Público
Público

Un festival a prova de totes les crisis

El Sónar de Barcelona arriba a la majoria d'edat amb un cartell per a tots els públics i propostes de música avançada dels cinc continents

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El Sónar segueix en la seva bombolla. Aliè a la crisi global, lluny dels indignats (encara que molts d'ells es trobin entre els prop de 20.000 espectadors que s'esperen cada dia de festival), de les lleis òmnibus, dels intents de privatització de l'oci, de les retallades... el Sónar assoleix la seva majoria d'edat (18 anys!) en plena expansió. Les portes del festival de música avançada de Barcelona es van obrir ahir al matí i, en un gota a gota incessant, es va anar omplint de públic fidel, un públic que sap el que busca i, el més important, que ho trobarà al Sónar.

Mentre les retallades del Govern de la Generalitat fan témer la continuïtat de festivals artístics, d'institucions culturals, de projectes il·lusionants, el Sónar, com sempre, acull músics dels cinc continents, màxims exponents de la música avançada a tot el planeta. En els tres dies de concerts (des d'ahir fins demà) es veuran 155 actuacions d'artistes de més de 20 de països, amb algunes bandes mítiques com ara The Human League i Underworld, i estrelles del moment com és l'electritzant Janelle Mónae. Tot, amb un pressupost de poc més de quatre milions d'euros (el 70% dels quals, uns 2.850.000 euros, de recursos propis; 557.000, d'ajudes públiques i 600.000, de firmes comercials).

Establert a la Corunya (on comença avui) i després de les experiències viscudes a Tòquio, a Chicago o a Londres, ja pensa a exportar una autèntica franquícia a São Paulo. La ciutat brasilera se sonaritzarà durant el primer semestre de l'any que ve en el més ambiciós de tots els projectes dels festivals fora d'Espanya.

Aquí, a Barcelona, es fa inevitable no moure's al ritme que, s'estigui on s'estigui, sona pels volts del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Macba: mentre als diversos espais interiors i exteriors un públic jove balla, descansa a l'ombra seguint el ritme amb els peus o es pren una cervesa per combatre la calor, s'obre la porta d'un dels ascensors del CCCB i apareix una dona de la neteja aferrada a l'escombra i movent els malucs. És l'esperit del Sónar: bon humor i bon ritme.

La primera jornada de dia va acolorir el Raval amb els habituals tons i sons del Sónar. Aquesta cita del calendari no es planteja cap trasllat al Fòrum o a espais descentralitzats (en la seva versió diürna: els escenaris de les nits, que s'obren avui, sí que estan ubicats a la Fira Gran Via). Guiris en xancletes, friquis que s'ho saben tot, malalts de l'electrònica que no perden detall, aficionats a la música en general i, fins i tot, algun simple curiós van gaudir ahir de més de 20 concerts en el Sónar de dia, al cor del Raval.

Fora d'aquest univers no s'entén que, a la una del migdia, el Sónar Hall, als soterranis del CCCB, rebentés als potents ritmes funkies i grooves de Beat'a'Boom, el projecte del bateria barceloní Marc Ayza i de DJ Helios. Amb la col·laboració de la MC Blurum 13 (de Washington), la percussió dels instruments i del beat box colpeja l'espectador (a la una del migdia!) i proposa un viatge sonor i visual en el qual el jazz i el hip-hop es confonen amb ritmes frenètics.

Poc importava que la jornada no anés farcida de noms coneguts per al públic profà, perquè fins i tot els poc ficats en la matèria van viure moments de qualitat, com van mostrar Toro i Moi. Darrere d'aquest nom s'hi amaga Chazwick Bundick, representant del chillwave, que va ser un dels primers a saltar al Village ahir.

Sota el sol de les tres de la tarda, el Sónar també va descobrir una de les sorpreses que cada any depara en el festival la Red Bull Music Academy, plantant al Sónar Dôme l'últim projecte del mexicà Juan Son: AEIOU, la demostració que el Sónar va més enllà de la música dance. La posada en escena i l'atmosfera creada per aquest aspirant al Grammy llatí i el seu company Simone Pace es van ficar a la butxaca els assistents amb un pop intimista i transgressor. El seu homenatge a Cindy Lauper (Girls just wanna get funcions) i la seva teatralitat van ser una altra sensació de la programació diürna, més enllà de l'esperat directe del nord-americà Nicolas Jaar a Sónar Hall, o dels gestos de complicitat dels alemanys Brandt Brauer Frick Ensamble a Kraftwerk, la banda mare de l'electrònica mundial.

Les nits s'inauguraran avui als espais del Sónar de Nit, amb els grans noms de l'edició: M. I. A., James Murphy, Cut Copy i Aphex Twin. Ahir, però, L'Auditori va fer el primer tast amb el repertori de Steve Reich (74 anys). Les absències del compositor i del seu substitut, Carles Santos, per motius de salut no van evitar que l'obra de Reich, interpretada per l'orquestra BCN216 i el conjunt vocal Synergy Vocals, inaugurés oficialment (no cronològicament) el Sónar 2011.