Mentre Jordi Pujol llegia ahir una cita d'Oriol Amat que temps enrere l'havia encisat, Andreu Mas-Colell es gratava el cap. Potser el conseller d'Economia entenia l'encert de la cita, però la trobava escassa de solucions en un moment com aquest. 'Perquè el país surti de la crisi, cal que el teixit empresarial creixi'. La devoció que l'expresident sent per Alemanya pot explicar la fe en la frase. Va dir ahir que enveja la seva capacitat d'arribar, si cal, a treure diners públics de la sanitat per portar-los a les empreses, de la mateixa manera que troba a faltar aquí 'l'honestedat política' que gasten allà.

És possible que Mas-Colell no acabés de trobar prou reveladora la frase. O sí. Però és clar que veu en les empreses la sortida de la crisi i que, a curt termini, no serà en el model alemany on s'emmirallarà. Cap país europeu té un problema estructural com el de Catalunya (i Espanya) amb els treballadors sense feina. L'atur no acaba d'anar bé ni en temps de bonança i és un drama en temps de crisi, com demostra el fet que a hores d'ara hi hagi més de 700.000 desocupats a Catalunya.

Després d'un munt d'anys escoltant els polítics dir que els catalans anirien un dia a dormir vestits amb la granota blava símbol de les fàbriques manufactureres i es llevarien amb la bata blanca la de l'alt valor afegit, Mas-Colell va optar ahir per canviar un disc quasi ratllat i encarar la realitat amb pragmatisme. L'economia pressiona i hi ha ànsia perquè la gent trobi feina. A hores d'ara, és més important treballar encara que sigui de 'cambrer' va ser la professió que va fer servir com a model que situar-se a les cues de l'atur i veure com s'acaba la prestació. El sector serveis, un altre cop, serà el que salvarà els mobles. I Mas-Colell ho té clar. Perquè el PIB reboti amb força cap amunt cal demanda interna, i perquè aquesta funcioni, són imprescindibles els consumidors, gent amb feina i un sou, encara que aquest no s'escapi de la precarietat.

El debat de la màxima rendibilitat per diners invertits s'ha acabat per un temps. 'La productivitat mitjana del país es reduirà, però a curt termini no importa'. La indústria d'alt valor afegit crea poca ocupació, va insinuar, així que ara no serà la prioritat, tot i que tampoc se li posaran traves. 'Un programa de plena ocupació ha de fer èmfasi en els serveis i no interferir en els sectors d'alta ocupació'.

Al final, el discurs de Mas-Colell, expert acadèmic i ara conseller, va ser el més trencador en la taula rodona que va presentar el Centre d'Estudis Jordi Pujol. Mentre l'economista Amat parlava d'empreses d'alt creixement i innovadores, el conseller es remetia a les necessitats de la majoria de la societat i no a les minories. Mentre Joaquim Muns veia en la poca altura econòmica, social i política dels últims anys el perquè de la crisi, Mas-Colell mirava el futur i intentava posar-hi solució, encara que només sigui un pegat d'emergència.

Mas-Colell afirma que les empreses d'alt valor generen poca ocupació

El que per a ell no és un plantejament a curt termini és el de mantenir 'l'essència de l'Estat del benestar', que passa per posar en perill 'la universalitat' dels serveis públics. 'És cara, consumeix una ingent quantitat de recursos', va dir. I d'aquí que es negui que 'el poble de Catalunya li hagi de pagar la universitat a la meva filla'. D'aquí la pujada més alta de les tarifes que el Govern aplicarà el curs vinent.

Van ser dels pocs moments en què el públic pujolista, sempre agraït i disposat amb el president, no va riure. Ahir ho van tornar a fer amb els ocells esmicolats per les aspes d'un molí de vent.