Un autèntic escamot de fotògrafs i càmeres va poder metrallar a plaer Gemma Montull durant cinc minuts que li devien semblar interminables. Havia arribat al Parlament abans de l'inici de la sessió d'investigació parlamentària sobre el suposat finançament il·legal de CDC vinculat al Palau de la Música. Quan ella i el seu advocat van creure que ja n'hi havia prou, van mirar d'accedir a la sala de comissions però no els ho van permetre: segons el reglament, és el president, Pere Vigo, qui ha d'autoritzar l'entrada dels compareixents. I només aleshores, palplantada i amb cara de no saber on anar, Gemma Montull va deixar anar un esbufec gairebé inaudible.

Va ser possiblement el pitjor moment que va passar Montull, considerada per la fiscalia el cervell comptable de la trama de corrupció del Palau i creadora del garbuix de comptes corrents i empreses pantalla amb què els gestors de la institució van apropiar-se de més de 35 milions d'euros. Res en el seu aspecte ni en la seva actitud ahir al Parlament feia pensar que Montull fos capaç de tenir presumptament tant de talent per al delicte. Vestida sense estridències,amb tons clars i unes ulleres de sol servint-li de diadema de la seva cabellera arrissada, va seure davant els parlamentaris i va llegir una brevíssima al·locució: 'Tenint en compte la meva situació d'imputada i considerants que encara no he estat requerida pel jutge Solaz, he de ser cauta i respectuosa amb les instàncies judicialsi, per consell dels meus advocats, m'acolliré al meu dret constitucional de no respondre a les seves preguntes'.

La seva veu no es va tornar a sentir en els 35 minuts que va durar el torn de preguntes dels partits. Tot i la seva actitud freda, no es va quedar impassible als comentaris dels portaveus. Va estar tranquil·la durant el torn del convergent Jordi Turull, mentre el seu advocat, Jor­­ge Navarro, escoltava reclinat. Jordi Terrades (PSC) va fer servir el seu torn per lamentar els 'silencis clamorosos' d'alguns citats al Parlament. En sentir-ho, Montull va mirar el seu lletrat. Quan Terrades va fer referència a les cèlebres notes a les agendes de Montull d'on han sortit les principals evidènciessobre la relació comptable entre el Palau, CDC i determinades empreses que treballaven per al Govern o per al partit, la compareixent no es va poder estar de fer un glop d'aigua, fent les delícies dels fotògrafs.

El representant d'ERC, Pere Bosch, que s'ha caracteritzat durant la comissió per mantenir un to dur amb els compareixents, no va fer cap excepció amb la filla de Jordi Montull, mà dreta de Fèlix Millet en la gestió del Palau. Bosch va afirmar que 'els documents parlen i són el rastre que deixen les persones'. El diputat republicà es va acomiadar mirant Montull als ulls i amb una cita: 'La veritat triomfa sola, però la mentida necessita còmplices'. Davant aquestes paraules, Montull va tornar a esbufegar i es va recol·locar l'escot del seu vestit.

Durant el torn de Santi Rodríguez, del PP, que va enumerar quines preguntes li hauria agradat veure contestades, Montull va recolzar el cap al respatller de la seva butaca. Més va patir durant el torn de Daniel Pi (ICV-EUiA), que li va retreure que 'el que ha passat al Palau és molt gros'. Com a resposta, l'exdirectora financera de la centenària institució va començar a gronxar-se a la seva cadira. Quan li va parlar de les anotacions a les seves llibretes personals, Montull es va tornar a tocar l'ull. I quan va sentir que una de les seves carpetes portava el 'suggerent títol de Factures convergents', es va mantenir impassible.

El tràngol de la imputada va continuar amb les preguntes d'Albert Rivera (C's), que li va etzibar que 'alguns polítics respiraran gràcies al seu silenci'. Va anar més lluny: 'Si parlés, avui segurament podríem tancar la comissió'.

A les 16.38, Gemma Montull abandonava el Parlament. Ho va fer per la porta principal i en companyia del seu advocat i es va trobar amb dos turistes. Va posar-se les ulleres de sol i va marxar caminant entre els crits de les aus exòtiques del Parc de la Ciutadella.

També ahir va declarar la nova presidenta de l'Orfeó, Mariona Carulla. La seva compareixença va estar marcada per una absoluta prudència. Va evitar en tot moment adjectivar la gestió de Millet o opinar si veia evidències de finançament il·legal. Sí que va dir que els convenis amb la fundació de CDC Trias Fargas 'mai' li havien estat comunicats i que no tenia coneixement que s'haguessin fet campanyes de captació de socis, com han assegurat empreses sospitoses d'haver cobrat del Palau per treballs fets a CiU. I va assegurar que l'entitat no pagarà els 5,6 milions d'euros que reclama la Generalitat com a indemnització pel canvi de terrenys que va fer amb Millet per l'hotel del Palau. Interrogada sobre si faria convenis amb la fundació d'un partit, va ser clara: 'No se m'acudiria, però escolti, hi ha gent que té més imaginació'.

L'antiga directora general, Rosa Garicano, va sorprendre els parlamentaris dient que malgrat el seu càrrec no sabia res del que passava al Palau.

Amb la compareixença de Millet, la comissió viu un punt d'inflexió. Caldrà veure, en els propers dies, si l'arribada al Parlament dels arxius que vinculen Millet amb el cobrament de comissions per l'obra pública dels governs de CiU i li donen una nova empenta.