa, 1957) és la responsable de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i, des de la patacada de la Diagonal, regidora de Ciutat Vella i tercera tinent d'alcalde. Va entrar a l'ajuntament amb Joan Clos amb fama de bona gestora. Quan aquest va marxar, tothom pensava que el partit en prescindiria. Però Escarp no només ha sobreviscut, sinó que s'ha convertit en un pilar dins de l'ajuntament. Al seu nou despatx hi té fotografies de la família, de Pasqual Maragall, de Joan Clos i del cantant d'Estopa.

Fa tres setmanes que és regidora de Ciutat Vella. Quina és la primera impressió?

Alguns la coneixen com la supertinent' perquè acumula tres càrrecs molt importants

Per mi no ve de nou. Ja vaig ser consellera al districte i conec algunes realitats. A més, des de l'Ajuntament, Ciutat Vella mai no t'és aliena i, els últims anys, des de la perspectiva de seguretat, és evident que una part molt important està centrada en Ciutat Vella. Però després del dia a dia, fa la impressió que hi ha una xarxa associativa molt àmplia i diversa. També que hi ha el sentiment per part dels residents de sempre i dels nous que han vingut que s'ha prioritzat tot menys el resident, cosa que no és certa. Però hi ha la sensació que no tenen espai per poder viure i que pateixen com una invasió del terreny. Hi ha molta feina feta i molta feina per fer. Entre els que vénen de fora i els turistes, els veïns se senten apartats.

I com s'ha de solucionar?

S'han fet coses com ara equipaments i rehabilitació d'habitatges. Cal generar equipaments de proximitat i pastilles per esponjar els barris [com la rambla del Raval]. També cal rematar el pla d'usos, que posarà límits a determinades activitats del districte per fer més fàcil que el resident hi pugui viure. Això no és un parc temàtic. Són quatre barris que volen continuar sent barris sense deixar de ser el centre de la ciutat.

'Cal rehabilitar habitatges, fer equipaments i rematar el pla d'usos'

Aquest és el principal repte del barri?

Sí. Aquí tens el Museu Picasso, el casc antic, les institucions... aquí hi és tot. Dins de la muralla hi ha tota la història de la ciutat. I mai deixarà de ser el nucli històric de la ciutat i l'espai més usat i visitat. Cal facilitar la mixtura d'usos comercial, econòmic i residencial. També hi ha gent que s'aprofita d'això i aquí apareix la seguretat, que és l'altre repte. Seguretat i convivència en el sentit més ampli possible.

Alguns dels nous veïns que han arribat al Raval reclamen millores. Són ells els que estiren el carro?

'La consulta de la Diagonal ens ha ajudat a centrar-nos i a escoltar la gent'

És veritat que molta gent i aquesta va ser una gran aposta i una gran victòria es va creure la mixtura que sempre hem defensat, i va venir a viure al districte i això ho hem de mantenir. Quan algú arriba a un lloc té un nivell d'exigència i el gran repte és que el resident hi pugui viure. Per això, el nombre de policies i de recursos per a la neteja a Ciutat Vella és infinitament superior al de qualsevol altre districte.

Els nous veïns poden ajudar a millorar el districte?

Hi pot ajudar tothom. Els nous veïns,es diguin barri digne o no, hi poden ajudar molt. Molt. Diuen: 'Escolti, jo vull viure en les mateixes condicions que a un altre lloc'. És un barri amb encant i els poders públics hem de garantir que això sigui així.

Què és el primer que va fer quan va entrar com a regidora?

Només fa tres setmanes i ja he treballat molt. Vaig fer algunes trucades a interlocutors... Ja he constituïtquatre consells de barri. Sempre has de fer dues coses fonamentals el primer mes: fer d'esponja i veure i escoltar el màxim de gent possible, i després una certa feina interna, com tancar el pla d'usos.

Per quan està previst i per a què servirà?

S'aprovarà al juliol i servirà per regular els locals públics, apartaments turístics, hotels i locals de degustació. Divideix el districte en 13 zones i, basant-se en una anàlisi prèvia, estableix en quines ja no s'hi pot instal·lar res més. Només permet traslladar una llicència d'activitat. I en algunes zones, encara no saturades, sí que permet obrir-hi activitats.

No ha estat una mica precipitat, prohibir el burca per decret?

El debat s'ha de fer, però amb serenitat. Cal buscar un cert consens amb les entitats islàmiques. D'altra banda, vam fer un pla d'interculturalitat basat en la interacció, i amb la cara tapada no n'hi ha. Finalment, tu no pots entrar en un equipament públic i que no et puguin identificar.

Sí, però parlen de diàleg quan ja l'han prohibit...

L'alcalde no aprovarà res per decret. En cap cas s'ha negat el diàleg amb la comunitat islàmica. Defensem la interacció des del pla per la inter­culturalitat. L'alcalde va dir que canviarà els reglaments dels equipaments municipals per no deixar entrar amb la cara tapada. Però això no és d'aplicació immediata. I encara que ho fem, tu pots continuar treballant amb les entitats.

El fiasco de la Diagonal va provocar una crisi de govern i vostè en va sortir reforçada. Quina és la fórmula Escarp?

No hi ha una fórmula. Ho va expressar molt bé l'alcalde després de les votacions de la Diagonal. Va dir que la ciutat havia parlat i havia dit 'ara, no'. La gent està sotmesa a una crisi econòmica. I l'alcalde diu molt clar que tenim tres prioritats: generar activitat econòmica, atendre a qui no arriba a final de mes i mantenir la ciutat neta i segura.

Gràcies a l'error de la Diagonal, van veure que la ciutat anava per un camí i vostès per un altre. ¿Els ha salvat la Diagonal?

No. No és que de cop i volta canviem.Aquests tres objectius ja eren sobre la taula. El 2009 hem atès la gent que tenia necessitat i hem continuat contractant guàrdies. La gent ens ha dit que hem de fer més intensament el que ja fèiem. La Diagonal ens ha ajudat a centrar-nos i a escoltar la gent. La gent és llesta.