Público
Público

Girona farà front comú al Congrés per frenar amb lleis la prostitució

Convoquen tots els diputats gironins per emprendre iniciatives contra l'explotació de dones

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Carreteres que s'han convertit en una mena de mercat del sexe i locals molts d'ells sense autorització plens de noies indocumentades i pressionades per proxenetes perquè venguin el seu cos per poc més de vint euros. Aquesta és la situació que viu l'Empordà. Lluny de minimitzar-se, el problema cada any va a més, fins al punt que la prostitució s'ha convertit en un dels temes de la precampanya electoral al Parlament.

El veïns de l'Empordà n'estan tips. La comissió que va crear fa dos anys el Consell Comarcal de l'Alt Empordà per aconseguir frenar la prostitució té previst reunir el mes que ve tots els diputats gironins amb representació al Congrés perquè traslladin el debat a Madrid. El problema, assegura la presidenta del Consell, Consol Cantenys, és que ni està prohibida, com passa a França i Alemanya, ni regulada, com és el cas d'Holanda o Suècia. 'Ara tothom té clar que no es pot continuar amb aquesta situació, per tant, el que s'ha de fer d'una vegada per totes és buscar una solució', manté Cantenys.

'Tothom té clar queno es pot continuar igual', diu Cantenys, del Consell Comarcal

Abans de l'estiu la comissió ja es va reunir amb el conseller d'Interior, Joan Saura, que es va comprometre a traslladar la situació que pateix la comarca al Parlament i a augmentar els efectius policials per arribar a l'arrel del problema: els proxenetes. 'La presència de més agents ha fet que aquest estiu el problema no vagi a més però tampoc s'ha reduït el nombre de dones que es posen a les carreteres', afirma la presidenta del Consell Comarcal.

Els partits polítics també han començat a proposar solucions en els seus programes electorals pels comicis del 28 de novembre. El candidat de Convergència i Unió, Artur Mas, va avançar a principis de mes que inclouran la prohibició de la prostitució a peu de les carreteres catalanes. 'Farem tot el possible per eliminar-la perquè normalitzar-la dóna sensació de país tercermundista', va assegurar Mas. El que no va aclarir el líder de la federació és si impulsarà una llei per regular-la en locals tancats.

En espera de solucions polítiques, els ajuntaments fan tot el que poden per reduir el nombre de dones que venen el seu cos a canvi de diners als seus municipis.

L'ordenança cívica de la Jonquera ha fallat perquè no pot cobrar les multes

Un dels més actius és la Jonquera. El 2006 va aprovar una ordenança que augmentava de 150 metres a tres quilòmetres la distància obligada entre prostíbuls. La normativa no va poder evitar la construcció d'un nou local d'aquestes característiques perquè el promotor va presentar la sol·licitud d'obertura abans que l'ordenança entrés en vigor. El prostíbul tindrà una capacitat per més de 600 persones i estarà situat al polígon industrial Mas Morató. Serà el segon que hi haurà a la població. L'altre fa més de trenta anys que està obert, té una dotzena d'habitacions i, tot i estar al mig del barri antic, l'alcalde, Jordi Cabezas, assegura que mai ha provocat cap problema.

Per frenar la presència de prostitutes a les carreteres, l'ajuntament també va decidir aprovar fa poc més d'un any una nova ordenança cívica en què es prohibia la prostitució a la via pública i que preveia sancions d'entre 750 i 3.000 euros tant per a les dones com per als clients. Al principi, la iniciativa va tenir èxit i es va reduir de trenta a cinc les dones que exercien a la població. Al mes de febrer, però, l'ajuntament va decidir abaixar la guàrdia perquè de les 600 multes que havia posat a prostitutes no n'havia aconseguit cobrar cap.

'La majoria no tenen domicili fix ni comptes bancaris', explica l'alcalde. 'Ara el que fem és sancionar els clients, que solen pagar al moment, i últimament alguna noia que s'ha instal·lat en zones més sensibles com espais propers a les instal·lacions esportives', explica l'alcalde.

Cabezas assegura que és impossible que un ajuntament resolgui el problema i reitera que l'única manera d'acabar amb aquesta pràctica és 'aprovar una legislació a tot el país'. 'Tots sols podem fer ben poca cosa', insisteix l'alcalde de la Jonquera.

Capmany va ser un altre dels municipis que també va elaborar la seva ordenança arran de l'obertura del prostíbul que hi ha a peu de la N-II l'any 2004. Es va basar en el decret de la Generalitat del 2002 però hi va afegir uns quants punts, com la prohibició de construir locals d'aquestes característiques en el nucli urbà i, a diferència de la Jonquera, l'establiment d'un impost anual per habitació. La taxa permet ingressar a les arques de l'ajuntament un total de 600 euros per habitació i en total en té una cinquantena.

A la capital de l'Alt Empordà, Figueres, es va prohibir el passat mes de febrer l'exercici de la prostitució i el seu consum a la via pública. L'incompliment preveu sancions que van des dels 100 fins als 3.000 euros. 'De moment no s'ha posat cap multa però la normativa ha tingut els seus resultats perquè hem aconseguit que marxés l'única prostituta que hi havia a la ciutat', explica l'alcalde, Santi Vila.

El que encara no s'ha aconseguit 'endreçar' és la prostitució als locals i als pisos del municipi. 'És molt difícil demostrar que s'exerceix aquesta activitat i, per tant, poder entrar a l'habitatge per corroborar-ho', reconeix l'alcalde. La manera d'aconseguir-ho, afegeix, és legislant-ho de manera clara.

Altres municipis empordanesos que també tenen una ordenança que regula l'exercici de la prostitució en locals de concurrència pública són Llers, Siurana o Pont de Molins. Aquest últim la va aprovar el 2008 per prevenció. Bàsicament prohibeix l'obertura de locals al barri antic, en sòl rústic i no urbanitzable i a menys de 200 metres de centres docents, hospitals, escoles, llars d'infants i locals de lleure de menors.

Fora de l'Empordà també hi ha hagut municipis que han iniciat la seva particular lluita contra aquesta activitat. És el cas de Sant Julià de Ramis, que multa les prostitutes de carretera i els seus clients des de l'agost del 2009.

A Cassà de la Selva l'ajuntament ha posat una patrulla municipal per intentar foragitar les treballadores sexuals després que els veïns entreguessin una carta el passat mes de maig al consistori, firmada per 221 persones, en què reclamaven que es fessin fora les dones dels accessos de la població. Els agents es limiten a identificar les noies, però la presència del vehicle policial dissuadeix els clients d'aturar-se i demanar els serveis sexuals.

La policia calcula que hi ha un total de 140 punts en què s'ofereix sexe pagat a les carreteres gironines. La xifra suposa un 30% més que fa dos anys. Les vies més freqüentades són la N-II en els trams que discorren per les comarques de l'Alt Empordà i la Selva, la GI-623 entre Orriols i l'Escala, la C-63, que uneix Vidreres i Lloret de Mar, i la C-65, en el tram entre Llagostera i Cassà de la Selva. Part d'aquest augment es deu a la prohibició d'aquesta activitat a les carreteres franceses, que fa anar a Girona clients del país veí.