Público
Público

Una fundació contra la pèrdua de la memòria

Al món hi ha uns 20 milions de persones amb aquesta malaltia

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

L'Alzheimer és una malaltia degenerativa de les neurones, les cèl·lules cerebrals que gestionen el sistema nerviós del cos humà. En la immensa majoria dels casos, aquesta malaltia es dóna en persones grans, sol durar entre 10 i 15 anys i afecta les àrees del cervell relacionades amb la memòria i la vida afectiva, i això provoca canvis en el caràcter i en la personalitat. Es calcula que al món hi ha uns 20 milions de casos d'Alzheimer.

Però, a més de degenerativa, la malaltia és desconeguda i irreversible. És per això que quan Pasqual Maragall va saber que patia la malaltia va voler crear la Fundació Pasqual Maragall Alzheimer Internacional. L'objectiu d'aquesta entitat, dirigida pel catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Jordi Camí, és desenvolupar un model d'investigació amb 'projectes d'alt risc' i aglutinar la recerca pública i privada.

En aquest sentit, la fundació està construint el projecte Barcelonaßeta al port de Barcelona i es preveu que estarà llest l'any que ve. Les instal·lacions de Barcelonaßeta, amb 12.000 metres quadrats, tindran una part per a la investigació, una assistencial i una secció oberta al públic per donar a conèixer la malaltia i fer pedagogia. A més, uns dels objectius prioritaris serà treballar per a la detecció precoç de l'Alzheimer.

Uns dels problemes més importants amb què es troben els malalts és que els científics encara no coneixen les causes que provoquen el mal. A diferència d'altres malalties, que es diagnostiquen amb seguretat a través d'una simple analítica, el diagnòstic de l'Alzhei­mer sempre és de probabilitat i la certesa només es té post mortem, quan es confirma, en un 90% dels casos, que, efectivament, es tractava del mal d'Alzheimer.

Per altra banda, i en bona part relacionat amb el desconeixement del seu origen, no té cura. Els tractaments només són simptomàtics i enfocats a retardar els efectes. Per això és ideal un diagnòstic precoç i és molt important reduir els efectes de risc. El principal d'aquests factors, sobretot genètics, és l'edat. Sovint s'ha parlat de l'Alzheimer com d'una malaltia pròpia dels països desenvolupats. Però la doctora Mercè Boada, cap del Servei de Neurologia de la Vall d'Hebron, desmenteix aquest mite: 'Això només respon que l'esperança de vida als països del Primer Món és molt més elevada que als d'Àfrica, per exemple', explica. 'La prova és que els casos d'Alzheimer als països emergents com la Xina i l'Índia han augmentat precisament perquè la gent viu més'.

Altres factors de risc són el sexe (les dones hi són més propenses, probablement per la desaparició dels efectes neuroprotectors dels estrògens), familiars (hi ha més possibilitats si hi ha algun familiar afectat) i factors vasculars (hipertensió arterial, nivell elevat de colesterol, diabetis...). Fins i tot el nivell d'educació es pot considerar un factor de risc, atès que l'entrenament intel·lectual contribueix al desenvolupament de la xarxa neuronal.

Cal dir també que l'Alzheimer no mata. La mort esdevé normalment per una malaltia associada, com pot ser un càncer, una infecció respiratòria o urinària, o una afecció cardíaca..